L’acte va congregar un bon grup d’alumnes, professors, superiores i formadores de diverses congregacions i es va iniciar amb la benvinguda i la lectura de la Memòria Acadèmica per part del director de l’Institut, el salesià Jordi Latorre, mostrant la riquesa de la tasca educativa realitzada, l’activitat docent del professorat i la variada procedència de l’alumnat. Després Fernando Miranda va presentar a la Dra. Margarita Bofarull, RSCJ, delegada diocesana de Fe i Cultura de l’arxidiòcesi de Barcelona i professora de Moral personal a la Facultat de Teologia de Catalunya, que va dissertar sobre “La sinodalitat a la Vida Religiosa”. Una conferència amena, profunda, sentida i molt apropiada per als alumnes que instaven a ser testimonis de sinodalitat.

La religiosa del Sagrat Cor va introduir la seva ponència amb un breu recorregut sobre les etapes de l’actual procés sinodal preparatori del proper Sínode de Bisbes del 2024. Després va destacar que la Vida Religiosa és parlar de seguiment de Crist, de generacions que ens han precedit, és parlar de fundadors, de passió per fer el bé… i de sinodalitat, que vol dir caminar junts. Va citar a San Juan Crisóstomo quan afirma que Sínode és nom d’Església i així es designa un estil peculiar de vida i missió que s’ha d’expressar a la quotidianitat. Va insistir que viure la sinodalitat és un camí i no, com alguns pensen, produir documents, és plantar somnis i permetre que floreixi l’esperança…

Va aterrar a la vida diària i va presentar la necessitat de poder parlar de tot, ja que l’esperit ens acompanya i va insistir en la capacitat de treballar el perdó i la reconciliació ad intra. El perdó és inherent a la sinodalitat i amb la riquesa dels nostres carismes, és ser capaços d’aportar allò que tenim, sense amagar ferides. Va remarcar que tot comença en conversió personal.

També va repassar des de diferents angles que és i que requereix viure la sinodalitat:

• La ponent va remarcar que l’Església tota ella és sinodal des dels seus orígens, ja que és comunitat eclesial on tots caminem junts. La sinodalitat és el “modus vivendi et agendi” de l’Església, poble de Déu en marxa.
• La sinodalitat implica un exercici compartit d’humilitat i perdó per superar les divisions, així com un exercici de reconciliació i d’acolliment mútu.
• La Vida Consagrada aporta allò que és i té al camí comú de tota l’Església; especialment a les Esglésies particulars a què aporta el seu carisma i el seu ministeri. Les mateixes estructures de la Vida Consagrada són sinodals: assemblees comunitàries, consells locals i provincials, capítols generals… La mateixa vida comunitària ja és sinodal, ja que comporta d’escolta comunitària de la Paraula, de celebració de l’Eucaristia, de fraternitat compartida, de coresponsabilitat pastoral, i també de perdó, reconciliació i acolliment mútua, dia a dia.
• En la sinodalitat, ho sabem bé els religiosos i les religioses, no es tracta de construir majories davant de minories —propi de l’ordre democràtic—, sinó de construir consensos fruit del discerniment —propi de l’ordre espiritual—.
• La sinodalitat, tant a la vida consagrada, com a la vida eclesial i a les seves estructures, com també a la tasca pastoral, no és completa si no sap integrar els que queden al marge del camí, per poder caminar junts (sinodalitat)

A continuació, es van repartir els Diplomes de Batxillerat en Ciències Religioses i de Llicència en Ciències Religioses als alumnes que van concloure amb èxit el juny de 2022. Tot seguit es va passar a la capella de l’Hospederia de Martí-Codolar per celebrar l’Eucaristia De Spiritu Sancto , presidida per Fernando Miranda.

Tot va acabar amb un refresc ofert als assistents, el primer després del temps de COVID i professorat, personal de secretaria i biblioteca, i els nous delegats dels alumnes van compartir un deliciós dinar al menjador de l’Hospedería.