Ramón Moreno Ordóñez, salesià sacerdot (1933-2022)

14 abril 2022

Salesians SMX

l

Tenia 88 anys i havia complert els 72 de salesià i els 62 de sacerdot.

Des de la Inspectoría Salesiana María Auxiliadora es comunica la mort al migdia del Dijous Sant 14 d’abril de 2022, a l’Hospital Infanta Luisa de Sevilla, del volgut germà salesià sacerdot don Ramón Moreno Ordóñez.

Fa uns dies va patir un ictus i una caiguda greu, i el seu estat de salut s’ha anat agreujant fins avui. Tenia 88 anys i havia complert els 72 de salesià i els 62 de sacerdot.

Les seves exèquies se celebraran, demà Divendres Sant, a les 11:30, a la capella del nostre Col·legi de la Santísima Trinidad de Sevilla. Posteriorment, les seves restes mortals seran incinerades.

Don Ramón va néixer a Mollina (Málaga), el 15 de setembre de 1933. Va fer el noviciat a San José del Valle, on va professar el 12 d’octubre de 1949. Va estudiar la filosofia a Utrera-Consolació (1949-51). Després del tirocini a Ronda (1951-55), va cursar els seus estudis de teologia a Posadas (1955-59), acabats els quals, va rebre l’ordenació sacerdotal a Córdoba, el 24 de juny de 1959, de mans de Mons. Manuel Fernández Conde.

Des de llavors, ha desenvolupat la seva tasca pastoral a San José del Valle (1959-62), Santa Cruz de Tenerife (1962-66; 1970-72; 1991-94; 2005-06), Córdoba (1966-69; 1972-88; 1994-2003; 2008-11); Úbeda (1969-70), Las Palmas de Gran Canaria (1988-91), La Orotava (2003-05; 2006-08), Jaén (2011-21). Des de setembre de 2021 ha estat, malalt, a la Residència Don Pedro Ricaldone de Sevilla.

Era doctor en Ciències Químiques per la Universitat de La Laguna. Va ser Administrador de l’Escola de Magisteri de Córdoba, de 2002 a 2003 i va ser Ecònom Inspectorial de Córdoba, de 1979 a 1986.

Don Ramón serà recordat per la seva bondat i senzillesa, bon salesià, piadós, molt intel·ligent, i molt treballador.

Que el Senyor Ressuscitat el rebi en el seu Regne, entre tots aquells que han lliurat la seva vida a la missió salesiana, que el nostre pare Don Bosco l’acompanyi, i que Maria Auxiliadora, a qui tant va estimar, l’aculli amb l’afecte de Bona Mare del cel.

Que descansi en pau.

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…