La jornada del divendres va començar amb una Eucaristia en l’Església de Sant Luis dels Francesos, presidida per Monsenyor Giovanni Cesare Pagazzi, secretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació.

El Papa Francesc, a través del cardenal D. José Tolentino de Mendonça (prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació), es dirigia als assistents amb aquesta benvinguda: “És important que l’Església reflexioni sobre l’esport i el valori adequadament en la seva acció evangelitzadora”. Ja han estat varis Papes els qui han apostat per una pastoral de l’esport i de l’educació, promovent l’esport com un lloc privilegiat de trobada entre les persones i la fraternitat entre els pobles. Destacà la gran importància educativa dels adults en l’àmbit esportiu, ja que amb els seus valors humans s’han d’aconseguir entorns i ambients esportius sans i formatius, impedint tota actitud des educadora i tota forma d’abús. (https://revistaecclesia.es/papa-francisco-deporte-iglesia/).

Vida espiritual i vida competitiva

L’apòstol Pau comparà més d’una vegada la vida espiritual amb l’activitat competitiva, en particular córrer (ver 1 Cor 9, 24; 2 Tim 4,7-8) la recompensa del qual és el mateix Crist. La disciplina i la temprança dels esportistes, així com el sa esperit competitiu sovint ha sigut valorat com a metàfora de la vida cristiana virtuosa. L’esport està adquirint un paper cada cop més important en la societat, configurant la vida quotidiana de moltes persones. És una forma d’utilitzar el lleure que desperta interessos i oportunitats de trobada, apropa i crea comunitat, dinamitza la vida de manera ordenada i promou els somnis, especialment en les generacions més joves.

Hi hagueren vàries intervencions i ponències que relacionaven d’alguna o altra manera la dualitat esport i fe, (i que en les seves intervencions anomenaren, en més d’una ocasió, Don Bosco i el seu sistema preventiu), amb algunes idees molt interessants:

• Cal educar en la cultura de l’esforç i del treball. Els tres pilars en l’educació han de ser: família, escola i esport.
• L’esport ha de ser una eina d’inclusió i que trenqui barreres.
• L’esport és un terreny fèrtil on es pot educar i evangelitzar.
• L’esport és el lloc on cada jove pot donar el millor d’ell mateix.
• A través de l’esport es pot treballar el perdó i serveix també per aprendre sobre el sacrifici.

En les distintes intervencions també es va tocar la relació ideològica entre l’Església i l’esport, la visió antropològica de l’esport i el cos humà, i com l’esport té bases teològiques i culturals molt clares.