Una celebració de la universalitat de l’Església i una renovació de l’impuls evangelitzador: així va ser el consistori ordinari públic del 30 de setembre de 2023, en què el Rector Major dels Salesians de Don Bosco, el P. Ángel Fernández Artime, va ser creat oficialment Cardenal.

Va ser gran l’emoció de tota la Família Salesiana quan el Sant Pare Francesc va pronunciar la fórmula oficial de creació dels 21 nous cardenals, i més encara quan, cara a cara amb el Rector Major agenollat davant seu, li va imposar el solideu i birret vermells, l’anell cardenalici i li va assignar públicament el diaconat “salesià” de l’església de Santa Maria Auxiliadora de Via Tuscolana.

El moment posterior de l’abraçada del Card. Fernández Artime al Sant Pare va ser alhora un gest simbòlic, signe de fidelitat al servei eclesial, però també expressió d’una concreta proximitat i afinitat entre els dos pastors.

Prèviament, el ritu solemne havia vist el nomenament del primer dels 21 cardenals, l’agustí Card. Robert Francis Prevost, Prefecte del Dicasteri per als Bisbes, que va dirigir un missatge d’homenatge i agraïment al Pontífex en nom de tothom. Va subratllar com el cardenalat comporta honors, però sobretot càrregues, i el sentiment d’insuficiència dels nous cardenals davant la grandesa del servei que ara estan cridats. Tot i això, amb esperit de confiança en la Divina Providència i en la clarividència del Pontífex, va renovar l’adhesió de tots a la tasca assignada, que hauran de dur a terme amb absoluta dedicació, suma humilitat i total lleialtat.

Després de la lectura del passatge evangèlic de Pentecosta (Hch 12,1-11), el Sant Pare va oferir algunes indicacions als nous cardenals, vàlides, però, també per a tots els membres del Col·legi Cardenalici.

“Abans de ser apòstols -sacerdots, bisbes, cardenals-, som parts, medes, elamites… I això ha de despertar en nosaltres sorpresa i gratitud per haver rebut la gràcia de l’Evangeli als nostres pobles d’origen respectius. Crec que això és molt important i no s’ha d’oblidar”, va dir el Papa, exhortant els recent ordenats a conservar “l’estupor i la gratitud” per l’acció de l’Esperit Sant que ha arribat a ells en les seves llengües i pobles, a través de la mediació de tantes persones: pares, avis, catequistes…

Per això, va continuar Francesc, gairebé com suggerint un estil pastoral de proximitat i senzillesa, és important recordar que “la fe es transmet en dialecte”, i que abans de ser “evangelitzadors” tots han estat “evangelitzats”.

La darrera menció del Sant Pare va anar a la universalitat del Col·legi Cardenalici, expressió d’una “sinfonicitat” i “sinodalitat” pròpia de tota l’Església. “La diversitat és necessària, és indispensable. Però cada so ha de contribuir al projecte comú. I per això és fonamental escoltar-se els uns als altres… I el director de l’orquestra està al servei d’aquesta mena de miracle que representa cada execució d’una simfonia”.

I és precisament la imatge de l’orquestra, va concloure el Sant Pare, la que ensenya “sempre millor a ser una Església simfònica i sinodal… en la consoladora confiança que tenim com a mestre l’Esperit Sant: el mestre interior de cadascú i el mestre del caminar junts”, que “crea varietat i unitat” i que “és la mateixa harmonia”.

La celebració va concloure amb la Benedicció Apostòlica del Sant Pare als prop de 12.000 fidels presents a la Plaça de Sant Pere per a aquesta jornada festiva; els qui, sota un sol encara estival, es van alinear després per a les tradicionals “visites de cortesia” als nous cardenals als passadissos del Palau Apostòlic Vaticà.