Setmanes complicades per a un pacient de vuitanta-vuit anys afectat per una pneumònia bilateral: els comunicats mèdics no van ocultar la gravetat de la situació, les crisis que va travessar, la complexitat del quadre clínic. Però, sobretot, els dies transcorreguts van estar acompanyats per un riu d’oracions per la seua salut: oracions personals, comunitàries, rosaris, celebracions eucarístiques.

Van resar per Francesc no sols els catòlics, no sols els cristians. També van resar pel papa dones i hòmens d’altres religions. Li van enviar bons pensaments i desitjos moltes persones que no creuen. Va ser per a tot el poble en oració que es va voler i va pensar la breu salutació des del balcó del Gemelli, poc abans del seu retorn al Vaticà.

Salutacions i agraïments

Poc abans d’apuntar-se al balcó de l’hospital, el papa Francesc, agraït per les cures i atencions rebudes, va voler saludar breument el personal i les autoritats de la Universitat Catòlica i del Policlínic Gemelli.

Després, el gest per a expressar gratitud a la multitud de fidels presents a l’hospital i, simbòlicament, a través d’ells, a tots els que l’han acompanyat en estes setmanes.

Poques paraules des del xicotet balcó del cinquè pis, el rostre fatigat, les mans sobre els genolls que es van alçar per a beneir i alçar els polzes. Un lleu somriure en veure i sentir la multitud cridar: “Francesc, Francesc!”.

“Gràcies a tots!”, pronuncia el papa amb veu feble. Estava previst un gest de salutació, però el papa va voler fer-se sentir, a més de deixar-se veure. La mirada va recórrer la plaça d’un costat a un altre, i després es va detindre en un detall: la senyora Carmela Mancuso, amb un ram de flors grogues. Era allí com quasi tots els dies des de feia més d’un mes, com tantes altres vegades durant l’audiència general del dimecres.

“I veig a aquesta senyora amb les flors grogues! És estupenda!” diu Francisco. Un aplaudiment, un cor de “Visca el papa!”. La mateixa Carmela inclina el cap, vençuda pel pes de les llàgrimes. “No sé què dir. Gràcies, gràcies, gràcies, al Senyor i al Sant Pare. No vaig pensar que fora tan ‘vista’”, va comentar després als mitjans vaticans.

Just després d’abandonar el balcó, la multitud es va desplaçar cap a l’entrada del Gemelli per a presenciar l’eixida del Pontífex. Més salutacions i cors van acompanyar el pas del papa amb cotxe. El destí era Santa María la Major, la basílica que Jorge Mario Bergoglio mai ha deixat de visitar després d’un viatge internacional, una operació o una hospitalització, per a resar a la Salus Populi Romani i agrair-li per la seua protecció. El papa va entregar unes flors al cardenal Rolandas Makrickas, arxipreste coadjutor de la basílica liberiana, per a col·locar-les als peus de la icona mariana. Era el ram donat per la senyora Carmela.

De Santa María la Major a Santa Marta, finalment, amb el papa que va fer la seua entrada al Vaticà saludant als militars presents en l’entrada del Perugino.

“Hem viscut amb el bisbe de Roma aquests llargs dies de sofriment, hem esperat, resat; ens vam commoure quan, el 6 de març, Francisco va voler fer arribar la seua feble veu a tots; ens sentim consolats, la nit del diumenge 16 de març, quan per primera vegada ho vam tornar a veure, encara que fora d’esquena”, va escriure Andrea Tornielli, director editorial del Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu.

“Després de tanta preocupació, però també tanta confiança i abandó al projecte d’Aquell que ens dona la vida en cada instant i que en cada instant pot telefonar-nos per anar amb ell, el vam tornar a veure. Rebem novament la seua benedicció el dia del seu retorn al Vaticà. Des de l’habitació de l’hospital, en aquestes setmanes, Francesc ens ha recordat que la vida val la pena viure-la en cada instant i que en cada instant se’ns pot requerir. Ens ha recordat que el sofriment i la debilitat poden convertir-se en ocasió per al testimoniatge evangèlic, per a l’anunci d’un Déu que es fa home i patix amb nosaltres acceptant ser crucificat.

Li agraïm per haver-nos dit, des de l’habitació de l’hospital, que la guerra li va semblar encara més absurda; per haver-nos dit que hem de desarmar la terra i, per tant, no rearmar-la, omplint els arsenals de nous instruments de mort; per haver resat i ofert els seus sofriments per la pau, tan amenaçada hui.

Benvingut a casa, sant pare!