Tornar als orígens d’unes certes experiències i tradicions, i recuperar el seu valor, així com el que s’ha perdut en el camí, és una cosa útil i també bella.
Des de 1842 fins a 1872, durant trenta-dos anys, Don Bosco feia un viatge a peu de set hores, de Torí a Sant Ignasi, a Lanzo Torinese, per a fer els seus exercicis espirituals anuals. Era una pràctica que havia après en l’època del Convitto amb el Pare Cafasso.
Aquesta pràctica va beneficiar tant a Don Bosco en el seu creixement espiritual que ell desitjava ingressar entre els Oblats de María Verge i dedicar tota la seva vida a fer els exercicis espirituals. Però Don Cafasso no li ho va permetre.
Així, en1848, Don Bosco va començar a oferir els exercicis espirituals en l’Oratori a uns cinquanta dels seus nois, adaptant-los a les seves necessitats i a la seva edat.
I quan va fundar la Congregació, va incloure en les Constitucions de mil vuit-cents setanta-cinc l’article sis, que afirma que un dels ministeris salesians és dedicar-se amb zel a predicar els exercicis espirituals per a confirmar i guiar en la pietat a aquells que, moguts pel desig de canviar de vida, venen a escoltar-los.
A més, en l’acta del primer Capítol General de 1877 es llegeix: “Hem vist que aquí la Congregació es pot dir que ha pres un desenvolupament bastant marcat només a partir del moment en què es van començar a fer específicament els Exercicis Espirituals”.
Què recomanava Don Bosco als seus nois per a fer bé els exercicis espirituals? Tres coses:
- L’observança rigorosa del silenci, excepte en els moments d’esbarjo. Justament perquè adaptat a la seva edat, l’esbarjo estava inclòs en el programa.
- Diligència a participar en les pràctiques de pietat.
- Reflexionar sobre la gràcia o les gràcies que el Senyor estava concedint-los a través dels exercicis espirituals.
De l’Acta del Primer Capítol General de 1877, es llegeix també: “Durant el temps dels exercicis, s’ha d’observar un perfecte silenci del món exterior per a parlar només amb Déu. Per tant, no s’ha de parlar amb ningú, excepte amb el propi director, deixar tot treball o correspondència, estimar la solitud i el recés, i mantenir sota control tots els sentits, especialment els ulls. Com més solitària està l’ànima, més parlarà amb Déu i escoltarà la seva veu. La meditació ha de fer-se amb reverència, integritat i fervor, seguint les normes indicades per Sant Ignasi per a fer bé la meditació. Amb reverència respecte a la postura, amb integritat en relació amb el temps assignat, amb fervor quant a l’aplicació”.
L’article 91 de les Constitucions afirma tan bon punt la voluntat de conversió del Salesià de Don Bosco s’enforteix en el recolliment mensual i en el recés anual. Són ocasions de renovació espiritual que Don Bosco considerava la part fonamental i la síntesi de totes les pràctiques de pietat.
Per a la comunitat i per a cada salesià, aquests són moments privilegiats d’escolta de la Paraula de Déu, de discerniment de la seva voluntat i de purificació del cor.
Aquests temps de gràcia retornen a l’esperit una profunda unitat en el Senyor Jesús i mantenen l’espera del seu retorn. En els Reglaments, a més, en l’article 72, s’estableix que cada any els membres de la Societat Salesiana realitzaran un recés de sis dies segons les modalitats establertes pel Capítol Inspectorial, i que el conclouran amb la renovació dels compromisos assumits amb la professió religiosa.
0 comentarios