La religiositat dels joves a Espanya ja no es pot llegir amb categories del passat. Com mostra l'article que acompanya aquest número –centrat al IX Fòrum Educatiu del CES Don Bosco–, assistim a un fenomen més complex: juntament amb el descens de la pràctica religiosa institucional, emergeix un interès renovat per l'espiritualitat, especialment entre els joves. Sembla que estem davant d'una transformació profunda de la manera de creure.

En una cultura secularitzada, creix la presència del que és religiós al món juvenil, en xarxes socials, en propostes pastorals innovadores i en experiències comunitàries que interpel·len els joves. Lluny de ser una moda superficial, aquest fenomen revela una inquietud més profunda: la cerca de sentit continua viva. A les nostres propostes, expliquen els responsables salesians de pastoral, està augmentant el nombre de joves participants, per exemple. Com es va subratllar a la trobada esmentada, els joves no rebutgen necessàriament la fe, sinó aquelles formes que perceben com a llunyanes o poc significatives.

En aquest context, és rellevant la nota recent de la Conferència Episcopal Espanyola, “Cor ad cor loquitur”. El document ofereix una clau decisiva per interpretar el moment actual: el paper de les emocions a l'acte de fe. Lluny d'oposar-hi raó i afectivitat, l'Església recorda que el cor pot ser porta d'entrada a la fe, encara que no el seu darrer fonament. L'experiència emocional, tan central en la vida dels joves, no és suficient per si sola, però sí que pot obrir la trobada amb Crist quan s'integra en un camí més ampli de maduració.

I és precisament aquí on la intuïció salesiana es revela de plena actualitat. El mateix fòrum destacava la importància de generar experiències significatives –estètiques, comunitàries, solidàries– com a primer accés a allò transcendent. Don Bosco ho va entendre amb claredat: l'educació és cosa del cor. Abans d'ensenyar, cal acollir; abans de proposar, cal acompanyar. En la tradició salesiana, l'acompanyament i l'educació i l'evangelització a través de l'ambient, partir de l'experiència i la vida dels joves, han estat elements clau per iniciar processos, camins d'aprofundiment en la resposta cristiana.

Els joves busquen autenticitat, relacions veritables, espais on experimentar la fe de manera viva. Iniciatives com el voluntariat, els itineraris d'educació en la fe o fins i tot noves formes de presència digital mostren camins possibles per a una Església que vol continuar sent significativa. El desafiament no és menor: evitar tant el reduccionisme emocional com una fe desencarnada, que no transformi la vida de les persones. Es tracta d'integrar la pròpia experiència, formació i compromís en processos que respectin el ritme de cada jove.

Perquè, al fons, la gran constatació és esperançadora: el cor dels joves continua buscant. I, és que, l'educació i l'evangelització són, sobretot, coses del cor, com ens va ensenyar Don Bosco. I allà on algú s'atreveix a parlar de cor a cor, la fe encara troba un lloc per néixer i créixer.