Qui és Don Bosco per a tu?

El pare i mestre de la joventut; el sant de l’optimisme, de l’alegria i de la festa; l’home de Déu que vivia com veient l’invisible; el sacerdot compromès amb els seus joves fins l’últim alè; l’educador de cor apassionat i encès pel foc de la caritat pastoral… El nostre Model, com diu l’article 21 de les nostres constitucions.

Com el vas conèixer?

Vaig néixer a Burguillos (Sevilla) i sóc el gran de sis germans, tres nens i tres nenes. El meu pare era carter rural i la meva mare mestressa de casa. Una família senzilla, alegre, molt unida.

Els meus pares ens van ensenyar a ser respectuosos, ajudar els altres, ens van inculcar els valors cristians per ser bones persones i l’amor a la Mare de Déu del Roser. El 1970, vaig entrar als Salesians d’Utrera. Em vaig presentar a un examen per obtenir una beca d’estudis i el vaig aprovar. Sempre estaré molt agraït als meus mestres de la infància a Burguillos: la Senyoreta Mª Carmen i Don Juan. En aquell moment era pràcticament l’única possibilitat de poder estudiar, no hi havia les facilitats d’avui. Si no hagués estat per la beca no podria haver anat mai a Utrera. Fins i tot amb aquesta, els meus pares van haver de superar moltes dificultats econòmiques, però van escollir els Salesians d’Utrera davant una altra opció a Constantina, perquè creien que era el millor per a mi.

Així i allí vaig conèixer Don Bosco i Mª Auxiliadora. Sempre ho he considerat providencial. Recordo entranyablement, estant a primer, quan a l’hora de ficar-nos al llit ens posaven pels altaveus del dormitori la vida de Don Bosco.

Per què vas decidir fer-te salesià?

En el fons, perquè creia que aquest era i és el Projecte de Déu per a mi. Intueixes alguns signes: amb prou feines cultives una mica la teva vida cristiana i et deixes interpel·lar per Jesús, sents una inquietud al teu interior de fer alguna cosa més pels altres, et sents atret o almenys interessat per aquesta vida, descobreixes Don Bosco i et fascina , et capta… I així va sorgir en mi la pregunta i el desig.

Vaig comprendre “que del meu “sí” o del meu “no” depenia la felicitat de molts”; que en la vocació el que és fonamental no és “plantejar-se-la”, sinó “acollir-la i realitzar-la”; que Déu no vol “supermans”. Bé, en definitiva, és una Gràcia a la qual segueixo intentant respondre cada dia.

Quin va ser el teu itinerari vocacional?

No coneixia els salesians de res. Gràcies al fet que vaig poder obtenir una beca d’estudis vaig anar a estudiar els salesians d’Utrera com t’he dit anteriorment. Tenia 10 anys quan vaig arribar a Utrera. Allà vaig estar set anys intern. El primer que em va cridar l’atenció van ser els salesians. Jo els veia diferents, eren uns religiosos especials, alegres, propers, es preocupaven de nosaltres, jugaven amb nosaltres i alhora eren exigents.

Després vaig anar coneixent la vida de Don Bosco i vaig anar entenent per què els salesians eren com eren: quan era més petit em cridaven l’atenció tantes anècdotes i gestes, els miracles… Després vaig comprendre una mica més la seva espiritualitat que era molt senzilla, la seva obra estesa arreu del món, però sobretot el sentit de la festa i l’alegria. Ens deien que la santedat consistia a estar sempre alegres.

Quan va arribar el moment de decidir sobre el meu futur, sentia dins meu la inquietud de la crida a ser salesià. En un retir em vaig trobar amb aquesta frase: “De tu sí o de tu no en depèn la felicitat de molts”. I vaig decidir dir sí al Senyor. Així vaig iniciar el prenoviciat fins avui.

Hi va haver alguna persona que va ser per a vostè un nou Don Bosco?

Vaig tenir la sort de trobar al meu camí els que em van ajudar a discernir, em van animar i em van recolzar. L’any de noviciat i després referent espiritual sempre, el meu mestre de novicis, Paco Alegría.

Després en els anys de postnoviciat Paco Vázquez, que em va ajudar a encendre el meu cor de la passió pastoral pels joves. Més tard, quan sent inspector em va nomenar delegat de Pastoral Juvenil, sent jo molt jove, em va obrir a un horitzó salesià insospitat i molt enriquidor per a mi.

Al bienni, Alonso Vázquez, no he conegut un salesià amb un cor tan immens i amb més “intel·ligència pastoral” que ell, prototip de cor oratorià.

Als anys de teologia Antonio Calero, em va ajudar a configurar el meu cor sacerdotal de bon pastor i em va ensenyar que és important qualificar-se intel·lectualment i teològicament per poder respondre als reptes dels joves.

Estaré sempre agraït a Luis Fernando Álvarez, que em va ensenyar a celebrar la Missa; a José Antonio Rodríguez Bejerano, colossal missioner i a qui tinc per veritable sant; al meu entranyable amic de l’ànima i dut aviat al cel, el jove sacerdot Manolo G. Parra, un remolí apostòlic amb una extraordinària capacitat d’atreure els joves.

Quines són les característiques de Don Bosco que més admira?

Són moltes, perquè Don Bosco té una personalitat aclaparadora amb tants i rics matisos. Personalment admiro la seva capacitat d’amor personal, fins i tot ple de tendresa per a cada jove; la seva capacitat de conjugar realisme i magnanimitat; el seu coratge de somiar; el reconeixement agraït de Déu que acompanya i orienta els seus passos; la seva mirada de fe que el portava a viure “com si veiés l’Invisible”. L’extraordinària i harmoniosa unitat de la seva existència a la síntesi vital del “signe de l’amor de Déu als joves”.

De quina manera els salesians poden ser nous Don Boscos per als joves?

Jo estic convençut que hi ha una sola manera: estar sempre enmig d’ells amb una mirada profunda de fe. El que el Rector Major anomena “el sagrament salesià de la presència”. Evidentment, les circumstàncies que acompanyen cada moment de la nostra vida fan que la manera de presència sigui diferent, però sempre presència. Quan no estem amb ells, quan ells no ocupen del centre del nostre cor, de la nostra ment, de la nostra atenció, dels nostres pensaments, dels nostres interessos… aleshores el nostre cor deixa de bategar en salesià i la vocació es debilita. Meditar cada dia, o almenys freqüentment, l’article 21 de les nostres Constitucions, “Don Bosco, el nostre model”, ens ajudaria força.

De quina manera Don Bosco inspira la seva feina de Conseller Regional?

En aquest moment de la meva vida salesiana, dues coses de Don Bosco inspiren les meves actituds en l’exercici del meu servei com a Conseller Regional, encara que no sempre les assoleixi; un és el sentit de paternitat que Don Bosco va viure amb tanta profunditat i concreció; l’altre, l’obertura d’horitzons tant des del punt de vista cultural com carismàtic per tenir una mirada més enllà de la nostra realitat i poder sortir de les nostres pròpies fronteres locals i inspectorials.

Si es trobés amb Don Bosco, què li diria o demanaria?

Li diria que avui hi ha molts joves que no són feliços i li demanaria un cor tan gran com el seu i una saviesa i intel·ligència pastoral com la seva per poder ajudar tants joves d’avui perduts i exclosos de la veritable i autèntica felicitat.