En un temple ple de fidels, el Rector Major va presidir la solemne celebració eucarística del XXVI Diumenge del Temps Ordinari, acompanyat per un llarg elenc de concelebrants: quatre bisbes, nombrosos inspectors i superiors salesians de tot el món, el Rector Major Emèrit, Pare Pascual Chávez Villanueva, així com membres del Consell General. Mentre que als bancs es trobaven, en primer lloc, els familiars més propers del neocardenal, representants de nombrosos grups de la Família Salesiana, ambaixadors, autoritats militars i civils, així com nombrosos creients corrents i simpatitzants de l’obra salesiana, vinculats de diverses maneres a Don Bosco i al mateix Pare Ángel Fernández Artime.

En introduir l’Eucaristia, el Vicari del Rector Major, el Pare Stefano Martoglio, va prendre la paraula per expressar els sentiments de tots i pronunciar un discurs de salutació que va ser expressió de veritable fraternitat: «Eminència, Reverendíssim Ángel Fernández Artime, Rector Major dels Salesians…», va començar. Que aquesta salutació, que no és formal, sinó que és substància, pugi com a encens sobre les volutes d’aquesta església, construïda per Don Bosco a instàncies del Papa, perquè Don Bosco des de dalt, somrient, vegi aquest fill seu, el seu Successor, i aquest servei que el Sant Pare li ha demanat”.

A continuació, el Pare Martoglio va esmentar tres indicis: en primer lloc, «la sorpresa davant l’acció imprevista i imprevisible de Déu. Tu, Ángel, fill d’Ángel i Isabel, germà de Rocío, fill de Don Bosco per vocació, cridat al servei de l’Església amb un altíssim nivell de confiança i responsabilitat, aquest és un signe esplèndid de la delicadesa de Déu per a tu, com a persona, i en tu, i per tu, també per a la Congregació i la Família Salesiana, que s’alimenta de la nostra sorpresa davant l’acció de Déu”.

Després, el Vicari del Rector Major va posar èmfasi en el terme «creació com a Cardenal». «És una cosa tan gran que per a recolzar-ho hem d’utilitzar un verb que ja ni tan sols estem acostumats a dir. És una pàgina nova de vida, que el Senyor us demana a través del Sant Pare, que avui celebrem amb alegria i afecte, que comença aquí i que us portarà on el Senyor vulgui. Aquesta creació us demana renunciar a moltes coses, però us omple de la presència de Déu, perquè en aquest do i servei, amb la vostra profunda i autèntica humanitat, porteu sempre el gran sentit de la Església, de la seva universalitat, de l´amor al Papa, als pobres, i de la centralitat de l´educació».

El tercer sentiment, finalment, va ser el lliurament. «M’atreveixo a comparar aquesta Missa», va concloure el Pare Martoglio, «amb què Don Bosco va fer en aquest altar. I és pel lliurament: de la teva persona, del que ets per a cadascú de nosaltres i del que seràs, pel que és Déu a la teva vida, que et demana i et demanarà. Encomana que parla de la centralitat de la presència de Déu, que és llavors el teu lema».

A la continuació de la missa, ricament animada, el Rector Major va oferir a continuació el pensament de l’homilia. Una homilia en què també ell va parlar amb el cor obert, confiant com el nomenament com a cardenal va ser per a ell una veritable sorpresa, però que va acollir amb esperit de disponibilitat i servei. «A Déu li encanten les sorpreses. Habitualment a la Bíblia Déu diu: ‘aparteu-vos, el camí serà revelat’. I això estic convençut que val per a tots, consagrats i laics… Però Don Bosco també ens ha deixat alguna cosa important, recordant-nos que res no ens ha de torbar i que hem de confiar en la Providència de Déu”.

Després, referint-se a altres exemples il·lustres d’encàrrecs eclesials confiats als Salesians per Don Bosco, va recordar l’episodi «entre els més bells de la vida de Don Bosco» relatiu a la consagració del primer bisbe salesià; i amb això també la profecia de Don Bosco, quan va dir: «Veig cada cop més el futur gloriós que es prepara per a la nostra societat, l’extensió que tindrà i el bé que podrà realitzar».

Continuant la seva reflexió, i referint-se a la Segona Lectura de la litúrgia dominical (Fl 2,1-11) el Pare Á.F. Artime va destacar la virtut de la humilitat i la necessitat de la proximitat dels pastors al ramat, assegurant que «aquesta és la forma més bella de servir el Senyor» i que mantindrà aquestes mateixes actituds fins i tot com a cardenal.

Finalment, va reiterar com per als salesians l’obediència, la fidelitat, el servei al Papa, estan «impresos pel nostre fundador», i va encomanar el seu futur ministeri com a cardenal a Maria Auxiliadora, amb el mateix esperit d’encomana a Ella amb què Don Bosco va implorar l’assistència de la Mare de Déu després de la mort de Mamá Margarita.

Després de l’Eucaristia, la celebració familiar va continuar amb un temps reservat per a les felicitacions, fotos i abraçades de molts fidels i amics amb el Cardenal; i la jornada va concloure amb un moment d’àpat fratern.