Als meus germans salesians sdb, a la Família Salesiana,

A tants laics i joves sempre propers

Els meus estimats germans sdb, amics i amigues tots: escric aquestes línies perquè la meva mare, Isabel, se n’ha anat a trobar el Senyor, i els qui ens quedem aquí, tota la meva família i els qui l’han estimat i cuidat, i en especial la meva germana i jo, no podem fer res més que donar profundes gràcies al Senyor el nostre Déu per una vida tan bonica com la que han tingut els nostres pares, i avui en particular, la nostra mare que se n’ha anat al cel.

La nostra mare, Isabel Artime García, va néixer el 15 de març de 1936 a Luanco (Astúries)-Espanya. Ens ha deixat, per tant, amb 87 anys. Ella, des de ben petita, després d’uns quants anys a l’escola del poble, va començar a treballar. Va néixer l’any en què la guerra civil espanyola començava i per tant la gana la va acompanyar en tota la infantesa. A més, com moltes famílies d’aquell moment, la família de la mare era nombrosa. Ella i set germans més. Sempre va treballar entre xarxes i peix, com a família de pescadors durant cinc generacions. També va treballar a la fàbrica de conserves de peix del poble. Casant-se amb 24 anys havia après a cuidar els seus, a cuidar i atendre una casa, a cuinar (eren una cuinera excel·lent!), a treballar enmig del peix, i a treballar també en tot el que la vida li va anar demanant.

I sobretot va tenir cura de tots nosaltres amb tant d’afecte i d’amor. Tot això: l’afecte, l’amor, les cures, el respecte a les persones, no parlar mai malament de ningú, fer sempre el bé i evitar el mal, i tenir Déu present en les nostres vides, ens ho va inculcar la nostra mare fins al més profund del nostre ésser. Aquest era l’estil de la família i el pare el recolzava del tot.

Avui, la meva germana i jo donem gràcies a Déu per haver tingut uns pares preciosos i una mare excepcional. Un regal en la seva senzillesa, bondat i caritat envers el proïsme.

Avui donem gràcies a Déu perquè ens van transmetre una fe meravellosa, una fe molt profunda, de manera senzilla. El seu exemple de vida va ser sempre la millor catequesi.

Avui donem gràcies perquè sempre van voler per als seus fills que ens forméssim, que ens preparéssim per a la vida, i que féssim el que creiem que havíem de fer si era bo per a nosaltres. Aquesta va ser la resposta, per exemple, quan els vaig dir que volia ser salesià.

Avui donem gràcies, senzillament, perquè el Senyor de la Vida ens ha beneït tant, fins a l’últim moment, en aquests pares i en aquesta mare. Una mare que va viure els darrers cinc anys acompanyada per la malaltia, però vivint tot amb molta pau.

I avui donem profundes gràcies al Senyor pel regal que ens ha fet a la meva germana i a mi en cridar a la mare a trobar-la amb tanta Pau, amb tanta serenitat, sense patiment ni dolor. Sens dubte que la Mare de Déu del Carme-Mare Auxiliadora, de qui era tan devota a les dues advocacions, l’ha portat de la mà en l’encontre del seu Estimat Fill.

La mare!, la nostra pregària i la de tantes persones que ens estimen, l’oferim per tu. Descansa en Pau amb el Senyor. A Ell ens tornarem a trobar.

Ángel Fernandez Artime

Rector Major