Del 16 al 22 de juliol de 2022, Pablo Baltasar (Professor de la “Escuela de Animación Juvenil Pirineos” de Saragossa i animador del Centre Juvenil d’Osca), Cristina Martínez (Professora de la “Escuela de Animación Juvenil Don Bosco” de València i Voluntària en la ONGD Bosco Global) i José Luís Navarro (salesià responsable de l’Animació Missionera de la Inspectoria SMX), van anar a l’Orient Mitjà per a conèixer de primera mà la tasca que els salesians fan al Líban en l’atenció a nens, nenes i joves de Síria, Iraq i el Líban que resideixen en el país. Aquesta visita s’emmarca dins del projecte Líban que la Inspectoria Maria Auxiliadora (SMX) de Sevilla està preparant en col·laboració amb la Inspectoria de l’Orient Mitjà (MOR). L’objectiu plantejat en aquest segon viatge, complementari al realitzat al febrer d’enguany, és conèixer l’activitat estiuenca que es desenvolupa en la casa de El Houssoum. És un dels punts de col·laboració que es proposarà en el projecte Líban, la presentació del qual està previst fer-la al consell inspectorial el proper mes de setembre per a la seva aprovació.

La nit del 15 de juliol començava el viatge. Després d’una nit en la Procura de Missions de Madrid; Cristina, Pablo i José Luís anaren a l’aeroport Adolfo Suárez per a partir des de la terminal 1 rumb al Líban. Van aterrar a les 16.30, hora local, en l’Aeroport Internacional Rafic Hariri de Beirut. Allí van anar a rebre’ls Miguel Condo, missioner bolivià salesià que pertany a la comunitat del Líban, i Karim, jove aspirant salesià sirià. Després d’una estona de cotxe, per l’única autovia que hi ha al país i vàries carreteres de muntanya van arribar a la casa salesiana de muntanya de El Houssoum en el districte del Monte Líban en la població de Jbel, al nord de la capital. Tan bon punt van arribar pogueren saludar a la resta de germans, don Simon Zakerian, salesià d’origen sirià i director de la comunitat, don Vittorio Pozzo, salesià missioner italià que porta en l’Orient Mitjà des de 1952 i don Luciano Buratti, també missioner italià. Per a completar aquesta comunitat tan acollidora varis salesians cooperadores de Síria, i un grup de joves laics, tots ells voluntaris missioners d’altres cases de la inspectoria MOR, que dediquen part del seu estiu al voluntariat internacional en aquesta casa. Una comunitat d’estiu molt acollidora, plena de vida i de joves que es comuniquen en àrab; tot i que en els dies de la visita l’anglès, el francès i l’italià es convertiren la millor via de comunicació.

La casa de El Houssoun està situada a 25 minuts de la residència habitual de la comunitat, situada en El Fidar. A l’estiu aquesta casa es converteix en el centre neuràlgic de les activitats de lleure. És una casa molt gran, amb alberg juvenil i un gran número d’habitacions per acollir trobades, formacions, etc. Envoltada d’un petit bosquet amb molts espais exteriors. Durant l’estiu la comunitat salesiana s’hi trasllada viure per a poder fer tres activitats diferents destinades a acollir diferents grups infantils i juvenils. Hi participen al voltant de 800 nens, nenes i joves, i un total de 75 animadors i animadores, que, juntament amb la comunitat salesiana, un grup internacional de salesians cooperadors i els joves voluntaris missioners generen un preciós ambient de vida de comunitat i de missió compartida.

Els dies d’estiu en esta casa transcorren amb normalitat. Els joves voluntaris comparteixen a partir de les set del matí la pregària de la comunitat salesiana: meditació, Eucaristia i res de laudes. Després un esmorzar ràpid i tot seguit al pati per acollir els nens, nenes i adolescents que arriben. Després d’una llarga estona de joc lliure, un moment d’oració, una estona d’animació i ball, seguit d’un moment formatiu de grup, una activitat dirigida i conclouen amb els bons dies. Des de les 8.30 que comencen quan arriben els primers autocars fins les 13.00 que marxen el pati està ple de vida. Per la tarda, dinar i una mica de descans i a les 15.00 es reuneix de nou la comunitat d’estiu de El Houssoum per a resar las vespres i baixar de nou al pati per a rebre el segon grup de nens, nenes i joves que arriba per a l’activitat de la tarda. Amb el mateix esquema que pel matí passa la tarda fins les 20.30, moment del sopar. Per la nit, trobades de monitors, convivència i preparació d’activitats.

Distribució setmanal de les activitats

Encara que totes les activitats d’estiu que es desenvolupen en la casa de El Houssoum es fan en moments diferents. Els dilluns, dimecres i divendres pel matí la casa acull l’escola d’estiu dels nens i joves iraquians cristians atesos majoritàriament per animadors i animadores del seu propi país, també ells són refugiats. Els recullen en els seus barris amb petits autobusos per a dur-los a El Houssoum des de Beirut, una travessia d’una hora i mitja que han de fer els infants i els animadors per a poder participar de l’activitat.

Els dimarts i dijous pel matí la casa acull els infants i joves sirians musulmans que viuen en els encontorns de El Houssoum. Malgrat que alguns venen caminant, també tenen el servei d’autocar que els recull a prop de les seves cases i els duen per a poder participar en l’activitat. Aquest grup també és atès pels animadors i animadores iraquians i el grup de voluntariat internacional.

Els dimarts, dimecres i dijous per la tarda és el torn dels nens, nenes i adolescents libanesos cristians, tot i que també hi participen alguns musulmans en les activitats. Els dimarts es dediquen només als més petits, i els dijous als grans. La tarda dels dimecres es fa l’activitat conjunta amb petits i grans. Els animadors i animadores que atenen l’activitat són majoritàriament del Líban juntament amb el grup de voluntariat internacional.

Els dissabtes es dediquen a la formació i l’avaluació de la marxa per part de l’equip d’animadors i animadores iraquians, ja que és l’únic moment de la setmana que poden trobar-se per reunir-se.

Una experiència personal increïble: testimoni de Cristina i de Pablo

“He viscut aquests 6 dies amb gran intensitat, tractant d’aprofitar cada moment per a conèixer més de prop la presència Salesiana d’ El Líban i tota la seva activitat, així com el context social, cultural, religiós…que l’envolta, tan desconegut para mi fins ara. Ha sigut emocionant sentir-me com a casa, veure com el carisma i l’ésser de les i els joves de Don Bosco és el mateix tot i estar tan lluny. Torno a casa plena d’aprenentatges, reflexions, noves perspectives des de les que mirar el món que m’envolta i un enorme agraïment per la gran acollida que hem rebut. Aquest tipus d’experiències ens permeten compartir, enriquir-nos mútuament, alimenten la nostra fe, i motiven a seguir enfortint i creixent en el nostre treball per la infància i la joventut que més ho necessita. Sens cap gènere de dubte és el principi d’un bonic projecte del que dono gràcies a Déu per poder formar-ne part”.

 

“Per a mi el viatge al Líban ha suposat un terbolí d’emocions. Des del primer moment m’he sentit a casa meva, destacant així el sentiment i vivència de família Salesiana que tant influeix en la nostra manera de fer. Una experiència d’aprenentatge espiritual i personal. Compartir pregàries, jocs, xerrades i somriures amb persones tan diverses ha generat en mi un gran creixement com a cristià. Don Bosco i els salesians, gràcies a la seva tasca al Líban, treuen somriures a nens i joves en un lloc on la problemàtica social i econòmica donen poc temps a l’alegria”.

 

El divendres viatge a l’aeroport de Beirut per a tornar a Espanya. Eren les 5.00 del matí quan tocava el despertador. Les maletes preparades per a sortir a les 5.30 en cotxe rumb l’aeroport. Acompanyats pel Miguel vam arribar al nostre destí sobre les 6.30, amb la llum del matí inundant-ho tot. Facturades les maletes i passats els controls vam poder embarcar en l’avió rumb a Espanya. Com testimonia José Luís: “Agraïts per la visita i amb ganes de tornar a aquesta terra tan acollidora vam cloure el nostre viatge separant-nos a Madrid: Pablo a Osca, Cristina a Villena i jo a València. Seguim treballant per a fer realitat en la nostra inspectoria el Projecte Líban com a repte al que ens invita el Rector Major en la frontera missionera de la nostra Regió Mediterrània”.