El Pis Inma Bernal és el primer recurs residencial d’aquest tipus per a la fundació FISAT, que al costat de la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes (CEPSS) iniciava el seu camí en l’atenció i l’acompanyament a persones refugiades. Aquest pis, però, ha estat molt més per a la Plataforma d’Educació Social (PES) a Cartagena, ha estat la materialització d’una aspiració des dels inicis de la plataforma social amb Inma Bernal al capdavant. En la seva memòria, aquesta llar per a joves que arriben a Espanya buscant un futur porta el seu nom.

“Encara que el projecte Inma Bernal és un projecte jove i únic dins de la fundació FISAT, crec que ha aconseguit en poc temps establir principis bàsics de la intervenció social i més concretament, de l’ambient salesià. Tenint com a pilars fonamentals l’acolliment, la proximitat i el sentiment de família i llar. Així com aposta per la promoció de la persona, respectant temps i situacions, i la confiança en les possibilitats de cada jove. Tot això, generant vincles afectius entre tots els agents implicats”, Rubén Aliaga és el coordinador del pis.

L’aspiració d’aquest projecte és senzilla i alhora molt complexa: “El principal objectiu del Projecte Pis Inma Bernal és intentar “ser llar” per a tots els joves que hi han passat. Una llar que faci olor de respecte, de confiança, de tendresa, de comprensió, de compromís, d’alegria, d’esperança… Una llar que serveixi de base i de trampolí per aconseguir una autonomia”, explica Rubén.

Per a l’equip educatiu, l’experiència d’aquest camí recorregut és positiva. David Barqueros és el director de la PES de Cartagena: “El balanç d‟aquest projecte a nivell de plataforma social i de casa salesiana és molt positiu en aquests tres primers anys de camí. Tots els nois que hi han passat fins ara -que han estat un total de 15- han deixat la seva empremta, d’alguna manera o d’una altra. Hi ha hagut alguna experiència menys satisfactòria, però que amb el temps valorem com a positiva per al creixement del projecte, i que ens ha fet conèixer realitats de països que pateixen veritables drames, amb històries de vida molt difícils, i dels quals a Europa arriba poca o cap informació”.