La història d’Anass Hannioui és un testimoni inspirador de creixement personal i superació. El seu pas pel Pis d’Autonomia “César Fernández” ha estat un capítol fonamental en la seva vida, marcat per desafiaments, aprenentatges i èxits que l’han impulsat cap a una nova etapa d’autonomia plena de possibilitats. A través de les seves pròpies paraules, Anass ens brinda una visió íntima i autèntica de la seva travessia.

«Em dic Anass Hannioui i sóc del Marroc. Vaig arribar a Espanya sent un nen de 14 anys. Després de passar per diversos Centres de Protecció de Menors, vaig conèixer la Fundació Don Bosco quan vaig fer 18 anys i vaig entrar l’any 2022 al Pis d’Autonomia «César Fernández» de Córdoba.

Sempre m’havien parlat bé de la Fundació, però no va ser fins que vaig viure amb ells que vaig conèixer tot el que feien pels xavals que necessitaven ajuda.

Des que vaig entrar al pis, vaig començar amb el meu itinerari laboral. Vaig realitzar diverses formacions i pràctiques, aconseguint entrar a SADECO, Empresa Municipal de Sanejament de Córdoba, on vaig treballar durant sis mesos, de manera que vaig poder estalviar per al moment de la meva sortida del pis i tenir independència.

Gràcies al suport de la Fundació i al meu esforç, he aconseguit un contracte indefinit al Mercat Victòria de Córdoba, cosa que em permet ajudar la meva família i viure de forma completament independent. Sempre compto amb el suport dels educadors i educadores de la Fundació Don Bosco.

També vull parlar dels bons moments que he passat al pis amb els meus companys, a més de les activitats que fan a la Fundació: sortides a la platja, a la pista de bitlles… i altres que, encara que ens agradin menys, ens ajuden en el nostre futur .

Per acabar, vull dir que no només m’han donat suport en la part laboral, sinó també en allò personal. M’encanta la música i el teatre, i em van ajudar a estar en grup de teatre, on vaig fer una obra que van venir tots a veure’m representar i a donar-me suport. També he gravat diverses cançons i algun videoclip. Sempre m’han empès a fer allò que m’agrada, sense abandonar la part laboral que és la més important.

Gràcies per no jutjar un llibre per la portada».