El diumenge, 23 de març donava principi la setmana amb un temps de reflexió i oració. La meditació, que ha introduït als capitulars en l’esperit de discerniment necessari per a afrontar la setmana que ara comença, ha sigut acompanyada per Amedeo Cencini, sacerdot canosià

Eixe temps de reflexió i oració marca oficialment l’inici de la setmana decisiva per a l’elecció del Rector Major i els membres del Consell General. El sacerdot canosià Amedeo Cencini serà el guia espiritual que està acompanyant a l’Assemblea Capitular en aquest moment de profunditat i discerniment.

L’esperança com el cor del discerniment

Basant-se en el lema del CG9: “Apassionats per Jesucrist, dedicats als jóvens” i connectant-ho amb el context actual de l’església i la societat va destacar com l’esperança és l’horitzó temàtic d’aquest Capítol General i un element fonamental per a fer front als desafiaments actuals.

Sobre la taula dos propostes:

Discernir és esperar, perquè només és possible dins de l’esperança que dona energia, confiança i permet prendre decisions valentes.

Esperar és *discenir, perquè l’esperança autèntica, arrelada en la fe, no és una espera passiva, és una actitud arriscada, atrevida amb confiança plena en Déu.

Eixa esperança és capaç de transformar la vida, fins i tot en moments de crisis.

Després de la intensa reflexió, els capitulars van celebrar les Vespres en la Basílica de Maria Auxiladora, en un moment de profunda comunió espiritual. Tancaven el dia amb l’Adoració Eucarística a l’Església de Sant Francesc de Sales en un ambient de silenci i meditació.

Discernir és esperar, i esperar és discernir: aquesta és la clau que guiarà el treball dels pròxims dies, perquè cada decisió sigui il·luminada per la llum de l’Esperit Sant i orientada al bé dels jóvens, especialment els més pobres i vulnerables.

Els capitulars han començat la setmana amb actitud de discerniment i una clara consciència de la realitat actual de la vida religiosa. Ha sigut, don Pascual Chávez, Rector Major emèrit, qui, el dissabte 22 de març, oferia a l’Assemblea una visió del treball realitzat fins al moment i de l’evolució de la vida religiosa. Com una reflexió més per a tindre en compte en el temps de l’elecció del Rector Major i el seu Consell.

I juntament amb eixa reflexió va entregar a l’assemblea una orientació precisa:

“La força de la vida religiosa radica en el seu caràcter contracultural, subversiu davant de l’aburguesament, al desenvolupament il·limitat, però sense transcendència. Una vegada més, el problema és el de la identitat i de la identificació, ja no depenent de l’hàbit o de les estructures, sinó d’una forta experiència de Déu que canvia profundament la nostra vida i la transforma, i d’una comunitat on es comença a viure amb novetat de vida i amb models alternatius a la cultura imperant”.