«Quan fa 40 anys vam començar el Club Amigos, no podíem imaginar tot el que passaria després. Recordo perfectament quan un sacerdot salesià, Jesús Lacuey, ens va dir a dos joveníssims salesians clergues, Benito Sanz i un servidor: Tinc una idea en què vull que m’ajudeu: un club de Temps de Lleure per a nois i noies. Farem servir la sala de joc de baix i farem socis. I va afegir: “Li direm Club Amigos, com a Terrassa”. Jesús havia arribat de Terrassa feia uns mesos i Benito i jo havíem viscut amb el Jesús en aquella ciutat dos anys abans, quan vam fer el noviciat. Recordo fins i tot el lloc on m’ho va dir: la vidriera al costat de l’església, després d’esmorzar”.

Josan Montull, al Teatre Salesià que ha estat àgora de tantes i tantes de les seves retòriques brillants, començava aquest dissabte pel principi, pels bons principis, la seva al·locució. Primer, la incertesa, «però després la massa de nois i noies que van començar a arribar va ser impressionant», curiosament quan a les matrícules dels salesians no hi havia nenes. «Va ser un al·licient -per què negar-ho!- amb els nostres preadolescents del llavors 7è i 8è d’EGB». Aviat, 200 socis amb carnet que lliuraven perquè se’ls prestessin jocs, havíem de segellar cada mes alhora que pagaven cinc duros. «Aviat deixem aquesta pràctica pesadíssima».

Jesús Lacuey va marxar a Madrid el curs següent i va arribar Ángel Asurmendi, «un autèntic don Bosco que jugava amb els nois, sortia al teatre, anava d’excursió, celebrava missa, animava Pasqúes, jugava a futbol, cuinava divinament…i es va fer molt amic de tots (avui és el meu millor amic). Amb ell muntem per primera vegada una cosa que seria distintiva del Club Amigos: les Colònies. La primera la vam fer a Plan. Es va preparar tot en 15 dies…Amb les Colònies, el Club Amigos adquireix ja un caràcter molt especial”.

La fase següent era respondre a la necessitat de monitors. «Havíem de comptar amb joves que eduquessin altres joves», i el voluntariat ha permès que «avui som el que som». Més de 30 monitors i 20 voluntaris adults fixos, per atendre 300 socis de 9 a 17 anys. Josan Montull ha enumerat els grups d’IEF per a la reflexió sobre la fe, la ludoteca, les acampades, sales de jocs, festes, tornejos… Una programació inacabable.

El sacerdot ha considerat el Club “un autèntic miracle”, que aconsegueix que els divendres siguin continuïtat de la setmana per variar el xip i viure un ambient ple de virtut. Ha agraït el valor dels monitors, dels voluntaris, dels salesians, als amics de Barasona a Monzón, dels de Trobada, els de Zaragoza…

Prosegueix. «Així com no podem entendre don Bosco sense Jesucrist, no podem entendre el Club Amics sense una expertícia d’amistat amb Jesús. Els grups d’IEF, els moments de fe, les Pasqües, les Convivències, la missa de cada dissabte són elements insubstituïbles Si algun dia això falla, el Club desapareixerà. No es tracta només d’entretenir els xavals, no és «que estiguin en un lloc on els cuiden» ja hi ha altres llocs per a això. El Club és un Centre salesià. Passi el que passi, estiguin els monitors que estiguin, la identitat cristiana és per a nosaltres un distintiu”.

L’evolució és tan vertiginosa que és difícil endevinar el futur, igual que fa quaranta anys era un moviment inconcebible. «Del que no tinc dubte és que, si som fidels al carisma de don Bosco i si seguim apostant per un voluntariat generós, el Club té més futur que passat. Don Bosco tenia somnis premonitoris, era un gran somiador del que li il·lusionava…els seus somnis -amb feina i tenacitat- es feien realitat. Som els fills i filles d’un somiador. Atrevim-nos a somiar en un Club Amics gran, apassionant, renovat. celebrarem els casaments d’or, els 50 anys. A aquesta data, quedem emplaçats tots”.

APOTEOSIS

Els dos dies de celebració del 40è aniversari del Club Amigos Centre Juvenil de Salesians es defineixen en una paraula: apoteosi. La deïficació dels herois entre els pagans. La transcendència de dos dies meravellosos cridats, per les circumstàncies, a mirar cap al cel i portar una part del cel on estan Dani Gómez i Alfredo Callén fins i tot les instal·lacions en què tant van gaudir en la seva joventut retallada massa aviat. Però també transcendència (el que escala dels límits naturals) per la inspiració de Don Bosco, per la fraternitat dels joves, per la convivència de les famílies.