Aquest dissabte 25 de maig, Rafael Cervera, Manuel Garrido i Carles Rubio van ser ordenats diaques de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Després d’un període de preparació d’entre cinc i sis anys, els tres, van fer aquest pas a la Catedral, amb l’arquebisbe de Barcelona, Card. Juan José Omella, que els ordenà per a servir al poble de Déu. La celebració fou a les 19:15 h, amb els amics i família que els han acompanyat durant tot el procés de decisió i formació, i amb una representació de la Família Salesiana.

La decisió d’ordenar-se diaques la van prendre després d’un període de discerniment. Des d’un inici, els tres han estat lligats a la seva fe cristiana, «viscuda molt estretament amb la seva parròquia», asseguren. Rafael, o Rafa pels amics, en la parròquia d’Eugeni Papa de Barcelona; i dos amb empremta salesiana; Manuel, en la Parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró; i Carles, en la parrò quia de Sant Josep de Badalona, així com, amb l’Associació de Salesians Cooperadors, de la en que son membres tant ell com la seva muller.

Acompanyament i presa de decisió
Tal com ho exposen, «l’acompanyament ha sigut essencial des del primer moment». Començant pel paper de la seva muller, que ha de donar el seu consentiment. «Ana ha tingut un paper determinant. És una decisió que compromet a tota la família i, per tant, una aposta dels dos». Ho diu Carles Rubio, de cinquanta-cinc anys, casat i amb tres fills. Al final de la seva etapa professional com a director de l’escola d’enginyers dels salesians, un bon amic prevere li va parlar del diaconat permanent. «Va ser tota una revelació! – exposa- A mesura que més en sabia d’aquesta vocació, més m’atreia poder servir l’Església a través d’aquest ministeri ordenat».

Per la seva banda, Manuel Garrido, assegura que ja tenia la idea al cap i, després de parlar-ho amb un sacerdot proper, s’ho va plantejar més i «madurà la decisió en el seu matrimoni». «Tant jo com la meva muller, Ana, estem molt vinculats a la vida de la parròquia i ella m’ha ajudat i acompanyat en la decisió». «La meva primera vocació ha sigut el matrimoni i, per això, ella no podia faltar ni al principi, ni en tot el procés», explica.

Formació junt a l’Església
A banda de la família, els tres destaquen el suport dels formadors, els directors espirituals, així com dels diaques mentors que els han acompanyat durant el procés de formació. També dels bisbes, especialment, del difunt Mons. Antoni Vadell. En aquest sentit, Carles destaca com en va ser de «decisiva» la seva trobada amb el bisbe Toni, a partir de la qual «va escoltar la crida més forta i clarament».

El període de formació ha sigut llarg. Nogensmenys, asseguren que l’han viscut amb alegria. A banda de les matèries apreses en el Grau de Ciències Religioses -necessari per a ordenar-se diaca-, Carles destaca «l’experiència de comunitat eclesial amb tots els candidats i aspirants al diaconat». La formació l’han combinat amb el seu dia a dia.

Preparats per a servir a l’Església
Aquest dissabte, sis anys després, va ser ordenats i van rebre el ministeri vitalici de la Paraula, del Servei i Caritat per a servir l’Església. Nerviosos, però amb ganes s’acosten ja a aquest dia. «Encara no m’ho acabo de creure -explica Carles-. Sento molta alegria i alhora molt de respecte. Vull ser digne de la crida de Déu, i deixar que l’Esperit actuï fent de mi un servidor del poble a través de la paraula, la litúrgia i la caritat», afegeix. També amb alegria, Manuel es planteja ja seu futur com a diaca. «Espero preocupar-me de les necessitats dels altres, sobretot dels més vulnerables. Obrir-me a la Paraula del Senyor i portar-la a la pràctica amb el meu testimoni. Tenir sempre encesa la llum de l’oració, perquè sigui el Senyor qui actuï en mi, i no pas jo».