Reproduïm l’entrevista realitzada al Rector Major, don Fabio Attard, en la web de Salesians Perú. Un testimoniatge per a conèixer millor a l’últim successor de Don Bosco.

Presentem un testimoniatge que pot tocar-te l’ànima: la de l’actual Rector Major dels Salesians, don Fabio Attard, XI Successor de Don Bosco. Saps com va començar tot? Ell mateix ho resumeix amb una frase que impacta per la seva senzillesa: “La meva vocació va néixer veient a un sacerdot”.

Com era la seva família?

El meu pare treballava en la farmàcia d’un hospital. Com el seu salari no era suficient, quan vaig néixer la meva mare va obrir una botiga. Després altres cinc. Quan va morir vaig descobrir que moltes senyores no anaven per a comprar roba sinó per a demanar consell. Una em deia que era com un confessionari. Com el meu pare, era molt prudent i atenta i no ens deia res.

Li ha canviat la vida en poques setmanes a ser triat Rector Major. Què ha passat pel seu cap?

Milers de coses. El 24 de març a la tarda em van avisar que era un dels noms que es remenaven per a ser rector major, i el 25 al matí em van comunicar que havia estat triat i que havia de prendre un tren des de Roma a Torí, on estaven celebrant el Capítol General.

Com neix la crida de Déu en la seva vida?

Crec que tot va començar quan jo era nen, veient a un sacerdot. Era una persona totalment lliurada, amb una personalitat interessant, intel·ligent, amb el cap moblat, amb idees i capacitat de fer una lectura crítica de la realitat. Encara viu. Era salesià i va passar a ser diocesà, però ha continuat el sistema salesià. Va ser el meu primer model. Però no va ser automàtic.

I Com va desenvolupant la seva vocació?

Vaig néixer en una família molt bonica. Som set germans i els meus pares es van dedicar a nosaltres amb totes les seves energies. Per a mi el model de família és molt bell. Em vaig plantejar casar-me, almenys com a perspectiva, quan tenia 14 o 15 anys i després als 21 o 22, mentre estudiava Teologia. No van ser moments difícils sinó de discerniment. Vaig veure que lliurar-me al Senyor no era renunciar sinó triar una manera de viure la paternitat que Ell em demanava, ser pare de molts joves