El cap de setmana passat del 16 i 17 de novembre va tenir lloc la reunió del Consell Permanent del Moviment Juvenil Salesià (MJS) d’Espanya per créixer, compartir i seguir «somiant junts».

«Donem la benvinguda amb alegria als nostres nous integrants!, i amb el cor ple de gratitud, agraïm profundament a Pablo Burgos, Pablo Osorio i Ángel Toboso pel seu lliurament i servei durant aquests anys», compartien sobre els canvis que es duien a terme en aquesta reunió.

Entre els continguts treballats de la mà del Sínode, es va aprofundir en escoltar testimonis inspiradors de membres del MJS que van recordar la importància de centrar la mirada en els joves. «També reflexionem en petits grups sobre la nostra identitat, finalitat i objectius, buscant les millors», afegien.

SOBRE EL MJS

Va néixer oficialment el 1988, centenari de la mort de Sant Joan Bosco. Els seus orígens es troben al Moviment dei Oratori Giovanile Salesià (MOGS), quan a Itàlia, a la dècada de 1970, els joves dels oratoris salesians van promoure les primeres trobades per compartir l’experiència de viure el carisma salesià. Com que la participació en aquestes trobades comença a incloure no només joves dels oratoris sinó també dels diversos ambients dels salesians, el nom es canvia a MJS (Moviment Juvenil Salesià, o MJS). A les dècades següents el moviment va créixer i es va fer present a les diverses obres salesianes repartides pel món.

El MJS, com a moviment educatiu ofert a tots els joves per convertir-los en subjectes i protagonistes del seu creixement humà i cristià, amb impuls missioner, capacitat de participació activa a l’entorn i d’inserció i suport a l’Església local, proposa una espiritualitat basada en cinc nuclis:

• Espiritualitat quotidiana, un lloc on els joves reconeixen la presència de Déu i experimenten la pròpia realització personal.
• Espiritualitat d’alegria i optimisme a la vida quotidiana, sense renunciar al compromís i la responsabilitat.
• Espiritualitat de l’amistat amb el Senyor Jesús, de la qual neixen els motius d’esperança a la vida.
• Espiritualitat de comunió eclesial, àmbit natural de creixement a la fe, a través dels sagraments i la devoció mariana.
• Espiritualitat de servei responsable, a través de la col·laboració activa amb els més desafavorits.