Su funeral será celebrado el viernes 13 de enero, a las 11:00, en la Parròquia de María Auxiliadora de Sarrià, Pg. St. Joan Bosco, 70, Barcelona.
La capilla ardiente se podrá visitar en Martí-Codolar, mañana jueves 12, de 16:00 a 19:00. Allí mismo, a las 20:30, se tendrá la celebración de Vísperas.
Francesc Grabulosa nació en Vilafranca del Penedès (Barcelona), el 16 de marzo de 1938. Hizo el noviciado en L’Arboç y allí profesó el 16 de agosto de 1954. Los estudios de filosofía los cursó en Sant Vicenç dels Horts (1954-57). El tirocinio lo realizó en Sarrià (1957-60). Después estudió la teología en Martí-Codolar (1960-64) y al finalizar el cuarto año fue ordenado sacerdote en Barcelona, el 3 de mayo de 1964, por el cardenal Benjamín de Arriba y Castro, arzobispo de Tarragona.
Desde su ordenación, los lugares en donde ha desarrollado su labor pastoral son estos: Sabadell (1964-66; 1970-72 y 1994-95); Barcelona-Rocafort (1966-69; 1991-92 y 2001-11); Huesca (1969-70); Terrassa (1972-79 y 1984-91); Badalona (1979-84); Girona (1992-94); Sant Boi de Llobregat (1995-96); Ripoll (1996-2001); Barcelona-Horta (2011-13); Barcelona Martí-Codolar (2013-19) y desde 2019, en Barcelona-Tibidabo hasta el día de su fallecimiento.
Recordaremos a Francesc Grabulosa como salesiano de espiritualidad serena y profunda, con gran capacidad de trabajo, ordenado, cumplidor, cercano, amable, persona generosa y buena.
Que el Señor Resucitado lo acoja con ternura, entre todos aquellos que han entregado su vida a la misión salesiana; y que María Auxiliadora, a la que tanto amó, lo acoja con el cariño de Buena Madre del cielo.
Que descanse en paz.
Y un gran músico!!! Amó la música, compuso y para no olvidarlo: Ha realizado un trabajo enorme en vídeos de los salesianos músicos, desconocidos, que conviene no se pierdan.
Ha sido un gran músico. Compuso, alegró e hizo un trabajo enorme de historia de los salesianos músicos desconocidos. Conviene que no se pierda este trabajo en vídeos.
Excelente persona y estupendo salesiano. Pasé con él muchas horas en el archivo de Martí Codolar restaurando películas antiguas de 16 mm. a digital. En Rocafort le recordamos como organista de la iglesia y atendiendo a los Antiguos Alumnos. Prudente, cercano, afable… siempre preguntaba por la familia. Tenía una memoria prodigiosa, metódico, ordenado. Un salesiano ejemplar.
EN EL DECÉS D’EN FRANCESC GRABULOSA I NOVELL
Recordar en Francesc m’és obligat a poques hores de la seva mort: des de fa molts anys (1963) que em va conèixer, no tant per formar part de la Congregació salesiana com ell, sinó gràcies als seus pares que li’n van parlar de mi -essent jo clergue assistent de novicis a l’Arbós del Penedès i, també temps d’auto stop-, atès que amb certa freqüència els visitava al Bar-Restaurant de l’estació de ferrocarril de Vilafranca del Penedès quan s’havia de gestionar alguna necessitat a favor del Noviciat. Després, ens vam trobar a Osca (1970) i, posteriorment, des d’altres situacions meves personals al Col·legi de Rocafort (BCN) on hi estudiava la meva filla, a Martí-Codolar de visita de tant en tant i al Tibidabo per parlar una estona o perquè, en alguna ocasió, també em deixés tocar l’orgue.
Aquests darrers anys, doncs, he pogut mantenir amb en Francesc una correspondència prou intensa i d’ell he rebut antics videos de la família salesiana (of the record), més de cinquanta audios de la seva collita/inspiració personal interpretats a l’orgue i, com a tresor molt preuat, quasi la totalitat de cartes mortuòries salesianes de l’antigua Inspectoria de la Mercè i de Sant Josep de València que m’han desvetllat, a banda de les de Maria Auxiliadora, molts records de persones estimades amb qui he conviscut un temps i d’altres de la familia salesiana, per edificació meva i meditació personal. Moltes gràcies, Francesc…!
De les darreries dels últims temps quants de mails escrits…! Quina delicadesa d’home de Déu davant de l’estimació que tenia vers els seus familiars difunts i com se’n sentias de la seva absència…! Tanmateix, a banda de la seva salut precària i crònica, es va començar a trobar malament de forma aguda. En recullo aquestes frases:
– «Vaig resistint…»
– «No em trobo gens bé…
– «No em vinguis a veure, però tu…cuida’t molt…»
– «Gràcies pels teus escrits…»
– «Ànims en l’esperança…».
Encara em va desitjar -com va poder- un bon Nadal, manifestant-me que la felicitació nadalenca que li’n vaig enviar la llegiria pausadament i «a trossets» (deia, ja que jo sempre escric llarg i amb força subordinació), perquè li’n mancava la força física.
Sempre acabava la seva carta-mail, després de lloar els escrits de la meva plana web – http://www.miquelangelbosch.com -, amb allò de «Cuida’t molt…!». Ell sabia de la meva malaltia, que de moment vaig trampejant, tot i que, malauradament, en Francesc se m’ha avançat en aquesta cursa iniciada, i ell ha arribat primer al final amb la corona dels vencedors, essent fidel als seus compromisos salesians i sacerdotals…la quql cosa no és poca cosa, perquè ho és tot…!
Tant de bo que tot el treball que va realitzar en Francesc, conjuntament amb altres salesians, per a la conservació històrica, documental i musical, de la Inspectoria quedi ben arrelat a Martí-Codolar i no es perdi en el temps. Quedava per materialitzar la musicació orquestada -n’havíem parlat moltes vegades, tot i que això suposava un gran dispendi econòmic-, de les principals partitures de la Galeria Salesiana. Al respecte, vull recordar que en Francesc, essent clergue triennal a Sarrià, va poder aprofitar l’estudi i la seva realització musical mitjançant el propi D. Felipe Alcántara qui a ell, i només a ell, li n’era confiada la clau del piano que hi havia al teatre.
Acabo amb una anècdota: En la dècada dels anys 70 el Mestre JMRoma -catedràtic d’orgue del Liceu de BCN- em va dedicar unes variacions sobre el tema del Tedeum de Carpentier. Fa cosa d’un any li ho vaig explicar a en Francesc i va mostrar la curiositat d’interpretar la partitura. Així que vaig pujar al Tibidabo – i com si el veiés i escoltés ara mateix -, em diu:
– «Vinga, som-hi…!
I amb una primera lectura va sonar a l’orgue la partitura, no exempta de dificultat, que en aquest moment de comiat, l’acompanyo també jo, però amb la lletra: «TE DEUM LAUDAMUS, TE DOMINUM CONFITEMUR…IN TE, DOMINE, SPERAVI ET NON CONFUNDAR IN AETERNUM». Que així sigui, Francesc estimat…!
Miquel Àngel
Weiliang Wang
Francesc va ser un gran professor meu i un estimat amic des-de l’any 2004 quan vaig estudiar al Salesians del Rocafort. Ell vigilava la biblioteca i jo sempre anava a estudiar allí després de les classes. Ell em va ajudar molt amb els meus estudis i em va ajudar amb el meu treball de recerca sobre l’Eixample de Barcelona. Sempre recordaré que em va ensenyar “no hi ha cap cap hi cap el que cap en aquest cap!”. Vaig participar el teatre cantant uns cançons en xinès, ell m’acompanyava tocant el piano. Vam fer un bon equip! Sempre m’agradava visitar al Francesc perquè em cuidava molt oferint cada vegada molts galletes i fruites. Sigui on sigui sempre li vaig visitar quan pugui, quan ell estava al Rocafort, al Martí- Codolar, al Tibidabo… Vam visitar Montserrat, Sitges, Salesians de Ripoll, Tibidabo junts. Li vaig presentar els meus amics Irene, Runjie, David Ruiz… Vam gaudir molt fent les sortides culturals i vam visitar MOLTS museus a Barcelona. Sempre m’explicava històries del Don Bosco, Salensians, Martí-Codolar.., Francesc sap tots els detalls i em presentava cada esquina del Martí-Codolar, mostrava l’organo i tocava molt bé. Va dedicar molt de temps preparant el museu del Martí-Codolar i ordenar els arxius històrics.
Va ser molt trist d’acomiadar al Francesc quan vaig marxar de Barcelona per venir als Estats Units en 2017. Li vaig trobar molt a faltar i vam escrivint per correu. Fa tres anys que no torno a Barcelona i em sap greu que no he pugut acompanyar durant aquest temps difícils. L’últim correu que en va escriure va ser el 26 Decembre 2022 i em va dir “no estic bé..”. Agradeixo molt que va intentar contestar els correus encara que es trobi tant malament. Estic molt trista que no podré tornar a gaudir la seva presencia. Pero se que ell va patir molt aquest últims anys per les pèrdues dels relatius de la família i per la salut. I ara es podrà descansar en pau per fi. El Francesc no només va ser un gran mestre i amic meu, sinó va ser un estimat proper membre de família per mi. Estare per sempre agradaida per ell!! Trobaré a faltar a parlar en català amb ell com que m’agrada molt el català i sempre parlavem en català. Segur que he fet moltes faltes d’ortografies escrivint aquest missatge però vull intentar de totes maneres. Espero que li arribi si us plau.
Que vagi molt bé i descansa molt, Francesc!!!! T’estimo molt i et trobaré molt a faltar!!! Forta abraçada 🙂
Weiliang, des-del Nova York
2023 Gener 13