Unes 200 persones, entre famílies, amics, alumnes i docents, es van donar cita dijous 9 de febrer a la tarda a Salesians Sant Boi per homenatjar Cándido Romero i Gemma Poch, dos mestres que van deixar empremta a l’escola i que ja estan al costat de Déu, i que seran recordats amb una placa ubicada al pavelló, que passarà a anomenar-se poliesportiu Cándido Romero, i un mural a la paret del pati d’Infantil, que recorden els dibuixos de Gemma Poch.

Alumnat, professorat, amistats i familiars, entre els quals hi havia Marta, la dona de Candido i els seus tres fills, Ismael, Emma i Raúl, i Joan, marit de Gemma, i els seus dos fills, Dídac i Marcel, així com els pares d’ella. Es reunien per recordar totes les coses bones que van viure i van compartir amb ells i rendir-los homenatge.

L´acte va començar amb les paraules d´Eva Torres, cap d´estudis d´Infantil i Primària, i Joan Camps, titular de l´escola. A continuació, Elena de la Serna, representant dels mestres, va recordar les figures dels homenatjats.

Es va sumar Carolina, en representació de les famílies, juntament amb la Laia i la Martina, dues alumnes d’ESO que van parlar en nom de l’alumnat. Per part de la família, la Marta va tenir paraules d’agraïment a l’escola i va llegir un poema de Gabriel Celaya:

Educar es lo mismo / que poner un motor a una barca, / hay que medir, pensar, equilibrar, / y poner todo en marcha. 

Pero para eso, / uno tiene que llevar en el alma / un poco de marino, / un poco de pirata, / un poco de poeta, / y un kilo y medio de paciencia concentrada. 

Pero es consolador soñar, / mientras uno trabaja, / que esa barca, ese niño / irá muy lejos por el agua. 

Soñar que ese navío / llevará nuestra carga de palabras / hacia puertos distantes, hacia islas lejanas. 

Soñar que cuando un día / esté durmiendo nuestro propio barco, / en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

Joan, el marit de Gemma va recordar la seva figura i va compartir una de les anècdotes: cada final de curs, estudiava les cares dels alumnes del proper curs: “Abans de conèixer-los, ja estimava els vostres fills i filles”, compartia. Per acabar, va agrair la creació del mural situat al pati d’infantil: “Gràcies pel dibuix. Així ella sempre estarà aquí”.

L’acte va finalitzar amb l’agraïment als assistents i amb l’escolta de la cançó “Ocells de Llum” de Doctor Prats.