Com evangelitzar avui dia en l’entorn digital?

L’Església, amb el Sínode de la Joventut, ha abordat aquesta qüestió important i la necessitat de comprendre la dinàmica d’aquest entorn, així com la necessitat de dialogar amb les seves cultures i d’evangelitzar aquest hàbitat.

“L’entorn digital representa, a nivells múltiples, un desafiament per a l’Església; per tant, és imprescindible endinsar-se en el coneixement de les seves dinàmiques i del seu abast des del punt de vista antropològic i ètic. Cal habitar-lo i promoure’n el potencial comunicatiu per a l’anunci cristià, així com impregnar de l’Evangeli les seves cultures i les seves dinàmiques”. (Document final del Sínode sobre la Joventut, n° 145).

Tractant de respondre a la sol·licitud del Papa sobre el tema del digital i l’evangelització, m’agradaria començar amb vosaltres, que volen acompanyar aquesta sèrie de reflexions, fent una lectura del moment que estem vivint, especialment a causa de la pandèmia i la guerra . A més, intentar situar aquest panorama complex en la perspectiva de la comunicació. El propòsit d’aquesta sèrie de textos és intentar aprofundir les grans preguntes que educadors, evangelitzadors, famílies, sacerdots, religiosos, joves, comunicadors es plantegen sobre la infoesfera, el metavers, la intel·ligència artificial, l’ètica i la privadesa, seguretat digital, algorismes, l’antropocè, ciència biomètrica, el poder de les grans empreses de comunicacions i les seves estratègies de poder, controls de dades personals, nanotecnologia, biotecnologia, tecnologia genètica i més.

En aquest context, volem aprofundir els principis i la metodologia per comunicar i evangelitzar en aquests nous escenaris que es fan més complexos per al present i el futur.

PRIMERA PART

En els darrers dos anys, la humanitat ha viscut dues grans crisis: una sanitària, a partir del Covid-19, que encara afecta el món, portant un gran canvi social, econòmic i sanitari; i més recentment, la guerra russo-ucraïnesa, que segons alguns és el començament d’una nova geopolítica, capaç de canviar la política, l’economia i la seguretat del món.

Tant a la crisi sanitària com a la crisi bèl·lica, les xarxes socials han jugat un paper immens en la forma social de buscar i compartir informació entre familiars i amics, en la forma d’interpretar un oceà de notícies compartides pels mitjans, en la forma de situar-se un mateix existencialment al món.

Tots formem part d’una immensa xarxa de connexió digital i virtual, hi ha dades que confirmen que en poc temps allò digital ha provocat un gran canvi en la vida de les persones, en la manera de gestionar la vida, en la manera d’afrontar la realitat .

A més, la combinació de comunicació digital, Internet i intel·ligència artificial ha creat un hàbitat comunicatiu gran i complex, que contribueix significativament al desenvolupament humà i social. El que és digital s’ha convertit en part de la vida de les persones i institucions. La mateixa Unió Europea ha posat al centre del seu desenvolupament de cara al futur un gran projecte anomenat “Dècada digital europea: objectius digitals per al 2030”.

Els temes inclouen ciutadania digital, transformació digital de les empreses, infraestructura digital i sostenible. El creixement digital a nivell personal i institucional posa en evidència la dinàmica de la relació humana, els nous descobriments científics i tecnològics, obre possibilitats per a l’educació, el comerç i el treball. En tota aquesta realitat emergeix alhora la diversitat i ambigüitat de la informació. La pregunta que ens podem fer immediatament és: quina és la percepció que tenim de la realitat de la vida i del món a través del digital? Quin és el paper de les xarxes socials a la nostra vida diària, a les nostres relacions amb els altres com a persones i ciutadans?

A través d’aquestes preguntes inicials voldria tocar alguns punts relacionats amb l’univers digital. És important a nivell conceptual afirmar que la comunicació a les xarxes socials, per exemple, inclou tres aspectes inseparables: digital, internet i intel·ligència artificial, conformant així un entorn en què ens comuniquem a internet, a les xarxes socials.

Les xarxes socials formen part de l’estructura global del ciberespai i s’insereixen a la plataforma global de l’univers virtual.

Així, cal vincular sempre l’ús de les xarxes socials amb una realitat més àmplia i convergent. Per exemple, quan fem servir WhatsApp per compartir notícies amb amics, ja estem a l’hàbitat digital, en xarxa amb tothom, involucrats cognitivament i afectivament a l’univers virtual. Darrere l’ús de les xarxes socials hi ha la persona, la seva cultura, la seva història, els seus valors i la seva manera de ser en el context social.

Darrere d’aquest hàbitat virtual hi ha la complexitat de la realitat social, econòmica, política i religiosa, que afecta directament la manera com comuniquem i fem servir les xarxes socials. Per exemple, la pobresa, la gran bretxa digital que afecta sobretot l’Àfrica.

Darrere aquest univers digital, tenim les diferents formes que tenen les ciències d’interpretar i veure la persona, com ara la neurociència, la intel·ligència artificial, la biotecnologia i la bioètica. Per tant, qualsevol anàlisi de la manera com fem servir les xarxes socials ens enfronta a una gran complexitat d’anàlisi del fenomen digital.

A l’hàbitat digital no hi ha neutralitat! Estar en línia significa estar involucrat en un immens i complex sistema de comunicació global on ens enfrontem a ideologies, a fake news, a un areòpag amb interessos i controls de grans empreses digitals, amb la força del capital i diversos interessos ideològics i la nova geopolítica feroçment organitzada a partir de la ciberseguretat.

La privadesa, la seguretat, el creixement de la ciència biomètrica, el control de les dades personals, l’avenç de la intel·ligència artificial i el món dels algorismes estan canviant la manera com ens comuniquem. L’escenari socioeconòmic i cultural del nostre temps canvia ràpidament.

Vivim en una societat caracteritzada per la velocitat, la fluïdesa, el canvi i la innovació. El comerç electrònic i les finances digitals han creat noves relacions geopolítiques i moltes coses canvien: el coneixement és poder. El mercat digital, financer i econòmic modifica el model de negoci de les petites i grans empreses, igual que l’educació.

La comunicació canvia la cultura i la manera com les persones viuen i socialitzen. La comunicació està intrínsecament lligada a la política, economia, educació, interessos de les persones, grups i empreses. En aquest context, la tecnologia emergeix amb gran poder i desenvolupament: des de la intel·ligència artificial fins a la nanotecnologia, des de la biotecnologia fins a la tecnologia genètica.

En aquest immens univers on conflueixen les persones a través de les xarxes socials i internet, hi ha les grans utopies i realitats que involucren la visió del transhumanisme, el desafiament ecològic i en conseqüència el d’una possible nova antropologia.

A la segona part, que es publicarà el proper mes, continuarà aquesta reflexió sobre el tema de la infoesfera i el metavers.