Crec fermament que l’educació és la base del progrés

20 octubre 2022

Fundació Don Bosco

l

Salifou, jove resident del Pis d'Autonomia «Gabriel Ramos» de la Fundació Don Bosco va arribar a Sevilla amb només 16 anys després de recórrer 3.000 quilòmetres des del seu país al Marroc i d'allà a Espanya. Avui estudia Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat Loyola gràcies a una beca de la Universitat i la Fundació Alalá.

«Estic molt content d’haver estat beneficiari d’aquesta beca. Per mi és una oportunitat poder realitzar els meus estudis a la Universitat Loyola. La formació sempre ha estat un dels meus objectius, ja que crec fermament que l’educació és la base del progrés» Aquestes són paraules de Salifou, jove resident del Pis d’Autonomia «Gabriel Ramos» de la Fundació Don Bosco a Sevilla.

Des que Salifou va arribar fa 3 anys als pisos d’autonomia de Sevilla, tenia clar que el seu objectiu era estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la universitat, encara que el veia molt llunyà i complicat pels temps d’estada als pisos.

El seu esforç, perseverança, entrega i lluita diària, ha suposat que aquest mes de juliol rebés una trucada després de sol·licitar l’accés a la Universitat Loyola, on el citaven a una entrevista personal per optar a una beca d’estudis.

Aquell dia la cara de Salifou irradiava felicitat, alegria i confiança que aquesta meta estava cada cop més a prop. Gairebé la mateixa felicitat que el dia que ha rebut la beca de la Universitat de Loyola i la Fundació Alalá.

Des de la Fundació Don Bosco li dediquen aquestes paraules: Enhorabona Salifou, doncs malgrat les adversitats mai vas deixar de creure en tu!

[deg_elastic_gallery gallery_ids=»85215,85217,85218″ _builder_version=»4.18.0″ _module_preset=»default» global_colors_info=»{}»][/deg_elastic_gallery]

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…

BlogsLas cosas de Don Bosco
La olla de chocolate

La olla de chocolate

Junio de 1851. El Oratorio celebra la fiesta de San Luis Gonzaga y el onomástico de Don Bosco. Ha traído chocolate para premiar el esfuerzo de los cantores del coro. Durante la espera, un muchacho díscolo consume a hurtadillas chocolate y bollos sin mesura. Una hora después Don Bosco tendrá que atenderlo a causa de la indigestión. Este chico recibió como mote: “el chocolatero”