La resposta juvenil davant una emergència via WhatsApp: “SOS, el Club Amigos s’està inundant”.

9 junio 2022

Josan Montull

l

El divendres 3 de juny un grup de joves del Centre Juvenil dels Salesians Huesca ho van deixar tot per sortir al rescat, un relat que mostra l'altra cara de la joventut tan allunyada dels mitjans de comunicació.

El divendres 3 de juny un grup de joves acompanyats de dos educadors estaven preparant la seva propera Confirmació als locals del Club Amigos – Centre Juvenil, ubicat als baixos del Col·legi Salesià de Huesca. El Club Amigos sempre acull moltes activitats, sobretot els caps de setmana, de les que participen centenars de nens, nenes i adolescents animats per monitors voluntaris.

Fora plovia molt. De sobte una arqueta del passadís va saltar pels aires i litres i litres d’aigua –centenars- van començar a entrar violentament i ràpidament i s’estenien per totes les estances.

Tots els joves es van incorporar, van agafar pals de fregar, escombres, cubs i van començar a treure aigua. Van aixecar tot el que hi havia a terra, focus, cables, vestits, decorats…del Musical representat just una setmana abans. No es donava abast… els pals de fregar ja no servien; amb gots treien aigua vertiginosament i la tiraven en cubs que s’omplien en segons… cubs i cubs d’aigua eren abocats a l’exterior… però l’aigua seguia entrant i arribava ja al magatzem on es guarda tots els aparells electrònics.

Van llançar llavors per WhatsApp un missatge que deia SOS, el Club s’està inundant. Als deu minuts va arribar el primer voluntari… aviat van ser una vintena els que es van unir als altres joves per treure’n l’aigua. El Club és un signe d’identitat, un espai dels nois on comparteixen la vida, l’alegria, l’amistat i la fe amb estil salesià.

Unes quatre hores després es va aconseguir treure l’aigua i netejar, en la mesura del possible, els terres i objectes.

Encara quedaven tasques de neteja, moltes, però l’important és que el Club i el Centre Juvenil s’havien salvat…i ho havien salvat els mateixos joves.

Però l’endemà va ser pitjor. Una tormenta tremenda es va desencadenar a la ciutat i, novament, els locals van ser inundats, aquesta vegada amb milers de litres d’aigua. De nou, els joves van intuir el que podia estar passant al Club. Quan el xàfec va començar a amainar, van córrer cap als Salesians i el que es van trobar va ser un desastre. Tots els baixos, tots, estaven inundats i l’aigua no deixava d’entrar-hi. Al voltant de 30 xavals, monitors del Club Amigos, joves, alumnes i antics alumnes, van començar una lluita tremenda contra la inundació que van prolongar fins a les dues del matí tocades

Crec que l´acció generosa d´aquests joves voluntaris compartint l´esforç per salvar un Centre Juvenil d´una inundació és un acte bellíssim en què s’evidencia que a les cases salesianes els xavals se senten a casa seva.

El carisma salesià continua viu. Jo ho vaig tornar a veure a Huesca, al costat d’un grup de joves…  traient aigua, treballant junts sense rendir-se per salvar el que és la llar per a molts nens i adolescents…amb la certesa que, encara que de vegades sembli que estem amb l’aigua al coll, res no pot inundar la fraternitat ni ofegar la il·lusió.

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…

BlogsLas cosas de Don Bosco
La sotana

La sotana

Nací en el taller de sastrería del maestro Andrea Fanelli de Chieri; sastre de las sotanas que visten los seminaristas por vez primera. Prontamente fui instruida en la alta dignidad a la que había sido llamada. En una habitación llena de bobinas de hilo negro,...