El jove alacantí Manuel Ballester creia que el seu destí com a voluntari estava unit a Palestina, on ja va estar un temps. Amant de la cultura d’Orient Mitjà, tot va canviar quan va realitzar el màster de Cooperació Internacional. Allí va descobrir Àfrica i va complir el seu somni de conèixer-la. Ho va fer viatjant al país més jove del món, i també un dels més convulsos, Sudan del Sud, com a voluntari de Missions Salesianes. El mes passat va tornar a Sudan del Sud, però ara com a cooperant amb un projecte de l’ONG Joves i Desenvolupament finançat per la Comunitat Valenciana.

Vocació de Voluntariat

La vida de Manuel Ballester va canviar per sempre el 19 de setembre de l’any passat. Aquest dia va arribar a Juba, la capital de Sudan del Sud, com a voluntari de Missions Salesianes. Havia complert el somni que es va proposar d’anar a Àfrica.

Però la vocació de voluntari a Manuel li ve des de lluny: coneix als Salesians des de petit i va prendre la Primera Comunió en la comunitat d’El Campello (Alacant). Va estudiar Treball Social i Educació Social i va realitzar un màster d’Integració Social. Va ser voluntari a Palestina amb Càritas i quan va tornar tenia clar a què volia dedicar-se i va decidir realitzar el màster en Cooperació Internacional. “La meva passió sempre ha estat Palestina i Orient Mitjà, però un professor del màster em va descobrir Àfrica, on sempre deia que hem de ser actors secundaris. Fa un any li vaig dir que volia treballar amb nens soldat. Vaig investigar, i ell em va dir que els Salesians eren dels pocs que ho feien”, explica Manuel.

No obstant això, la providència li tenia reservades més sorpreses: “Quan vaig voler apuntar-me al Voluntariat Missioner Salesià acabava d’acabar el termini. No obstant això, em van admetre i el destí previst inicialment era l’assentament de refugiats de Palabek, en el nord d’Uganda, però això també va canviar pel gran volum de treball que tenien allí els missioners salesians. Al final va sorgir la possibilitat de Sudan del Sud… el país més jove del món, dels més pobres, en guerra… i va ser una decisió correcta”, assegura.

Descobreix Sudan del Sud

“Molts desplaçats porten en l’assentament 13 anys, des que va començar la guerra”. Durant tres mesos va ajudar en l’Oficina de Projectes de Desenvolupament en l’obra salesiana de Gumbo, on hi ha un gran camp de desplaçats interns pel conflicte: “No vaig sortir molt del recinte per la inseguretat de la zona. El meu treball es basava en el suport a l’oficina de projectes que tenen allí els Salesians. Vaig conèixer a molts salesians que estaven de pas i vaig desenvolupar moltes propostes per a salesians i donants de tot el món: Corea, oficina salesiana a Alemanya, Don Bosco Tech, New Rochelle…”

Manuel explica així tot el que li envoltava: “Els Salesians tenen un camp de desplaçats interns. Van haver de fugir per la guerra, però no van travessar una frontera. Sobretot, són desplaçats del centre del país i molts porten vivint en l’assentament 13 anys, des que va començar la guerra. El problema és com reubicar i com acompanyar a aquestes persones perquè puguin tornar a les seves cases”.

En l’actualitat, en l’assentament “continuen vivint-hi entre 6.000 i 8.000 persones. Parlem de 700 o 800 famílies. El recinte té un quilòmetre quadrat d’extensió i en ell hi ha dues cases per a les dues comunitats salesianes, un menjador, una escola de Primària, una de Secundària, la de Formació Professional, una clínica portada per altres dues comunitats de germanes salesianes, l’església i la casa dels voluntaris i professors de l’escola”, comenta el jove alacantí.

Entre tots els centres educatius de l’assentament els missioners salesians atenen allí a gairebé 3.000 alumnes, “però al dia passen pel recinte salesià al voltant de 6.000 persones: venen joves de les comunitats locals a fer esport, és un lloc de pas segur per a dones al mercat, homes, taxistes… perquè l’escola salesiana està oberta no sols als desplaçats, sinó també a les comunitats locals”, compte Manuel.

“Pel recinte salesià passen al dia al voltant de 6.000 persones perquè és un pas segur”

Amb estil salesià

Si alguna cosa identifica l’educació salesiana és la importància del pati i de les activitats d’oci i de lleure, i Manuel ho corrobora també a Sudan del Sud. “Els menors, en acabar l’escola, tenen camps esportius per a jugar. Ara el bàsquet està en auge pel partit entre Sudan del Sud i els Estats Units en els passats Jocs Olímpics. També hi ha oratoris, i a les cinc de la tarda es resa el rosari. Tant les misses de la tarda com les dels caps de setmana estan plenes de joves”.

Una de les coses que recorda amb més afecte de la seva etapa com a voluntari és “que tots els diumenges visitàvem les comunitats sortint de la capital. Eren experiències increïbles perquè vas de bracet dels salesians a poblacions més petites i on les misses duraven tres hores o tres hores i mitja…”.

Si li preguntes si animaria a altres persones a realitzar un voluntariat missioner salesià el té clar: “Sens dubte. Et canviarà la vida i els Salesians cuidaran de tu”.

“Estic molt il·lusionat perquè el projecte conté enfortiment de capacitats d’aquestes comunitats, del seu sistema d’agricultura per a tirar endavant, així com iniciatives d’igualtat de gènere i de pau”, conclou Manuel.