Pas a pas, amb cada petit assoliment que va conquistant, María José, jove resident del Pis d’Autonomia “Gabriel Ramos” a Sevilla, té més a prop aconseguir els seus somnis. Aquesta història de superació de María José t’enganxarà, com ens té enganxades la seva tenacitat i aquest somriure i dinamisme que ens regala cada dia.
“Hola, el meu nom és María José, tinc 18 anys i soc de La Campana, un petit poble situat en la serra sud de la província sevillana.
Vaig tenir una infància difícil amb massa problemes familiars. Quan vaig sortir de la meva casa, amb 17 anys, vaig entrar en un Centre de Menors de Carmona, un poble de la província de Sevilla.
En complir la meva majoria d’edat, em van oferir des del Centre de Protecció de Menors, anar-me a un Pis d’Autonomia gestionat per la Fundació Don Bosco.
La meva arribada a Don Bosco va ser dolenta, perquè jo volia seguir en el Centre de Menors i no em veia capacitada per a començar jo sola des de zero, però les educadores i els educadors del Pis “Gabriel Ramos” em van animar a complir els meus objectius.
L’hostaleria sempre ha estat la meva passió, perquè la meva mare a casa treballava en la cuina; però jo quan realment vaig descobrir que m’agradava, va ser en el centre de menors.
En arribar a la Fundació Don Bosco i dir que m’agradava l’hostaleria, em van donar l’oportunitat de fer un curs de cuina mediterrània durant l’estiu, en el Centre de Dia “El Pi”. Durant el mes que va durar la formació, em vaig adonar que era la professió en la qual m’havia de formar més específicament.
La treballadora social del pis, em va parlar de la formació d’hostaleria en la Fundació Cruzcampo, i presentem la documentació per a ser possible candidata a realitzar la formació. Només havia d’esperar que em cridessin i realitzar l’entrevista.
El dia de l’entrevista, 27 de juliol, estava molt nerviosa, fins i tot vaig plorar dels nervis perquè no em vaig sentir capacitada per a ser allí. Ara puc dir que no em vaig assabentar de res del que em van dir, del nerviosa que estava. Jo només deia que m’agradava molt la cuina.
A principis d’agost, em van informar que havia estat admesa! Vaig tornar a plorar de l’emoció! Havia estat capaç de complir un dels meus objectius
Al setembre vaig començar les classes, vaig conèixer als meus companys i companyes, gairebé tots amb estudis de Grau Mitjà, i em vaig sentir “inferior” no per ells, sinó per mi.
Em vaig plantejar reprendre els estudis que havia abandonat en 4t de l’ESO. Vaig parlar amb l’equip educatiu, i em vaig matricular en el Centre d’Educació d’Adults del Polígon Sud, amb l’objectiu d’obtenir enguany el meu graduat en ESO. Actualment estic assistint a la formació d’hostaleria al matí i a la tarda a les classes de l’institut.
Estic esgotada, i alhora contenta, perquè hi ha dies que a més de les formacions, tinc servei a la sala de la Fundació Cruzcampo, i haig d’estar des de les 20.00h a tancament, atenent el públic.
El mes d’agost realitzaré les pràctiques de la formació durant tres mesos en un restaurant que estic desitjant saber, però fins llavors crec que tot aquest esforç valdrà la pena per a aconseguir dos dels meus objectius que, no seran els últims somnis a complir!
Gràcies a la Fundació Don Bosco per animar-me a aconseguir els meus somnis i acompanyar-me en aquest camí!
0 comentarios