Les 43nes Jornades d’Espiritualitat de la Família Salesiana van començar a Torí-Valdocco en la tarda del dijous 16 de gener, reunint a quasi tres-centes setanta cinc persones de tot el món. El tema central, “Ancorats en l’esperança, pelegrins amb els joves”, es va centrar en l’estrena 2025 i s’inspirà en l’Any Jubilar.

Primeres sensacions

El moment més significatiu de la tarda inicial fou la càlida benvinguda als participants, entre ells, els 25 representants de la Família Salesiana d’Espanya. Va haver-hi una reflexió sobre el 150e aniversari de la Primera Expedició Missionera Salesiana, enviada el 1875 a la Patagònia. Els estudiants de l’Escola Secundària de Valdocco van escenificar aquest esdeveniment històric, revivint l’esperit pioner d’esperança que va motivar l’obra missionera de Don Bosco.

La sessió inaugural també inclogué intervencions de vàries personalitats salesianes, cada una abordant el tema central de l’esperança des de la seva perspectiva. Entre ells, les paraules de Joan Lluís Playà, delegat central del Rector Major per a la Secretaria de la Família Salesiana. El salesià se centrà en el tema del pelegrinatge, un element essencial de l’Any Jubilar. Explicà que el pelegrinatge no és només un viatge físic, sinó una recerca espiritual que duu a una fe, un amor i una esperança més pregones Assenyalà Valdocco com la primera etapa significativa d’aquest pelegrinatge col·lectiu, marcat per l’apertura de les Portes Santes, i invità els participants a emprendre aquest camí junts, com una família, units en la missió i en la recerca d’esperança.

Després d’un vídeo que mostrà els temes centrals de l’Estrena, Stefano Martoglio compartí les seves reflexions sobre l’Estrena, destacant alguns temes. Subratllà la importància de viure cada moment i ressaltà el vincle entre l’Estrena i l’Any Jubilar. Usà l’àncora com a símbol d’arrelament en Crist per a l’estabilitat espiritual, comparant-lo amb l’escalada, on ancoratges segurs son necessaris per a superar desafiaments externs i progressar. Descrigué l’esperança com una energia interna que sorgeix de la unió amb Déu, fent que una persona sigui vibrant, atractiva i capaç d’estimar. Ressaltà el geni de Don Bosco al connectar l’experiència espiritual interior amb l’acció exterior, creant una poderosa comunió entre la vida interior i l’acció externa. Conclogué afirmant que el Regne de Déu encara està desplegant-se, i que per a la seva construcció cal un esforç continuat i trobades personals amb Déu, que és la font d’esperança.

Aprofundint en el tema de l’Estrena

El matí del divendres 17 de gener se centrà en la intervenció de la ponent Cristina Freni, professora de la Universitat Pontifícia Salesiana (UPS).Aprofundí en la reflexió sobre el significat d’ “Ancorats en l’esperança que no defrauda”.

Connectada des de Roma, on imparteix classes, la professora Freni presentà un recorregut detallat sobre l’esperança, referint-se també als estudis i a la producció científica del seu mestre, el salesià Sabino Palumbieri i del filòsof Gabriel Marcel, representant i portaveu de l’esperança.

La ponent destacà com l’esperança no és només una virtut teològica, sinó una dimensió fonamental i constitutiva de l’ésser humà, que impulsa a superar els límits existencials, donant direcció i sentit a la vida. L’esperança orienta el “pelegrí” vers una meta segura i, des de la perspectiva cristiana, l’acompanya cap el port segur que troba en Crist la seva àncora. Entre les seves característiques, sembla com una realitat no individualista, sinó relacional, arrelada en la comunitat i en el compartir, i que es manifesta en gestos gratuïts d’humanitat i d’acollida.

Per la tarda, els participants de les Jornades d’Espiritualitat de la Família Salesiana van emprendre un pelegrinatge espiritual, com a pelegrins d’esperança, des de la Basílica de Maria Auxiliadora fins a la Catedral de Torí, seguint les petjades de Don Bosco.

El recorregut travessà els carrers i places que Don Bosco transità en innombrables ocasions, fent d’aquest mode l’experiència més rica i significativa per a tots els participants. Dividits en grups lingüístics, els membres de la Família Salesiana presents a Torí seguiren un recorregut animat por guies expertes. Aquest enfoc temàtic aprofundí la seva comprensió sobre la vida de Don Bosco i la santedat que sorgí a Torí, la qual ha fet una gran contribució a tota l’Església.

La Catedral de Sant Joan Baptista, on hi ha la Sant Sudari, fou el destí final del pelegrinatge. A la seva arribada, els membres de la Família Salesiana es van reunir per a una celebració eucarística presidida per monsenyor Alessandro Giraudo, bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Torí, qui, en la seva homilia, subratllà com els sants donen un testimoni creïble a través de la seva vida, mostrant la bellesa de l’amor i la misericòrdia de Déu, i cità en particular els exemples de Sant Joan Bosco i del beat Pier Giorgio Frassati.

Després de la missa, Federica Baradello, una jove de Torí, va compartir el seu testimoni sobre la vida, el treball i la inspiració del beat –i futur sant– Pier Giorgio Frassati, les restes del qual reposen precisament en la catedral de la ciutat. La jove guia destacà el vincle entre Frassati i Don Bosco, subratllant com ambdues figures han inspirat la seva fe. Posteriorment, parlà amb passió sobre com Frassati es va convertir en un far d’esperança en la seva vida i per a molts joves a Torí. Ressaltà les extraordinàries eleccions d’aquest jove, com el seu servei als pobres, malgrat de provenir d’una família acomodada; el seu compromís amb la justícia social, que el portà a interactuar directament amb les comunitats marginades; i la seva profunda fe cristiana.

Joves protagonistes

Els joves van ser el centre d’atenció en la tercera de las Jornades d’Espiritualitat de la Família Salesiana, compartint en aquest espai les experiències i intuïcions viscudes i madurades en el Sínode Salesià dels Joves, que se celebrà del 11 al 16 d’agost de 2024 a Valdocco i en el Colle Don Bosco. El tema, inspirat per l’Estrena d’aquest any, destacà l’actualitat d’un somni que inspira esperança i transforma cors, convertint llops en corders.

La presentació s’articulà en dos blocs: un fòrum amb cinc joves participants del Sínode i després tallers dirigits per les mateixes cinc persones, cada una acompanyada per un sacerdot salesià o per una salesiana que participaven en l’esdeveniment.

A l’inicio del fòrum, un vídeo mostrà moments clau del Sínode Salesià dels Joves, preparant el terreny per a la presentació dels joves participants. A continuació, Diletta Ferri (Itàlia), Maria Meccariello (Itàlia), Teaghan Dolan (Austràlia), Juan Sebastián Moya Sandoval (Colòmbia) i Pablo Osorio Delgado (Espanya) van respondre a preguntes específiques que els van permetre compartir reflexions i intuïcions valuoses.

En el cas de Pablo Delgado, representant espanyol, va parlar de les seves inspiracions, subratllant el sacrifici de Don Bosco pels joves, la seva fe en els seus somnis i la seva capacitat d’infondre esperança. També destacà la visió de santedat de Mare Mazzarello, arrelada en la total dedicació als altres, emfatitzant que les dues figures son fars d’inspiració capaces de canviar el món, començant pels més necessitats.

El fòrum conclogué amb un sincer encoratjament dels joves participants a la Família Salesiana, instant-la a ser una llar acollidora, una Església que evangelitza, una escola que educa per a la vida i un pati per a créixer en amistat i alegria. Posteriorment, es vzn organitzar els tallers per grups lingüístics.

Els temes dels tallers elegits pels joves foren: Fe i Relació amb Crist; Espiritualitat Salesiana i Santedat; Escolta dels Joves; Protagonisme Juvenil; i l’Església i la Família Salesiana com a Guies Creïbles.

En general, el fòrum i els tallers oferiren bones oportunitats a la Família Salesiana per a reconèixer i valorar les veus dels joves en el Moviment Juvenil Salesià.

Per la tarda, el protagonista fou el cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat, qui, després de presidir l’eucaristia matinal en la Basílica de Maria Auxiliadora, pronuncià la conferència principal. Aquesta vegada, desenvolupant el tema de la missió –amb motiu del 150 aniversari del Primer Enviament Missioner Salesià– el cardenal il·lustrà amb un llenguatge clar i vívid el valor profund i actual de la missió, advertint sobre possibles i freqüents errors.

Al llarg de la seva intervenció, el cardenal va fer una anàlisi que separà los enfocaments comuns, però erronis, sobre les missions, del valor autèntic de la missió salesiana. N’especificà varis:

Confondre la missió amb les activitats apostòliques. El cardenal López subratllà que “la missió és estimar” i no es redueix a educar, construir o curar, perquè s’adiu, més bé, amb el ser “signes i portadors de l’amor de Déu als joves”.

Buscar una recompensa en l’amor. Tot al contrari, el missioner no ha d’estimar per a ser estimat, sinó oferir un amor “incondicionat, gratuït i expansiu”, com el de Déu.

Pensar que la missió és per a uns pocs especialistes. Nogensmenys, cada cristià està cridat a ser missioner allà on sigui que es trobi, sense necessitat d’anar a terres llunyanes.

Relacionar la missió amb una dimensió geogràfica. La missió és universal i s’ha de viure en qualsevol context, no només en els tradicionals “països de missió”, ja que també els territoris d’antiga tradició cristiana necessiten missioners.

Creure que ser missioners en altres llocs no té sentit. Amb aquest punt, aparentment en contradicció amb els anteriors, el cardenal López remarcà que la dimensió missionera de l’Església es basa en compartir la fe i que la presència dels missioners segueix essent fonamental per a despertar la consciència missionera en tothom.

Pensar que la missió és implantar l’Església. En aquest sentit, el cardenal subratlla que la missió principal és l’anunci del Regne de Déu, no la construcció d’estructures eclesials. Sobre això, el cardenal també destacà el compromís dels bons missioners de cooperar amb tots els creients i amb totes les persones de bona voluntat.

Oblidar el paper de l’Esperit Sant. No cal posar-se en el centre i considerar-se els principals autors de la missió: l’Esperit Sant és el primer missioner i actua ja en els cors de les persones abans de l’arribada dels missioners.

La reflexió del cardenal López fou, tanmateix, una crida sentida al retorn a l’essencial. I en les seves paraules finals, el cardenal va fer una síntesi de tota la seva intervenció, afirmant que “tots som deixebles-missioners de Crist i del seu Regne (…) Com Església, hem de viure al servei de la missió sempre i arreu, i la missió, que consisteix en anunciar i en promoure el Regne de Déu, es realitza, per a nosaltres, membres de la Família Salesiana, en estimar i ser signes i portadors de l’amor de Déu als joves”.

Conclusió d’aquesta edició

El diumenge 19 de gener van concloure les Jornades d’Espiritualitat de la Família Salesiana, amb la celebració eucarística final, presidida pel vicari del Rector Major, Stefano Martoglio.

Durant la celebració, Martoglio transmeté tres missatges significatius. Subratllà la presència materna de Maria Auxiliadora, que s’apropa als seus fill i intercedeix per ells. A més, destacà com la intervenció de Maria davant Jesús sempre desperta un dinamisme que alimenta la fe, l’obediència i la vitalitat de l’esperança. Invità els participants a reconèixer que aquests dies han estat beneïts pel testimoni d’una gran família, en la que cada un es converteix en esperança per l’altre.

Un altre moment fonamental que va seguir a la Missa va ser compartir en grups, en els quals els membres de la Família Salesiana es van reunir per a reflexionar i dialogar. Cada grup va tenir l’oportunitat de debatre sobre els estímuls i els continguts expressats durant les Jornades, posant especial atenció als aspectes de l’Estrena considerats més rellevants per a la comunitat salesiana.

La sessió final fou el moment culminant que destacà la gràcia d’haver viscut moments autènticament salesians. Conclogué amb un missatge de gratitud per part de l’equip organitzador, que descriví els símbols continguts en el kit del pelegrí, subratllant la importància d’aquests signes en el camí de fe.

En aquest context de diàleg i d’espiritualitat, les Jornades d’Espiritualitat de la Família Salesiana han representat una ocasió important per a enfortir els lligams entre els participants i renovar el compromís amb els valors salesians, fent que cada membre present se sentís conscient del seu paper dins d’una comunitat global i solidària. Amb el cor ple d’esperança, els membres de la Família Salesiana van retornar a les seves realitats quotidianes, duent amb ells la inspiració i l’energia d’aquests dies inoblidables.

Testimonis de la nostra Familia