El programa Buzzetti, de la Fundació Don Bosco Salesians Social, compta a Tenerife amb 7 pisos d’autonomia en règim del que s’anomenen “alta intensitat” i un projecte d’acompanyament al carrer a joves, nois i noies, sense llar, que atén cada any més de 50 joves. La Lucía, una de les seves protagonistes ens explica en primera persona la seva història de superació.

«Hola sóc la Lucía, tinc 21 anys i sóc de Tenerife. Voldria explicar-vos la meva història per si serveix d’ajuda a joves que es troben en la mateixa situació que jo vaig viure. Vull enviar un missatge d’esperança, perquè amb esforç i constància es poden arribar a assolir tots els objectius.

Amb 14 anys entro en el sistema de protecció de menors per primera vegada amb els meus dos germans. Vaig intentar aconseguir una reunificació familiar, però va resultar fallida, i això em va afectar moltíssim tant a la meva salut física com mental. 

Vaig tornar a la casa d’acollida amb 15 anys, on -després d’aconseguir l’estabilitat que no tenia- la meva salut va millorar. Em van proposar una sèrie d’objectius per complir amb la finalitat de millorar la meva autonomia personal i la meva independència. D’aquesta manera, aconsegueixo una segona reunificació familiar, aquesta vegada amb els meus progenitors, que resulta de nou fallida. Això em fa caure en un TCA i arribo a tocar fons.

Quan torno a la casa d’acollida només em queden dos mesos per a la majoria d’edat i no em poden assegurar una plaça als pisos d’autonomia. Però finalment la vida em va somriure i vaig aconseguir una plaça al Pis d’Autonomia de Garelli de la Fundació Don Bosco a Tenerife.

Vaig sentir alleugeriment i molta alegria, per fi tindria l’estabilitat que tant necessitava. Just el dia del meu aniversari tindria el més gran dels regals. Sentia també molta la incertesa, por a sentir-me sola. Recordo que el dia abans d’entrar al pis vaig dormir molt poc i era un grapat de nervis.

Quan vaig entrar a Garelli tenia por del que em trobaria. Però als 5 dies d’entrar al pis vam caure en quarantena pel COVID-19 i vaig tenir l’oportunitat de compartir molt de temps amb els meus companys, d’aquesta manera aquesta idea errònia que tenia es va dissipar. Aquest temps de confinament el vai aprofitar per formar-me en diferents cursos de manera telemàtica i, quan va acabar el confinament, vaig començar amb la recerca de feina. En qüestió d’un mes, vaig aconseguir feina com a netejadora als instituts i vaig poder realitzar el meu pla d’estalvi amb èxit dins de pis.

No només vaig complir el meu objectiu en l’àmbit laboral, sinó també a l’àmbit personal i amorós. Vaig conèixer que avui dia és el meu company de vida.

Actualment convisc amb la meva parella, tinc una feina estable i em sento plena.

Fa 3 anys que vaig sortir del pis i segueixo sentint que formo part d’aquesta gran família que és Buzzetti. Continuo quedant amb les que van ser les meves educadores i educadors i em sento molt agraïda per tota l’ajuda que em van brindar.

Gràcies de tot cor!».