Des del col·legi dels Salesians Angels of Peace a Beirut, al Líban, fan arribar la història d’Omar:

“Quan obrim la porta de l’escola, Omar ens va abraçar amb força, malgrat que mai ens havíem vist abans. Però la vida no sempre ha estat així d’alegre per a ell. Nascut fa sis anys a Damasc, en el si d’una família musulmana sunnita, Omar ha afrontat dificultats inimaginables. En 2024, la seva família va fugir de Síria a peu, travessant la frontera cap al Líban a la recerca d’una vida millor a Beirut. La mudança sobtada i plena d’estrès va afectar profundament a Omar.

Els nens del lloc van començar a anomenar-lo pobre i sense llar, mentre que els bombardejos al Líban li recordaven els horrors viscuts a Síria, reforçant el trauma del desplaçament.

Van passar els mesos i el pes de totes aquestes experiències va fer que Omar es tanqués en ell mateix. Es va aïllar de tots, fins i tot de la seva pròpia família.

Les coses van començar a canviar al gener, després que va cessar la guerra. Omar es va matricular a l’escola “Angels of Peace”, on per fi va trobar un lloc que el va acollir. Molts refugiats sirians no poden assistir a les escoles públiques libaneses, i les privades són inassolibles per a famílies com la d’Omar. Per sort, l’escola AoP era gratuïta i estava prop de la seva casa, la qual cosa la convertia en l’opció ideal.

El personal del centre —especialment la psicòloga i els mestres d’educació especial— es van dedicar amb obstinació a ajudar Omar a sanar. Amb atencions diàries i un seguiment constant del seu estat psicosocial, van treballar incansablement per a retornar-li el somriure.

L’Omar que vam conèixer era un nen ple de vida i alegria. Ens va recitar orgullós l’abecedari en anglès per a mostrar-nos els seus avanços en l’aprenentatge d’un nou idioma. Segons Noura, la directora de l’escola, ara Omar parla amb freqüència i fins i tot plora quan arriba l’hora d’anar-se’n a casa.

Abans que ens n’anéssim, Omar ens va demanar que li féssim una foto. Va somriure amb totes les seves forces. Més tard, en mirar amb atenció, vam veure que la seva felicitat brillava molt més enllà del seu somriure.”