Mayca Crespo

Hi ha alguna cosa en l'ésser humà que, essent de vegades un mecanisme de supervivència, també es pot tornar perillós: la nostra capacitat per acostumar-nos. Ens adaptem a gairebé tot; fins i tot a allò a què mai no hauríem d'acostumar-nos.

Quan una idea es repeteix moltes vegades, quan una notícia apareix cada dia, quan un to s'instal·la a la conversa pública, a poc a poc deixa de sorprendre'ns. Allò que abans ens semblava inacceptable comença a formar part del paisatge. I gairebé sense adonar-nos-en, comencem a normalitzar-ho.

Com a mare, hi ha alguna cosa que em preocupa especialment: que els nostres fills creixin pensant que tot això és normal. Que la crispació en el llenguatge, les faltes de respecte, les guerres que veiem en els informatius o els interessos de poder que dominen tantes decisions es converteixin per a ells en una cosa quotidiana, en una cosa que simplement “és així”.

Els nens i els joves observen més del que pensem. Absorbeixen el clima emocional del món que els envolta. I si nosaltres, els adults, deixem de reaccionar, si deixem de qüestionar, si deixem d'assenyalar que hi ha coses que no estan bé, correm el risc que ells també les integrin com a part natural de la vida.

Per això crec que la nostra responsabilitat com a famílies no és aïllar-los del món, perquè el món hi és, sinó acompanyar-los a mirar-lo amb sentit crític i amb humanitat. Parlar amb ells del que passa, explicar-los que la violència no és normal, que el menyspreu no és una forma vàlida de relacionar-nos, que el poder sense ètica mai no ens hauria de semblar acceptable.

També és important recordar-vos que l'empatia, el respecte i la justícia continuen sent valors profundament humans. Que el fet que alguna cosa passi sovint no ho converteix automàticament en correcte.

En aquest camí, per mi ha estat una gran tranquil·litat apostar per un col·legi salesià per a l'educació dels meus fills. Em fa molta pau saber que a més de rebre una formació acadèmica de qualitat, creixen en un entorn on els valors ocupen un lloc central. El sistema preventiu de Don Bosco, basat en la raó, els valors cristians i l'amor, continua tenint avui més sentit que mai.

Ja a finals del 1800, Don Bosco resumia la seva proposta educativa amb una frase que continua plenament vigent: formar “bons cristians i honrats ciutadans”. Una educació que no només transmet coneixements, sinó que també ajuda a construir persones amb criteri, amb sensibilitat i amb responsabilitat envers els altres.

No permetem que el soroll constant acabi per anestesiar la nostra raó ni la nostra sensibilitat. Mantenir viva la capacitat d'indignar-nos davant de la injustícia i de defensar el que és correcte és, potser, una de les millors herències que podem deixar als nostres fills.

Perquè educar no és només ensenyar coneixements. També és ajudar-los a construir un criteri propi, a no acceptar com a normal allò que atenta contra la dignitat humana.

I això comença, moltes vegades, amb una cosa tan senzilla —i tan valenta— com continuar dient en veu alta: això no està bé.