El passat dissabte 10 de setembre es va celebrar el dia internacional per a la prevenció del suïcidi, un problema social que continua més vigent que mai i que, a causa de la pandèmia, ha anat ‘in crescendo’ en la nostra societat. L’any 2020 (encara no n’han sortit publicades les del 2021) el suïcidi va ser la principal causa de mort en persones d’entre 20 i 24 anys, juntament amb els tumors, segons l’Institut Nacional d’Estadística.

Segons el doctor Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents i les seves famílies, el comportament suïcida en els adolescents i joves té quatre possibles vessants que poden portar un individu a plantejar-se treure’s la vida.

“La salut mental infanto-juvenil ha de ser una prioritat en les famílies, els col·legis i la societat en general”, Irune López, coordinadora d’orientació de la Inspectoria Santiago el Mayor

En primer lloc: la crisi de la pròpia identitat; quan el nen deixa de ser un nen i es planteja qüestions identitàries tals com: Qui sóc? Què faré a la vida adulta? Com encaixo en la família, amb els amics o amb el món? Davant d’aquests dubtes, l’adolescent pot sentir una manca del sentit de la vida i plantejar-se abandonar-lo. En segon lloc, existeixen causes psicopatològiques (depressió, trastorns de personalitat límit, bipolar, d’ansietat, esquizoafectiu, esquizofrènia, abús de substàncies) que comporten en la pròpia patologia pensaments i comportaments suïcides. En tercer lloc, l’induït per la família, que impliquen abandonament, maltractament, desamor, abús…  I, finalment, el generat per causes socials i/o tecnològiques.

En aquesta darrera categoria, el doctor Jordi Royo inclou factors com el bullying i el ciberbullying; els reptes de les xarxes socials i la síndrome cultural que comporta la consecució d’un futur perfecte. «Els adolescents d’avui estan exposats les 24 hores i les xarxes socials impacten directament sobre els seus anhels aspiracionals. Observar una vida perfecta, a llocs de somni, amb cossos esculturals, sense preocupació monetària, amb la parella ideal i amb situacions personals idíl·liques provoquen en el jove una gran frustració per no poder obtenir-la, a més d’afavorir els casos de bulímia i/o anorèxia nerviosa, això es pot anomenar bulling social, quan la societat ‘obliga’ amb missatges subliminals a tenir una imatge perfecta d’èxit mitjançant l’obtenció de ‘likes’ i de l’aprovació continuada».

El suïcidi des dels centres salesians

A les quatre causes que explica Jordi Royo, Irune López parla del malestar profund i no conscient amb la seva vida, amb allò que estan vivint, amb un sentiment negatiu que no els fa relativitzar els problemes o compartir-los.

A les escoles salesianes, des del seu enfocament preventiu, intenten estar a prop de cada noi o noia perquè puguin desfogar-se i compartir els seus malestars i inquietuds. Aquesta proximitat els permet observar i indagar delicadament sobre les situacions personals. Unit a tot això, promouen un clima optimista que afavoreixi pensaments positius.

Protocol d’actuació

“Quan detectem alguna situació, derivem a salut mental; però en general les llistes d’espera són força elevades. Ens preocupa molt la resposta que estem donant com a societat a aquests nois i noies en situacions tan urgents.

«Moltes autonomies han anat creant protocols per a les escoles. En la majoria dels casos se’ns demana als departaments d’Orientació fer un seguiment d’aquests nens, adolescents o joves; però no és fàcil. Pensem que a moltes escoles hi ha un orientador per a tot el centre o per etapa i té moltes tasques per atendre”, comenta Irune

Preocupats per l’augment d’aquest tipus de comportaments, des dels centres intenten oferir sessions sobre el tema a les tutories de grup.