Deu frases de Don Bosco reflectides al cinema, el dia del patró dels cineastes

31 enero 2023

Salesians Comunicació

l

Wonder, El club dels poetes morts, ET, L'Onada, L'indomable Will Hunting, La vida és bella, A la recerca de la felicitat i Intocable són alguns dels films on la pedagogia del sant fundador dels Salesians es fa palesa.

Avui 31 de gener celebrem la festivitat del sant fundador de la Congregació Salesiana, que a més és el patró d’editors, aprenents, cineastes, estudiants de formació professional, gent del circ, actors de doblatge, entre d’altres. A Don Bosco doncs, tradicionalment, se’l considera el patró del setè art. De fet, a Espanya, els premis Goya de l’Acadèmia del Cinema es lliuren al voltant de la festa del Sant turinès, seguint la tradició de l’antic Sindicat d’Actors que considerava sant Joan Bosco el seu patró.

1. ‘L’educació és cosa del cor’.

Wonder, 2017

La pel·lícula explica la història d’Auggie Pullman, un nen amb una deformació facial que, després de superar diverses intervencions quirúrgiques i rebre classes des de petit a casa seva, s’enfronta per primer cop al repte d’assistir a una escola. El film, com la novel·la original, aborda el problema de l’assetjament escolar. Tant els pares d’Auggie com el professor, el Sr. Browne, demostren una gran passió en la tasca d’educar. Formar persones passa per posar primer l’Amor.

2. ‘De la sana educació dels joves depèn la felicitat de les nacions’

El club dels poetes morts, 1989

Com podem fer de la nostra vida una cosa extraordinària? Aquesta és la qüestió principal que el professor Keating vol transmetre als alumnes. A finals dels anys 50, l’acadèmia Welton és una elitista escola masculina amb uns valors molt marcats: tradició, honor i disciplina. Aquesta tònica canvia quan Keating, el nou professor de literatura, comença a fer servir el seu peculiar mètode d’ensenyament. Fa classes amb la convicció que les paraules i les idees poden canviar el món, els convida a ser inconformistes, a buscar allò que els fa únics. Els mostra que no cal tenir por d’equivocar-se i que res no és impossible perquè les coses sempre depenen de l’angle des del qual es mirin. Tota una motivació a extreure el sentit de la vida, a posar passió i entusiasme en allò que un fa ia portar el “Carpe Diem” com a lema.

3. ‘Elimineu d’una comunitat la murmuració i la parcialitat i gaudireu d’una pau perfecta’

L’Ola, 2008

Aquesta pel·lícula està inspirada en el que va passar el 1967, quan un professor d’història, Ron Jones, va començar el seu projecte: La tercera ona. Amb ell pretenia mostrar als alumnes la dimensió real i els perills de l’autocràcia. La influència que poden tenir en els alumnes les coses que se’ls ensenya és tan important que de vegades se’n pot anar de les mans. És cert que la pràctica és essencial per aprendre, cal proporcionar als estudiants les eines que han d’aplicar i posar-los en situacions en què en facin ús. Tot i això, la teoria i la pràctica han d’anar de la mà. Com es mostra en aquesta pel·lícula, separades poden ser perilloses. No s’ha d’oblidar mai que els ensenyaments d’un professor són part fonamental de la configuració del pensament d’un alumne, no és només allò que s’ensenya sinó de quina manera s’aplica i es percep.

4. ‘La dolçor en parlar, en obrar i en reprendre, ho guanya tot i a tots’

La vida es bella, 1997

Tot i que la pel·lícula no té un final molt feliç, narra la història d’una família que es va haver de separar a causa de la guerra, deixant cada membre de la família en diferents camps d’extermini. Tot i aquesta situació, quan l’home es troba amb el seu fill, fa que cada situació sembli només un joc. D’aquesta manera, la producció audiovisual demostra que l’alegria és el que ha de prevaler davant d’una adversitat.

5. ‘Sense somriure no és possible demostrar amistat’

E.T., 1982

Una història commovedora i emotiva sobre un nen i un extraterrestre. Una relació d’amistat, que canviarà la percepció de la realitat del nen buscant ajudar el petit extraterrestre, de manera que la connexió entre tots dos fa que descobreixi els sentiments d’inquietud i soledat, dirigint tots els seus esforços perquè el seu amic pugui tornar a casa, abans que el capturin la policia i els científics que el persegueixen.

6. ‘No n’hi ha prou d’estimar els joves, cal que se sentin estimats’

Matilda, 1996 

Matilda viu en una família on no encaixa. Es mostra la incomprensió d’alguns pares cap als fills i la ceguesa que poden arribar a tenir els adults davant del punt de vista dels nens. Es deixa veure com la implicació d’un professor a la vida dels seus alumnes pot canviar el rumb del futur. Destaca que la millor manera d’ensenyar és escoltar, donar veu als alumnes, prendre seriosament els seus pensaments, permetre que s’equivoquin i motivar-los perquè puguin aconseguir el que vulguin si s’hi esforcen.

7. ‘Ser bo no consisteix a no cometre cap falta, sinó a saber esmenar-se’

L’indomable Will Hunting, 1997

La pel·lícula retrata una joventut que es deixa guiar per les seves passions però que alhora deixa dormir la seva motivació. Compta amb un missatge optimista i de superació on miren d’ensenyar que cada etapa és per gaudir-la, per ser feliç, per descobrir que la vida s’omple de bons moments a través dels petits detalls. Se centra en la part més humana d’un alumne, en com per comprendre’l cal intentar posar-se en la seva pell, en què no pot conèixer la resta del món simplement per haver après alguna cosa teòricament, igual que ningú no pot saber com se sent ell ni què ha viscut.

8. ‘En tot jove, fins i tot en el més desgraciat, hi ha gèrmens de bondat’

El somriure de Mona Lisa, 2003

La professora Katherine Watson intenta ensenyar als alumnes que poden trencar barreres, els ensenya a obrir-se camí en un món on els estereotips i el “què diran” marquen la societat. Aquesta pel·lícula mostra la capacitat que pot tenir un professor perquè els seus alumnes obrin les seves mires, es plantegin les coses des d’un altre punt de vista, s’adonin que existeix allò diferent, que les tradicions no sempre són el correcte… que només al pensar per un mateix es pot aprendre de debò.

9. ‘Tristesa i malenconia, fora de casa meva’

Intocable, 2011

Narra la història d’un home tetraplègic que necessita algú que l’ajudi a fer les tasques diàries. Ell decideix contractar un home afrodescendent que va sortir recentment de la presó, aquesta producció mostra els llaços d’amistat que van crear els dos personatges, també ressalten la importància de somriure i ser alegres davant de les adversitats.

10. ‘Les espines de la vida es convertiran en flors per a tota l’eternitat’

A la recerca de la felicitat, 2006

La pel·lícula basada en fets reals relata la història de les adversitats que han d’afrontar per aconseguir un somni i tenir una vida millor, l’ensenyament que el pare deixa al seu fill és que la felicitat és a tot arreu, només és qüestió d’observar detalladament les coses.

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…