Des del 31 de gener al 7 de febrer es va desenvolupar la visita oficial al Líban dels consellers Fernando Miranda i José Luis Navarro en representació de la Inspectoría Salesiana María Auxiliadora (SMX). Aquesta visita al país de l’Orient Mitjà s’emmarca en una proposta per conèixer la presència salesiana al país dels cedres. L’objectiu plantejat en aquest viatge estava centrat a fer els primers passos al compromís que van prendre les inspectories de la Regió Mediterrània en suport de la de l’Orient Mitjà (MOR). «Cada Inspectoría occidental havia d’establir vincles de relació amb algunes cases concretes de la Inspectoría MOR. A la nostra, la SMX, li va correspondre establir una relació amb les obres salesianes al Líban», compartia José Luis Navarro, coordinador inspectorial d’Animació Misionera, sobre el sentit d’aquest viatge fins la costa est mediterrània.

Des de l’arribada a l’aeroport internacional Rafic Hariri de Beirut, on van ser rebuts per don Simon Zakerian, director de la presència salesiana del Líban i amfitrió durant l’estada al país juntament amb la resta de la comunitat, van anar coneixent la rica realitat salesiana present a la zona. Van residir a la casa salesiana d’Al Fidar a Jbeil i des d’aquí van poder recórrer els principals punts on es desenvolupa la tasca salesiana al llarg dels 250 quilòmetres que abasten el país.

Entre les diferents presències visitades, desenvolupades des del seu origen el 1952, es van trobar les cases de El Houssoun, encarregada d’acollir durant l’any els nois dels tres oratoris diferents que organitza la comunitat cada cap de setmana, les activitats d’estiu que acullen centenars de destinataris i les eucaristies dominicals de la comunitat maronita catòlica, o l’escola Angels of Peace ubicada als suburbis de Beirut, on des de fa dos anys els salesians han lluitat per mantenir-la oberta per acollir al voltant de 200 infants refugiats, principalment iraquians cristians i sirians musulmans. «És commovedor visitar les aules. Vam poder parlar amb ells, veure quins eren els seus somnis. Enmig de la misèria i la pobresa, l’educació té una paraula a dir i una tasca per dignificar aquells que són els últims al nostre món», afegeix Navarro.

L’experiència ha permès a la Inspectoría Salesiana María Auxiliadora submergir-se en la tasca i conèixer de primera mà la situació econòmica i política del país i les repercussions que tenien a la vida dels joves. «La presència salesiana compta amb tres obres a llocs molt diversos. El Fidar on resideix la comunitat, té un centre de formació professional i les seves instal·lacions són utilitzades en alguns moments a l’any per acollir l’activitat dels tres oratoris. També compta amb un alberg juvenil amb capacitat per a 30 persones El segon lloc és el Houssoun, una casa molt gran a les muntanyes, va ser casa de formació i compta amb un espai molt ampli d’habitacions, també un alberg juvenil amb capacitat per a 120 persones. I un gran terreny de boscos, prats i patis per fer activitats, és el centre neuràlgic de l’ambient centre juvenil on es desenvolupen els tres oratoris de la casa: un per als refugiats sirians musulmans que viuen a prop del Houssoun, un altre per als libanesos i un altre per als refugiats iraquians cristians del barri de Beirut, tots ells són portats fins a aquesta casa amb un sistema de petits autocars que els van recollint els divendres i dissabtes per participar-hi. La gran activitat de la casa arriba a l’estiu quan es fan els campaments per a tots aquests infants que ocupen tot el mes de juliol i meitat d’agost. Amb monitors voluntaris el darrer any van participar prop de 800 infants i joves. Una experiència preciosa. El tercer lloc és l’escola iraquiana de Beirut, un petit miracle enmig d’una situació dramàtica per a moltes famílies refugiades al país», explicaven amb visió de conjunt.

La visita també va comptar amb diferents moments pastorals, com compartir els tradicionals ‘bons dies’ amb els alumnes de l’escola professional, amb traducció simultània a l’àrab per part de don Simon, participar juntament amb els animadors del centre juvenil en la preparació d’espais, jocs i activitats al pur estil salesià, conèixer el monestir i eremitori on va viure i va morir sant Chàrbel, sant libanès, contemporani de don Bosco, o visitar les llars a famílies cristianes de refugiats iraquians. «Va ser una de les millors experiències viscudes durant aquests dies. Escoltar el testimoni de vida impregnat d’una fe profunda va ser un autèntic ensenyament per a nosaltres», expliquen.

El tancament del viatge es va viure amb dos moments de família. Per una part, amb la celebració al costat de la comunitat salesiana a l’eucaristia dominical, i compartir el casament d’una animadora siriana de l’oratori de Damasc que, per circumstàncies de la guerra, vivia a França juntament amb el que aquell dia seria el seu marit.

«Amb la sensació d’haver viscut una experiència inoblidable. El somni de don Bosco també es narra en llengua àrab», conclouen les cròniques d’aquest viatge.