El Hady Top, jove d’origen senegalès de 18 anys, avui és un exemple de superació i valentia. Actualment, resideix al Pis d’Autonomia “Bosco Rubio” de la Fundació Don Bosco a Jaén, on segueix construint un futur ple d’oportunitats.

El Hady va néixer un 28 de març de 2006 a Kaolack (Senegal), on gaudia amb els seus pares Ami i Alioune i els seus germans d’una infància senzilla marcada per l’escola alcorànica, el futbol –la seva gran passió– i les tardes a la platja. Des de petit, El Hady va demostrar ser un jove treballador: als 14 anys va aprendre l’ofici de forner per col·laborar amb el negoci d’un familiar a Thiès, a més de 150 quilòmetres de casa seva. Més tard, va començar a treballar de comercial de bosses i sabates de dona. No obstant això, la seva inquietud i el seu desig d’ajudar la seva família el van portar a prendre una decisió tan difícil com valenta: mirar a la recerca d’un futur millor.

Quan se li pregunta sobre com es definiria, El Hady contesta amb un somriure obert d’aquesta manera: “sóc bona persona, els meus pares em van educar bé per respectar tota la gent…” i “em van enfocar per tenir un bon futur”. «A més, sóc molt responsable amb la meva feina».

El viatge de El Hady va ser una experiència que va marcar la seva vida. Ens la relata amb uns ulls brillants que revelen el dolor que va passar. Amb només 16 anys, va deixar el Senegal en una pastera al costat d’unes altres 162 persones en què tots eren homes excepte 7 dones. Van ser set dies al mar, enfrontant-se a la gana, al fred i a la desesperació. La travessia va estar plena de moments molt dolorosos, com la pèrdua del seu amic proper, a qui va haver d’acomiadar a l’oceà. El seu relat, carregat de dolor i resiliència, és un recordatori del sacrifici que molts joves migrants realitzen per buscar una vida digna.

Després d’arribar a l’illa de El Hierro, va ser rebut per les persones voluntàries de la Creu Roja. Després de cinc dies, va ser traslladat a Tenerife, on va romandre durant un mes abans de ser enviat al centre d’acollida immediata de Víznar, a Granada. Allà, després de sotmetre’s a una prova òssia, es va confirmar que era menor d’edat. Posteriorment, va ser derivat al Centre de Protecció de Menors dels Prados, a La Zubia, on va romandre dos dies abans d’arribar al Centre de Protecció de Menors de la Huerta, a Zagra. Un llarg recorregut fins que El Hady va trobar definitivament el seu lloc a Jaén.

El Hady ingressà en el Programa d’Inserció Laboral i Social Joves Immigrants P+18, de la Fundació Don Bosco. Gràcies al seu esforç i suport de l’equip, va obtenir el seu permís de residència i treball, obrint així les portes cap al seu futur.

Hady és un jove ple d’energia i optimisme. El seu somriure ampli i contagiós il·lumina cada espai que ocupa. Una mostra de la seva generositat va ser quan, poc després d’arribar a Jaén, va sorprendre el seu educador cantant-li “Aniversari Feliç” a wòlof, el seu idioma natal, en una celebració improvisada. Aquest petit gest reflecteix la gran humanitat i afecte que en defineix la personalitat.

Actualment, El Hady combina la seva formació a l’Escola de Segona Oportunitat amb el desenvolupament d’habilitats que el preparen per al món laboral. Somia en ser mecànic, forner o paleta, però el seu objectiu més gran és clar: “vull ajudar la meva família perquè no segueixin passant-ho malament”.

La història de El Hady és la història de milers de joves migrants que enfronten desafiaments immensos, però que, amb determinació i suport, aconsegueixen transformar les seves vides. Des de la Fundació Don Bosco, se senten orgullosos de ser part del seu camí, perquè saben que el futur de El Hady és ple d’esperança, esforç i, sobretot, somriures.