La imatge de la fotografia mostra un diploma envellit, amb el paper lleugerament groguenc pel pas dels anys, però conservant l'elegància del disseny. Les vores estan decorades amb un marc ornamental, típic de l'època, que emmarca text manuscrit amb lletra cursiva.
En aquesta imatge, amb l'encant del transcurs del temps, veiem un diploma del Col·legi Salesià de Piura (Perú) atorgat el desembre del 1946. Es tracta del Premi de Religió amb Medalla d'Honor, concedit a un alumne de cinquè de primària per la seva aplicació i esforç a l'assignatura durant l'any escolar.
Més enllà dels detalls acadèmics, aquesta foto ens parla de la petjada que van deixar —i continuen deixant— els salesians en la formació de generacions senceres. Un simple diploma es converteix en testimoni viu de com l'educació salesiana cercava (i cerca) no sols l'excel·lència en els estudis, sinó també la formació integral de la persona: fe, valors i compromís.
La imatge d'aquest diploma -Premi de Religió amb Medalla d'Honor- ens transporta a les aules salesianes de mitjans del segle XX, on la formació acadèmica anava de la mà amb els valors i la fe. Per al petit Mario, aquell reconeixement va ser un dels seus primers èxits escolars, i va quedar gravat a la seva memòria com a part dels seus anys d'infància a Piura.
Avui, aquest document de paper groguenc pel temps no és només un record personal: és també un testimoni de com l'educació salesiana ha acompanyat milers de nens i joves en el seu creixement, sembrant llavors que, en alguns casos, floreixen en obres que recorren tot el món.
En una època sense xarxes socials ni diplomes digitals, aquest document era un tresor tangible per a qualsevol estudiant. Representava l´esforç d´un any sencer i l´orgull d´una família. Avui, ens pregunta: quins altres premis, medalles o diplomes guarden històries similars als arxius dels col·legis salesians?
El protagonista d'aquest diploma és Mario Vargas Llosa, que dècades més tard es convertiria en un dels escriptors més reconeguts del món i el Premi Nobel de Literatura el 2010. Encara que avui el coneixem com un dels grans escriptors en llengua espanyola, aquesta foto ens recorda que el seu camí va transcórrer en aules salesianes.
Sí, Mario Vargas Llosa va ser un antic alumne salesià. L'estiu del 1946, quan tenia gairebé deu anys, es va traslladar amb la seva mare a Piura (Perú), i el seu avi el va matricular al Col·legi Salesià d'aquesta ciutat. Encara que la seva experiència inicial a l'escola no va ser del tot grata —ell mateix relata a les seves memòries El peix a l'aigua que els seus companys deien paraulotes i parlaven de temes que ell no coneixia—, aquest breu pas per les aules salesianes va deixar empremta a la seva vida. Fins i tot va rebre un premi de religió pel seu bon exercici en aquesta assignatura durant aquell any escolar de 1946.
Més endavant, Vargas Llosa va mantenir certa admiració per l'obra de Don Bosco i va tornar a entrar en contacte amb els salesians, especialment amb el sacerdot Ugo de Censi, la tasca social del qual ho va impressionar profundament.
Perquè darrere de cada foto, de cada diploma, hi ha una història que mereix ser explicada. I aquesta, sens dubte, n'és una. Una mostra de com l'estil educatiu de Don Bosco va sembrar llavors que continuen donant fruit, fins i tot molts anys després.
0 comentaris