El sol queia a l’horitzó, pintant de tons càlids la ciutat de Montilla. Era un dia especial, marcat al calendari de la joventut regional com una trobada que prometia ser inoblidable. El lema d’aquest any era clar: “Al cel s’hi arriba en equip”. Amb aquesta premissa, els joves d’Antics Alumnes es van congregar al col·legi de Salesians de Montilla, on els esperaven els amfitrions de l’esdeveniment, autoritats locals, els representants dels grups de la Família Salesiana, així com el director de la Casa, Agustín de la Cruz, i el President d’Antics Alumnes de Montilla, Jesús Carmona, començant aquests dies de reflexió i convivència.

L’acte de benvinguda va ser un moment d’emoció i d’entusiasme, en què es va ressaltar la importància de la solidaritat en temps d’incertesa. Els joves, procedents de diferents llocs, es miraven conscients que estaven a punt de començar una experiència única. Després de les paraules inicials, cada participant va rebre un petit paperet en blanc amb una simple instrucció: escriure la seva missió personal per a la trobada. La missió havia d’estar relacionada amb el lema i enfocar-se a la solidaritat i el compartir. Els joves van dipositar els seus papers en una cistella que es va oferir com a ofrena a la missa de l’endemà, també es va animar a compartir en veu alta la missió que cadascú havia triat i la reflexió que havia ajudat a triar-la.

La següent aturada va ser la Basílica de San Juan de Ávila, on van venerar una relíquia molt especial: el cor incorrupte del sant patró. A aquesta visita va seguir l’acomodament a l’allotjament ofert, l’alberg de Càritas.
El sopar va arribar amb una proposta diferent: pica-pica i una «superpalmera» gegant per compartir. El menjar va ser acompanyat de rialles i converses animades que van trencar el gel entre els participants.
Després del sopar, es va dur a terme una presentació amb la dinàmica del fil, on formant un cercle, cada jove deia el seu nom i el superpoder que voldria tenir, llençant la bobina del fil a un altre i connectant tots d’aquella manera, representant les relacions que s’estaven formant en aquell moment, com a recordatori que la solidaritat uneix les persones de maneres inesperades i profundes.

La vetllada va continuar amb un emocionant escaperoom, acabant amb la bona nit i una magnífica estona de diversió a l’alberg. La jornada següent va començar amb un esmorzar i una oració conjunta, que va reforçar el sentit de comunitat i espiritualitat compartida. La formació sobre el projecte solidari va ser un moment clau de la trobada. Els joves van aprendre sobre iniciatives de solidaritat del projecte Buzzetti de la Fundació Don Bosco Salesians Social, gràcies a Antonio Alférez i els xavals de la Fundació.

El final del matí es va tornar més lleugera amb una visita a la Cooperativa La Unión, on els joves van aprendre sobre el procés d’elaboració del vi i van gaudir d’un tast de vi de Montilla i pica-pica de menjar. A la tarda, després d’una pausa per descansar i conviure, es va passar a un tema formatiu sobre el Moviment dels Antics Alumnes de Don Bosco, a càrrec de Javi Marqués. Posteriorment es va tenir l’Eucaristia amb tota la família Salesiana de Montilla i presidida pel Salesià, Francisco Fernández Mármol. La jornada va acabar amb la bona nit, el sopar i un passeig nocturn pels carrers de Montilla.

El darrer dia de trobada va començar de la mateixa manera amb un esmorzar i oració en comú. Després de l’oració, va tenir lloc una ponència sobre els qui som els Antics Alumnes i la importància del paper dels joves a l’associació, a càrrec d’Agustín de la Cruz, Carlos Raigón i Pepe Nevado.

Dins l’Assemblea, on es va treballar les línies de treball per a aquest curs, va tenir lloc un dels moments més emocionants de la Trobada, la proposta del lloc per a la següent trobada regional. La Línia de la Concepció serà la seu del proper any. Els arguments presentats van fer que l’elecció fos unànime, i els joves van expressar el seu entusiasme per la idea d’explorar aquesta ciutat en la propera trobada. La jornada va continuar amb una deliciosa paella com a plat principal al dinar, acompanyada de rialles i converses animades. Va ser un moment de gaudi compartit i una darrera oportunitat de conviure abans dels comiats.

Va arribar l’hora de marxar i amb el cor ple de gratitud i un sentit profund de comunitat, els joves es van abraçar amb afecte i es van dispersar per tornar als seus llocs d’origen. La Trobada Regional Jove havia arribat al final, però va deixar una empremta inesborrable en els cors i les ments dels qui van participar, recordant-los que la solidaritat, el compartir i la unió són forces poderoses que poden canviar el món partint del canvi d’un mateix.