Irune López

Ha sortit molt recentment l'informe Joves Espanyols 2026, elaborat per la Fundació SM, que, com sempre, torna a posar sobre la taula com estan vivint i pensant avui els joves. Què opinen i senten?

Segons aquest estudi, a la joventut actual si alguna cosa es manté ferma és el valor de la família i l'amistat, que continuen sent el veritable punt de suport. Però -i atents!- el treball i l'educació han deixat d'ocupar aquest lloc central des d'on construir la seva identitat i projectar la seva vida que durant anys semblava inqüestionable; mentre guanya terreny una cosa que abans semblava secundària: el benestar personal. Cada cop pesa més el desig de tenir temps, sentir-se bé i cuidar-se. Apareix també amb força una sensació d'incertesa força estesa. No només por del futur, sinó més aviat una mena de dubte constant: si el que faig servirà, si val la pena… I enmig d'això, creix la preocupació pel material.

I, encara que potser moltes coses no ens sorprenguin del tot, sí que ens deixen una sensació difícil d'ignorar: l'informe evidencia un canvi rellevant respecte als anteriors. Alguna cosa s'està movent al fons.

Aquest gir a la jerarquia de valors ens interpel·la. Perquè és fàcil caure en la crítica ràpida —“ja no valoren l'esforç”, “només busquen estar bé ells”—, però potser això és quedar-se només a la superfície. I si no és només comoditat? Si també és cansament i desconfiança? A quina societat estan vivint? Què fem i promovem els adults?

I als que treballem en educació ens qüestiona encara molt més. Perquè, si aprendre ja no es percep com una via directa cap a una vida amb sentit, quin lloc ocuparà la formació a la vida d'un jove? Quina motivació tindran?

L'informe ens planteja diversos desafiaments clars —i gens petits— per a l'educació:

Replantejar-nos el sentit d'educar i com transmetre'l; no n'hi ha prou amb transmetre continguts; cal ajudar-los a trobar el perquè aprendre.

Acompanyar més en profunditat: Es demana conèixer millor com viuen, què els preocupa i des d'on prenen decisions per partir-hi.

Assumir com a punt de partida aquest desig de benestar i cura personal que forma part de com entenen avui una vida plena per avançar cap al bé comú.

Ajudar-los a gestionar la incertesa: Intentar oferir eines per afrontar aquest futur que perceben inestable; no només en allò acadèmic, sinó també en allò personal i emocional.

Donar-se suport als seus vincles: ajudar-los a enfortir aquests espais de relació i confiança La família i l'amistat que són claus per a ells i orienten les seves vides.

Són reptes molt salesians, oi?

Tenir en compte aquesta radiografia i estar a prop. Escoltar sense prejudicis i acompanyar processos i joves reals, no ideals. Generar confiança i ajudar que, enmig de tanta incertesa, cada jove pugui descobrir que la seva vida val la pena i que són cridats a fer coses de vegades petites, però grans per a ells mateixos, els seus i el món.