La Inspectora Salesiana Maria Auxiliadora va celebrar en el matí del dissabte 14 de juny, en el Santuari de Maria Auxiliadora de Cadis, la professió perpètua com a salesià de Don Bosco per part de Rubén Ponce Peña en una eucaristia presidida per l’inspector Fernando Miranda, en la qual va estar acompanyat pel Consell Provincial, nombrosos Salesians, familiars, amics, membres de la Família Salesiana, i més d’un centenar de joves procedents de diferents presències salesianes d’Espanya.

Sota el lema «Se’l mirà i el va estimar i li va dir…(Mc 10,21)», el jove salesià va dur a terme la professió perpètua com a signe del compromís de dir sí al Senyor per sempre. La professió va ser l’acte pel qual aquest jove es va comprometre amb Déu a viure conforme a la vocació a la qual s’anomena: ser salesià. En una eucaristia, resant una fórmula per a això, Rubén va prometre viure en comunitat, ser obedient, pobre i cast, i dedicar-se completament als joves. Aquest pas es fa primer temporalment i després d’un temps per a tota la vida. Cadis va ser testimoni d’aquesta professió perpètua, moment en què el jove salesià es va comprometre amb Déu per sempre sent un dels moments més importants de la vida d’un salesià.

Durant l’homilia, el Provincial Fernando Miranda va dirigir un missatge en el qual va recordar a Rubén el sentit d’aquest pas donat mitjançant la professió perpètua. «Déu, des de la teva mirada, mirarà als altres. Les tres lectures d’avui emmarquen la teva història de vida que ha crescut en aquests patis i en aquesta església, al costat de la teva família, els teus amics, el teu centre juvenil i tants salesians. Déu va fixar la seva mirada en tu i et va nomenar abans de néixer. I tu, sense saber com ni per què, vas comprendre que Ell et va estimar primer i continua bategant i empenyent amb força a través de l’Esperit», destacava en el seu missatge per a agrair posteriorment el testimoni que deixava entre els assistents amb el seu compromís. «Jesús ens salva. Per això ens crida a lliurar el seu amor, especialment entre tants joves que necessiten del nostre compromís, amb escolta i acolliment, seguint l’estil de Don Bosco que neix des dels ravals de Torí», afegia sobre la importància de tirar la vista enrere i recordar la presència de Déu en la vida al llarg dels diferents camins que es recorren. «Avui el Senyor et diu que sempre estarà al teu costat. No t’oblidis de ser testimoni entre els teus germans salesians per a portar a altres joves la Bona Notícia».

Aquesta celebració, després de la recent ordenació de Javi Alcedo i Alberto Arteaga, i la primera professió de Miguel Linde, s’emmarca dins dels actes finals del lema pastoral ‘Som futur’, i va servir per a donar gràcies pel do de la vocació durant els diferents moments de la cerimònia, com el ritu de la professió amb la crida al candidat, que va comptar amb la presentació de Koldo Gutiérrez, director del teologat, el diàleg sobre el compromís, l’oració litánica, la pròpia professió, amb els salesians Antonio Gil i Santi Muñoz com a testimonis, la benedicció solemne, l’acolliment del nou profès i el lliurament del símbol de la professió perpètua.

Abans de finalitzar, el jove salesià va voler dedicar unes paraules d’acció de gràcies amb un record especial per a totes les persones que han jugat un paper clau en aquest procés amb un recorregut per la seva trajectòria vital.«Dono gràcies a Déu perquè m’ha portat fins aquí des que vaig trepitjar per primera vegada aquesta capella al costat de la meva àvia. El més gran i més insuficient gràcies també per als meus pares. No pot passar aquest dia sense que us doni les gràcies perquè, no sols m’heu donat la vida, també m’heu ensenyat a posar els altres per davant i a tenir un amor incondicional. Gràcies per ser com sou», expressava emocionat amb un record especial a la seva germana, cunyat i resta d’integrants fonamentals fins a centrar-se en tots els seus amics i presències salesianes en les quals va compartir la seva vida al costat de les Comunitats Educatives Pastorals. «Sou una bona mostra del que és la fidelitat en la vida. Gràcies a la casa salesiana de Cadis, en particular a totes les persones que la feu un signe d’amor de Déu enmig de la ciutat», compartia recordant diferents moments viscuts als seus patis per a agrair també a la gran família de Sevilla-Bartolomé Blanco, Granada, Màlaga, València sant Antoni Abat, Guadalajara o el Teologat de Madrid. «Gràcies per continuar donant la vostra vida pels joves fidels al vostre estil», reconeixia al costat del lliurament de tants salesians i germans que van marcar la seva vida. «Tant de bo puguem continuar descobrint junts què vol Déu per a cada jove», concloïa.

Amb el cant del ‘Rendidos a tus plantas’ i les tradicionals fotos de família finalitzava l’eucaristia en la qual es va viure un dia de festa i acció de gràcies.

Des de la Inspectoria Maria Auxiliadora es comparteix l’alegria de la professió perpètua de Rubén Ponce com a salesià, expressió definitiva del seu desig de viure com a religiós a l’estil de Don Bosco, donant gràcies a Déu que continua cridant els seus fills per a portar el seu missatge d’amor als joves, sobretot als més pobres.