El 13 de gener és el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, que se celebra amb la finalitat de sensibilitzar, orientar i prevenir a nivell mundial sobre aquesta malaltia. Segons l’OMS, la depressió és una malaltia freqüent a tot el món, doncs s’estima que afecta un 3,8% de la població, inclosos un 5% dels adults i un 5,7% dels adults més grans de 60 anys. A escala mundial, aproximadament 280 milions de persones tenen depressió. A Espanya, serien al voltant de 2 milions les persones afectades per aquest trastorn, segons recull la web Cortarporlosano.com. Al voltant del 20% d’aquestes persones també pateixen ansietat.

L’afectació psicològica dels adolescents després de la pandèmia és un fet. Molts es van veure afectats per la modificació de la seva rutina diària, cosa que va provocar alteracions del seu comportament, les seves habilitats emocionals i socials, que han acabat provocant ansietat i depressió. Des de les cases salesianes d’Espanya és planta cara a la depressió amb diverses iniciatives dutes a terme pels equips de professionals especialitzats.

La Fundació FISAT, de plataformes socials, va posar en marxa el programa Despega el 2020 per oferir un suport psicosocial específic per les conseqüències derivades de la COVID-19 a les persones destinatàries dels projectes dinserció sociolaboral. «Gràcies al finançament públic s´ha aconseguit donar continuïtat i consolidar aquest projecte que considerem fonamental perquè, per la seva situació de vulnerabilitat, moltes de les persones destinatàries necessiten una atenció psicològica per acompanyar-les en el seu procés d´integració social», expliquen des de l´entitat. «Oferim tant teràpia individual com teràpia grupal per part de professionals de la psicologia amb l´objectiu d´ajudar-les a superar incertesa, inquietud, ansietat i vèncer les pors provocades per la seva realitat».

La incertesa davant del futur és un dels desencadenants d’un estat anímic baix. “Estem observant darrerament molta debilitat personal, molta fragilitat, una dificultat seriosa per enfrontar-se als problemes que ens van apareixent”, explica amb preocupació Yolanda Izco, orientadora a Salesians Pamplona. Aquest centre ofereix als alumnes l’assignatura optativa d’Educació Emocional: “Aprenem a conèixer les emocions, posar nom a allò que ens passa. És un espai privilegiat per poder parlar de benestar, malestar, tristesa… I, sobretot, per validar aquests sentiments”, aclareix.

Alba Chumilla, orientadora de Salesians Linares, explica que, davant la necessitat que s’ha detectat a l’alumnat, especialment als adolescents, el centre ha posat en marxa un projecte d’acompanyament individual. Es tracta d’escoltar i identificar les necessitats dels alumnes i posar-ho en coneixement de tot el professorat. A cada alumne se li assigna un professor per acompanyar-lo als esbarjos o en algun moment lliure que tingui durant la jornada escolar. El professorat intenta escoltar l’adolescent i orientar-lo perquè pugui millorar-ne la situació. “Ho hem afrontat com una necessitat que ha existit sempre, fins i tot en temps de Don Bosco. Com ell deia, no n’hi ha prou d’estimar-los, sinó que se sentin estimats; doncs no hi ha res més senzill que obrir l’oïda i el cor per escoltar-los”, assegura Alba.

Des de Salesians Sant Vicenç dels Horts l’orientadora Maria Àngels Pavón explica que des de la pandèmia han observat l’augment de simptomatologies relacionades amb la depressió, com ara llargues temporades d’aïllament, buit existencial, en què se’ls fa difícil trobar el sentit de la pròpia vida . “Com a escola estem intentant donar resposta amb una atenció personalitzada, atesa, on cadascun de les alumnes i els alumnes tinguin un espai. Intentem ser ponts amb les famílies, amb els companys de classe”, afegeix.

D’altra banda, a Salesians Málaga explica Rocío Gómez que s’atén aquesta problemàtica a través dels agents primaris, que serien els tutors, i es fa un primer treball per intentar crear un espai de confiança. «A més, des del departament d’orientació s’intervé puntualment en alguna de les tutories per treballar la relació amb ell mateix i millorar l’autoestima. També es manté una relació estreta amb agents externs com la Unitat de Salut Mental Juvenil o psicòlegs infantils», comparteix.

Alguns dels desencadenants més comuns per a la depressió en adolescents solen ser dificultats en els cercles familiars, nois i noies amb famílies on hi ha hagut separacions i ells se senten al mig i no entenen bé què passa. «També amb les relacions personals entre ells ja que són edats en què tenen les seves primeres relacions d’amistat, afectives i quan això es talla ho solen passar malament. D’altra banda, pel que fa al Covid hi va haver nois que van estar molt tancats i això s’ha mantingut en el temps en alguns casos. I també nens que encara que tinguin un entorn adaptatiu, poden ser víctimes de burles, assetjament per les xarxes, poden mostrar també un malestar emocional sostingut en el temps”, explica Nelson Quintero, orientador de Salesians Granada.

Consells a tenir en compte

Yolanda, de Salesians Pamplona, recorda que el primer que cal fer davant d’un problema de salut mental és “posar-li nom i acceptar-lo sense jutjar”. Un segon pas és “demanar ajuda”. I, per descomptat, el que és fonamental és cuidar-se: “Fer exercici físic i relaxació. Fer activitats creatives que permetin a un expressar-se: dibuixar, pintar, cantar, ballar…

Maria Àngels, de Salesians Sant Vicenç dels Horts, assenyala que és important «generar relacions positives amb l’entorn acceptant les pròpies realitats i intentar comprendre el que li està passant a aquest adolescent». A més, intentar que sigui des d’un camp preventiu, on trobar el sentit de la participació, buscant l’espai personal, també implicar les famílies per ajudar-los a entendre i acompanyar els seus fills en aquesta etapa que no és fàcil ja que es tracta d’un moment social complex.