El Campobosco 2022 (#CPB22) ja està en terres italianes… i els joves no han perdut el temps en començar les visites pertinents dels llocs que van marcar la infantesa i jovenesa de Don Bosco. Aquest dimarts, 2 d’agost, els 780 participants van anar dividits en dos grups –com ja s’havia fet a Barcelona–, i, per una banda, el grup A va visitar a fons el Colle Don Bosco i els seus encontorns i, per una altra banda el grup B va viatjar en autobusos a Chieri i els pobles propers que tenen alguna important vinculació salesiana: Castelnuovo, Mondonio y Morialdo.

BRESSOL DE LA SALESIANITAT

El grup A, que va romandre tot el dia en el Colle, va començar la jornada amb una oració comunitària en la cripta del temple salesià per fer posteriorment la visita durant tres hores. Els joves van poder conèixer alguns dels llocs més emblemàtics on Sant Joan Bosco va néixer el 1815: La caseta, on el petit Juanito visqué des dels dos fins els dotze anys; el Temple de Don Bosco, construït en el lloc on hi havia la finca Biglione –allí va treballar el pare de Don Bosco– i que té dues esglésies, una en la part superior i l’altra en la inferior; el Santuari a Maria Auxiliadora, construït entre 1915 i 1918, d’estil neogòtic piemontès, per l’arquitecte salesià Julio Valotti; la casa de José, construïda pel germà de Don Bosco, la planta baixa de la qual va ser reformada per a ser l’actual capella dedicada a la Verge del Rosari (a la casa també hi ha el museu de la vida pagesa del segle XIX de la regió d’Asti); el monument a Juanito Prestidigitador; el Prat i l’Ermita del somni dels 9 anys; el Monument a Mamà Margarita o el Museu Etnogràfic Missioner.

Després de la intensa visita i del dinar, hi hagué un temps de reunió per grups i la posterior ‘Celebració de la Reconciliació’ en l’església superior del Temple de Don Bosco. Un moment d’inflexió per a tots els joves, ja que, mitjançant la confessió, Déu es va trobar amb ells en el camí, va sortir al seu encontre. Es van viure moments muy emotius, de llàgrimes… però unes llàgrimes d’alegria al saber que Déu els perdona i els estima com a fills seus.

La ‘Celebració de la Reconciliació’ la va presidir el salesià espanyol Miguel Ángel García Morcuende, Conseller General de la Pastoral Juvenil de la Congregació Salesiana.

Pel grup A d’aquest #CPB22 concloïa un dia molt intens amb el sopar i un moment de temps interior, en el que va destacar la processó per la plaça i el seu posterior accés al Temple. Els participants d’aquest grup A hi van entrar amb les seves espelmes enceses, l’interior del qual només estava il·luminat amb la llum que desprenia el Crist Ressuscitat ubicat en la part final de l’absis. Així, va arribar el dia a la seva fi.

PER CHIERI I ELS POBLES

El grup B, va començar el matí amb una missa en l’església superior del Temple de Don Bosco, presidida per Juan Carlos Pérez Godoy, Conseller Regional per Europa Mediterrània.

En el sermó, dirigit a aquests joves els parlà de les tres idees que es desprenen de l’etapa de la vida de Joan Bosco, des dels 16 als 26 anys, que va viure a Chieri. La primera va ser el discerniment vocacional en la convicció de Sant Joan Bosco sabent el projecte que Déu volia per a ell. El segon és el valor espiritual de l’amistat, destacant alguns dels bons amics que Joan Bosco va tenir en l’etapa en Chieri, entre ells, Jonàs -el fill del llibrer hebreu- i Lluís Comollo -“d’ell va aprendre com ser un bon cristià”, va dir Juan Carlos. La tercera idea va ser el foc del cor pastoral que Joan Bosco duia dins, creant la “Societat de l’Alegria”.

El Regional va donar les gràcies a l’organització del Campobosco per haver-li permès estar en aquest dia dedicat a Chieri, perquè són els anys més feliços de Don Bosco.

Després de l’Eucaristia, van pujar als autobusos. Aquest grup B es va dividir en dos subgrups. Uns van visitar primer, pel matí, Chieri i els altres els pobles: Castelnuovo, Mondonio i Morialdo. Per la tarda, es van intercanviar les destinacions per a complir amb les visites que els faltaven.

A Chieri, els joves s’amararen de la història que envolta aquesta ciutat amb la joventut de Sant Joan Bosco, en la que hi va passar una dècada de la seva vida. Aquí, els joves participants van visitar la catedral, on Joan Bosco hi passava moltes estones resant davant la Verge de les Gràcies; el Cafè Pianta i el seu famós ‘buit sota l’escala’ on Don Bosco hi va dormir, mentre treballava netejant l’establiment per a treure’s uns diners molt valuosos per poder pagar-se els seus estudis; el Seminari de Chieri, en el que es va formar per a sacerdot durant 6 anys; el col·legi de Santa Teresa de les Salesianes, record vivent de la figura de Maín; o Sant Domènec, on van tenir una reflexió final en aquesta visita a Chieri.

L’altra part del dia, el grup B la va dedicar a visitar els pobles de Castelnuovo Don Bosco, molt proper a la casa natal de I Becchi on Joan Bosco va rebre els sagraments del baptisme i la comunió i on passà part de la seva infantesa, també visitant el primer monument del món dedicat a Don Bosco; Morialdo, on hi ha la casa familiar de Sant Domènec Savio, alumne de Don Bosco en l’Oratori de Valdocco. En aquest lloc, la família de Domènec hi residí 10 anys i el seu pare va muntar-hi una ferreria. Després, veieren el poblo de Mondonio, on la família del jove Savio s’hi traslladà, mentre ell era alumne de Don Bosco a l’oratori de Torí. Allí, finalment, va traspassar el 9 de març de 1857 rodejat dels seus éssers estimats. I la petita església, a l’entrada del poble, dedicada al sant, lloc on fou enterrat fins el 27 d’octubre de 1914. I l’església del poble en la que es visqué la relació tan estreta entre Don Calosso i Joan Bosco. Els joves van visitar totes les estances de la casa on visqué la família i conegueren la vida d’un dels sants més joves de l’Església Catòlica.

Cap a les 19:30 hores, acabada la visita, tornaren al Colle Don Bosco. Després de sopar, van celebrar una vigília conjunta.

ALGUNS TESTIMONIS

Javier Martínez, de Salesians Madrid-Passejo, va comentar, després de visitar Chieri, que “m’ha agradat molt el Cafè Pianta, el buit sota l’escala on dormia Don Bosco amb alguns objectes senzills d’aquella època. He pogut tronar a connectar amb aquesta part més humana d’un jove Joan Bosco. També m’ha agradat la Catedral del Duomo… això és el que m’emporto”.

Ana Chacón, de Salesians Cartagena, explicà que l’ha ajudat molt “saber que Don Bosco es va recolzar en persones que el van acompanyar en el seu discerniment vocacional. Ens hem vist molt reflectits en els seus processos vitals per a saber també què vol Déu de nosaltres”.

Per la Cris Otero, animadora de Salesians Maria Auxiliadora de Salamanca, des d’aquesta faceta que està desenvolupant en el #CPB22, “la cosa que més il·lusió m’ha fet és poder viure aquest Campobosco a través dels ulls dels nois que acullo. Està sent il·lusionant i nomé desitjo arribar de la seva mà a Valdocco”.

El 3 d’agost els espera Mornese, la terra de Maria Mazzarello i de les Filles de Maria Auxiliadora.