Aquest proper diumenge 19 d’octubre, a les 10.30 hores a la Plaça de Sant Pere al Vaticà, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Missions. En un dia tan assenyalat el papa Lleó XIV durà a terme la canonització de Sor Maria Troncatti, salesiana, juntament amb sis missioners i missioneres més.
Entrevista a Sor Elena Tinitana
A través d’una entrevista a Equador a la salesiana Elena Tinitana, de la Inspectoria “Sagrat Cor” de l’Equador i membre del tribunal canònic que va seguir el procés de canonització de la futura santa, se’ns ofereix el seu testimoni sobre la fama de santedat que ja en vida Sor Troncatti irradiava a tothom.
La religiosa enumera diversos signes de la germana Troncatti, evident no només a la fase més coneguda de la seva vida missionera, sinó ja des de la primera etapa de la seva vida a Itàlia. «Als deu anys -explica la germana Tinitana- Maria Troncatti es va perdre i va ser trobada per alguns familiars sola després de diverses hores, arraulida en un refugi improvisat. Li van preguntar: «No vas tenir por?», i ella va respondre amb serenitat: «No, perquè encara conservo en el meu cor la gràcia de la comunió” comenta la salesiana equatoriana.
A més, anys després, durant la seva formació inicial a Itàlia, la germana Troncatti va destacar entre les altres per donar sempre un bon exemple, de manera silenciosa però eficaç.
Quan va arribar a l’Equador, les altres salesianes la van veure sempre “la primera a la capella, resant, fent el Via Crucis o amb el cap inclinat en profunda pregària”.
“Tot per a tots”
I la seva fama de santedat es va manifestar sobretot a la seva proximitat a la gent: ella era “tot per a tots”, considerant a tots com “els seus fills”. “Encara avui, a la capella on reposen les seves restes a Sucúa, sempre hi ha un constant anar i venir de persones que resen, porten intencions, deixen alguna almoina…”, testimonia la germana Tinitana.
Després continua: «I quan Sor Troncatti va morir en accident aeri, el 25 d’agost, la gent va exclamar immediatament: «Ha mort la nostra mareta, ha mort una santa!». Aquesta certesa popular és, al meu entendre, només una petita pinzellada de la gran fama de santedat de la germana Maria Troncatti».
Treball clau a la comissió
El compromís específic de la germana Elena, en l’àmbit del procés, va ser coordinar la Comissió de la causa de canonització i dedicar-se amb altres persones a examinar el miracle necessari per a aquest procés: la curació miraculosa del Shuar Juwa Bosco, ocorreguda per intercessió de la germana Troncatti.
La germana Elena destaca el paper fonamental de la pregària i la constant confiança en la beata, per part de la família i dels qui estaven involucrats en el procés, per aconseguir la curació completa del malalt, que inicialment presentava afàsia i no podia caminar a causa de la paràlisi del costat esquerre del cos, i per dur a terme la recopilació de les dades necessàries.
Sor Troncatti als joves
Significatiu és el missatge que l’entrevistada, basant-se en els testimonis rebuts de la gent, deixa als joves d’avui: «La germana Maria Troncatti, des de nena, va descobrir el seu ideal missioner llegint un Butlletí Salesià. Avui vostès, joves, estan immersos a les xarxes socials, on troben meravellosos testimonis missioners. Els animo, doncs, perquè realment val la pena. A més, els diria que Déu té un projecte de vida únic i irrepetible per a cadascú de nosaltres, i és la nostra tasca descobrir-lo i fer-lo, tal com ho va fer la germana Troncatti a la seva vida”.
0 comentarios