Aquest dijous s’ha celebrat, amb gran afluència d’assistents, el III Congrés de Comunicació `No sense la meua Dircom´, organitzat pel departament de comunicació de la CONFER i dedicat enguany a la comunicació interna.

La trobada va ser inaugurada pel president de la Conferència Espanyola de Religiosos CONFER Jesús Díaz Sariego, OP, posant èmfasi en el fet que la comunicació interna no es presenta com una fi en si mateixa, sinó com un mitjà en funció d’una missió comuna.

Sariego va convidar els assistents a parlar de comunicació interna “com una comunicació corresponsable, d’escolta mútua. És una eina essencial per a la construcció de la reputació d’una marca o d’una institució”. «La comunicació ha de ser coherent amb el que ets, el que dius i el que fas»

Comunicació essència de la missió

Tot seguit va tenir lloc des de Roma la intervenció de Valentina Alazraki, corresponsal de Televisa Univisión a Roma i el Vaticà, que des de la seua arribada a Roma en 1974 ha narrat amb precisió i passió els esdeveniments del Vaticà, convertint-la en una de les veus referents del periodisme religiós i en una de les cronistes més pròximes als últims Papes.

La periodista mexicana va donar diverses claus perquè la comunicació avui dia, tant interna com externa sigui de qualitat. “Quan arriben les crisis, les pots afrontar bé si has construït en els moments tranquils, moments de pau”. Alazraki va parlar als assistents de la coherència que ha d’haver-hi entre el que som, el que diem i el que fem. També va expressar la importància d’establir relacions de confiança amb els mitjans i va aconsellar en matèria d’abusos que “és molt millor que l’Església prengui les regnes d’una forma proactiva. Quan hi ha evidències ha de ser l’Església la que doni la informació i no només que reaccioni després d’alguna cosa”.

«El que no es comunica no existix als ulls del món»

Després va arribar el torn de la religiosa dominica Gemma Morató. “El silenci no és rendible” era el títol de la seua ponència, on va realitzar una radiografia de la realitat de la comunicació interna de la vida consagrada.

La periodista, doctora en Humanitats i màster en Teologia Moral, va posar l’èmfasi en el problema que moltes vegades tenen les comunitats religioses de no comunicar. “Es tanquen per la por al què diran. El que no es comunica no existix als ulls del món”. Gemma va posar sobre la taula que els equips de comunicació haurien d’exercir un paper més important en la vida consagrada, adaptant-se als desafiaments que presenta l’era digital.

El matí va finalitzar amb la intervenció de José Enrique García Rizo, CMF, que va mostrar el seu convenciment convençut que “una bona comunicació no garantix un bon govern”, però “una mala comunicació sí que garantix un mal govern per molt bones coses que es facin”. El col·laborador del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica va apreciar que “la comunicació ha de ser en cercles, no jeràrquica, això és, prioritzar els implicats abans que a agents externs”.

Vesprada entre fogons

Per a posar en pràctica tot l’escoltat durant el matí, Javier Valiente de comunicació de Salesians, Víctor Recuerda de Maristes i Tamara Cordero dels Sagrats Cors, van fer un símil amb ingredients de cuina i les coses a tenir en compte en la comunicació interna.

• Els reptes de la comunicació interna són transversals a la institució religiosa sigui quina sigui la seua grandària o missió concreta.
• La comunicació interna és clau en entorns canviants com el que ara vivim.
• La comunicació interna és una forma d’animació i govern en la vida de les congregacions

En grups de treball, els assistents van poder posar en comú alguns exemples que els succeïxen actualment. Entre les claus finals que van ser arreplegades podem destacar que la comunicació interna és una eina de l’animació del govern, un àmbit més de la vida de la congregació, una manera de viure la pròpia vida de la comunitat que s’expressa en canals, persones i ingredients concrets. Dos paraules clau de la comunicació interna: confiança i transparència.