Amb una participació que ha tornat als temps pre-Covid és un bon presagi per a la 42ª edició de les Jornadas d’Espiritualitat de la Familia Salesiana 2024, inaugurades el 18 de gener a Torí.

345 inscrits de 45 països, 22 grups de la Família Salesiana representats al Teatre Don Bosco en l’obertura de les sessions de la tarda del dia 18 de gener. Gairebé 60 membres de diferents grups de la Família Salesiana d’Espanya han estat protagonistes del moment.»Som a la casa de tots nosaltres», va dir el Card. Ángel Fernández Artime, Rector Major dels Salesians a la salutació inaugural. «La Verge ens acull, Déu ens beneeix. Som aquí per mostrar un carisma molt viu».

Obrint les portes de Valdocco hi ha l’Inspector de Piemont, Vall d’Aosta i Lituània, Leonardo Mancini, qui es va endinsar directament en el tema de l’Estrena, destacant que «si l’esperit salesià habita en nosaltres, no podrem deixar d’interessar-nos pels joves en el descobriment sorprenent i encoratjador del somni que Déu té per a ells».

Joan Lluis Playà, Delegat del Rector Major per al Secretariat de la Família Salesiana i, per tant, Coordinador d’aquestes Jornades, va convidar a «viure amb intensitat i entusiasme l’esdeveniment, en què les paraules clau dels anys anteriors: llevat, cor, amor, cristians i ciutadans, esperança, santedat, totes convergeixen en la paraula somni, perquè aquesta abasta tota la vida de Don Bosco, la seva visió».

Varietat i difusió del carisma salesià

Molt significativa va ser l’arribada a l’escenari de trenta-dues persones, representatives dels cinc continents, cadascuna portant una galleda amb la qual es va construir un mur de cartró que mostrava els símbols dels grups de la família salesiana.

Cadascun daquests blocs va donar una forta impressió visual de la consistència de la varietat i la difusió del carisma salesià. Així, es va crear un ambient d’alegria abans de veure el vídeo que presenta l’Estrena 2024. El va introduir el Rector Major, revelant el procés d’elecció del tema: «A dos-cents anys del Somni dels Nou Anys, no podia ser cap altre el fil conductor. Va ser aprovat immediatament per unanimitat!».

L’exposició sobre les línies seguides a la redacció d’aquest document tradicional que encoratja el camí de l’any va ser per al Card. Á.F. Artime l’espai per compartir una «bella impressió obtinguda de les seves visites en deu anys com a Rector Major en cent vint nacions: veure quantes persones al món fan el bé cada dia és extraordinari!». Les va resumir en quatre punts essencials:

• El somni que Don Bosco va tenir pels volts dels nou anys té les característiques d’una visió profètica. Va ser això el que va guiar tota la vida, com a home i sacerdot. Als setanta-dos anys, només al final de la seva experiència laboriosa i dolorosa, va comprendre el seu ple valor, i la meravellosa presència de Maria Auxiliadora al seu costat!, quan va celebrar l’última Missa al Sagrat Cor de Roma a l’altar dedicat a Ella;
• La importància de recuperar el pensament salesià al voltant d’aquest somni, sorgit de la memòria transmesa als seus fills, començant per Don Rinaldi (el Rector Major del primer centenari del somni) per consolidar-se i aprofundir-se amb cada canvi de lideratge, fins i tot Don Pascual Chávez;
• Els protagonistes del somni són els nens i les nenes, i han de ser el subjecte principal de l’acció salesiana també avui. María de Nazaret és companya fonamental. En aquest punt, el Rector Major es va aturar per subratllar: «Si un salesià no porta al cor un veritable amor a l’Auxiliadora, formalment pertany a la família salesiana, però de fet, i ho diem cordialment, pertany a una altra organització».
• L’explicació d’aquest caràcter és «la dimensió femenina i materna que va acompanyar la missió de Don Bosco. Ho dic amb el cor: els orfes que acollia necessitaven sentir-se a casa, en una família, estimats». Consagrades o laiques, les figures femenines a la Família Salesiana no han de ser considerades com a «cooperadores» per a la gestió d’algun aspecte operatiu, sinó com a expressió de la voluntat del Sant de tenir no només una mare del Cel, sinó dones al seu costat, amb les seves especificitats;
• La imatge dels llops i els bens pot semblar una altra època. Però si els joves dels barris marginals de Torí portaven un ganivet, avui els trobem en molts contextos amb armes de foc. «A la societat actual ens enfrontem a una violència molt més gran que fa vint anys. I això ens fa pensar en com més necessari és avui el carisma salesià».

Dotze desitjos, “petits somnis”

A l’Estrena 2024, el X Successor de Don Bosco va expressar dotze desitjos, dotze «petits somnis» que li agradaria veure realitzats: «La nostra família té bona salut, però sempre en podem donar més. El món d’avui tindrà una realitat millor si manifestem l’esperança i la frescor del nostre actuar. Fem-ho tan bé com puguem, mostrem que no hem perdut els somnis». Si són com el somni de Don Bosco, també faran somiar. Sobretot als més pobres: «Vam néixer per als més necessitats. No ha canviat ni una coma de les primeres constitucions de la Congregació, no podem pensar en altres formulacions. L’Esperit Sant continua sostenint-nos si garantim que la fidelitat carismàtica està activa».

Maria Auxiliadora continua sent mestra, com en el somni dels nou Anys; per això, al final de l’assemblea, el primer dia va proposar el testimoniatge en vídeo dels membres de l’Associació de Maria Auxiliadora (ADMA), que van destacar la força que sosté la família cristiana.

Els dies que s’han desenvolupat les Jornades s’han viscut amb moments de reflexió, pregària i trobada al voltant dels llocs de Don Bosco. Un moment significatiu va ser el temps de la presentació de les diferents maneres, exteses pels cinc continents, de viure el somni de Don Bosco: Equador, Espanya, Cambodja, El Salvador, Sicília, etc…

Per a Joan Lluis Playà, Delegat del Rector Major per al Secretariat de la Família Salesiana «Aquestes jornades són una oportunitat per trobar-se, conèixer-se, intercanviar experiències i sobretot enriquir-se carismàticament”. Els destinataris del somni de Don Bosco són els joves, i la reflexió va encaminada a la posada en marxa i seguiment del servei dedicat a ells. avantatge addicional: el fet que els mateixos joves es tornin creatius i proactius. No és casualitat que la imatge que el Sant va deixar als seus fills prevegi «corders» que es converteixen en «pastors», i aquesta és la dinàmica constant de l’experiència del Oratori: els «llops» recollits i acollits amb amor es converteixen en els qui encarnen la vida nova en Jesús, es converteixen en el seu «testimoni» als ulls dels altres joves, i afronten – amb una competència que deriva de la seva experiència – les fronteres de l’acció educativa”.