[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ admin_label=\u00bbsection\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_orientation=\u00bbjustified\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
\u00abCinema i fam\u00edlia. Descobrir els valors a trav\u00e9s de les pel\u00b7l\u00edcules de la nostra vida. Explora el poder de les pel\u00b7l\u00edcules i les s\u00e8ries per connectar-nos amb els valors familiars\u00bb<\/em> ha estat presentat a Santos Ochoa pel seu coordinador, Daniel Arasa<\/strong>, i un dels autors, el salesi\u00e0 d’Osca Josan Montull<\/strong>. Davant d’un auditori que ha vessat l’espai, han exposat el sentit d’aquesta obra en qu\u00e8 participen un rector, catedr\u00e0tics i persones \u00abserioses en coneixements i veterania, i uns quants joves m\u00e9s amb un ventall de temes\u00bb.<\/p>\n Mar\u00eda \u00c1ngeles Almacellas, Guillermo Altarriba, Ignacio Eufemio Caballero, Willy Garc\u00eda, Jos\u00e9 Miguel Hern\u00e1ndez L\u00f3pez, Nacho Lagu\u00eda, Alfonso M\u00e9ndiz,\u00a0Josan Montull,<\/strong> Ram\u00f3n Ramos, Isabel Rodr\u00edguez Alenza, Javier Rodr\u00edguez Fraile, Miguel Fernando Ruiz de Villalobos, Gloria Tom\u00e1s, Mar\u00eda Consuelo Tom\u00e1s i Ninfa Watt han estat coordinats per Daniel Arasa, en un llibre editat per Sekotia.<\/strong><\/p>\n Ha exposat l’execut\u00f2ria de CinemaNet<\/strong>, una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que promou valors humans, familiars, socials i educatius a trav\u00e9s del cinema. Un projecte cultural basat en la idea de servei, de formar i elevar les persones a trav\u00e9s del suport audiovisual, nascut fa 27 anys a Barcelona. Ha institu\u00eft des dels anys 90 el Premi Traject\u00f2ria, que s’han endut personalitats com Toni Leblanc, Mar\u00eda Isbert, Mary Carrillo, Asunci\u00f3n Balaguer, Mar\u00eda Galiana, Alfredo Landa, Alberto Sordi, Mel Gibson, Manolo Escobar, Andrezj Wajda i Julia Guti\u00e9rrez Caba.<\/strong><\/p>\n \u00ab\u00c9s un llibre que aporta molts aspectes\u00bb,<\/strong> ha sentenciat Daniel Arasa, conc\u00e8ntric per\u00f2 exc\u00e8ntric. \u00abDel cinema japon\u00e8s, em va cridar l’atenci\u00f3 el respecte per la fam\u00edlia tot i que s\u00f3n cultures diferents. All\u00ed sintoista, budista, per\u00f2 conflueix amb nosaltres en els temes que toquen la fam\u00edlia\u00bb.<\/p>\n Daniel Arasa afirma que, \u201ca trav\u00e9s del cinema, de les pantalles perqu\u00e8 avui no nom\u00e9s s\u00f3n pel\u00b7l\u00edcules sin\u00f3 tamb\u00e9 s\u00e8ries o documentals, es transmet poc. Valors o fins i tot antivalors. El cinema cada vegada, en conjunt, t\u00e9 m\u00e9s influ\u00e8ncia.<\/strong> No \u00e9s que cada s\u00e8rie, cada pel\u00b7l\u00edcula, en tingui m\u00e9s que abans. Fins i tot possiblement en tinguin menys que abans, perqu\u00e8 les pel\u00b7l\u00edcules estaven als cinemes mesos i mesos fa cinquanta anys. A m\u00e9s, s’anava al cine, no com ara que s’hi va poqu\u00edssim. Si no hi vas, a la setmana propera ja no hi \u00e9s. S’ha fragmentat l’audi\u00e8ncia, per\u00f2 en conjunt t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_video src=\u00bbhttps:\/\/www.youtube.com\/watch?v=oopPUJNba0E\u00bb admin_label=\u00bbV\u00eddeo\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_orientation=\u00bbjustified\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Josan Montull s’ha endinsat en una viv\u00e8ncia personal,<\/strong> quan va tornar al cinema del poble, que ha comprat una fam\u00edlia d’amics. \u00abNo sabeu la d’hores i hores que jo he passat en aquesta sala. Cada diumenge m’aixecava i corria a la pla\u00e7a del poble a veure la cartellera. A veure si era apta per a tots els p\u00fablics o autoritzada per a majors de 18 anys. I, si era apta, el meu avi ens solia donar un duro. I si era per a majors de 18 anys, hav\u00edem d’anar a les monges a veure les filmines del Bosco\u00bb.<\/p>\n \u00abNo s\u00e9 qu\u00e8 hauria estat de la meva vida sense aquesta pantalla, perqu\u00e8 jo crec que em va il\u00b7luminar i em va fer somiar. El cinema era una finestra al m\u00f3n, una aut\u00e8ntica meravella. <\/strong>Al meu poble, vaig anar a veure Marcelino, pan y vino<\/em>, dues vegades. La primera vaig plorar molt quan en Marcelino es va morir<\/strong>. El meu avi em va haver d’explicar que el cinema eren uns rotllos plens de fotografies que es posaven en moviment, per\u00f2 eren actors. L’endem\u00e0 la van tornar a posar i vaig tornar amb el meu avi. I Marcelino va tornar a morir, i vaig tornar a plorar com una magdalena. El cine tenia una capacitat de fascinaci\u00f3 i seducci\u00f3\u201d.<\/p>\n Ha recordat que anava molt al cine amb la mare, perqu\u00e8 li agradava molt. Ha recordat les pel\u00b7l\u00edcules de Phantomas, \u00abque no tenia gaire qualitat, per\u00f2 ens apassionaven, ens divertien, aplaudiem\u00bb. I a John Wayne a R\u00edo Lobo, i els nens es repartien els papers. M\u00e9s gran vaig aprendre que existia el cinema d’art i assaig, \u00abuna finestra a all\u00f2 prohibit, a all\u00f2 que estava m\u00e9s enll\u00e0 de la dictadura\u00bb<\/strong>. Exponents com la b\u00falgara Cuerno de Cabra<\/em>\u00a0o\u00a0La Naranja Mec\u00e1nica\u00a0<\/em>de Stanley Kubrick, que continuen tenint actualitat.<\/p>\n \u00abJo he apr\u00e8s molt als cinemes, a les pantalles. Crec que molt del que s\u00f3c, fins i tot la meva vocaci\u00f3, tamb\u00e9 li dec a bones pel\u00b7l\u00edcules<\/strong>. Quan als xavals els preguntes quins valors importants hi ha a la seva vida, diuen que la fam\u00edlia i els amics<\/strong>. I \u00e9s veritat que les persones som socials\u201d.<\/p>\n Josan Montull ha realitzat un recorregut apassionant i apassionat pel cinema a trav\u00e9s dels valors. El cel\u00b7luloide com a uni\u00f3 entre les persones, com a instrument de cohesi\u00f3. \u201cNecessitem una relaci\u00f3 interpersonal. Sempre estem aprenent a conviure. Necessitem dels altres<\/strong>\u00ab. Li ve al cap El N\u00e1ufrago<\/em> de Robert Zemeckis amb Tom Hanks. \u00abCal tenir un tu. La persona \u00e9s un miseri inabastable, inacabat\u00bb.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_button button_url=\u00bbhttps:\/\/www.eldiariodehuesca.com\/cultura\/cine-familia-daniel-arasa-josan-montull-septimo-arte-creer-en-personas_9050_102\/694771.html\u00bb url_new_window=\u00bbon\u00bb button_text=\u00bbACCEDEIX A LA NOT\u00cdCIA COMPLETA\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_button=\u00bbon\u00bb button_text_size=\u00bb19px\u00bb button_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″][\/et_pb_button][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb l’objectiu de reflexionar al voltant dels valors a trav\u00e9s de les pel\u00b7l\u00edcules de \u201cla nostra vida\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":98876,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[2882],"tags":[],"class_list":["post-98883","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-smx_cat","et-has-post-format-content","et_post_format-et-post-format-standard"],"yoast_head":"\n\u00abURGEIX TENIR AMICS\u00bb<\/h3>\n