Durant més d’una hora, 400 reflecteix el dia a dia dels projectes socials salesians. Aquest nou programa de À Punt està dirigit i conduït per Pere Aznar, un còmic i monologuista que durant uns quants dies explora des del respecte i la curiositat què hi ha darrere de les portes de projectes com la residència d’acollida de nens, nenes i adolescents, Casa Don Bosco de Borriana, el Projecte de Suport Educatiu o el pis d’emancipació Buzzetti. 

Pere Aznar en la convivència parla amb moltes persones, treballadores i treballadors, joves destinataris i destinatàries; i descobreix les vivències d’Ana, Juanxo i Ali Rehman que es deixaran acompanyar pel còmic amb l’objectiu de transformar les seves experiències vitals en un monòleg que farà moure l’espectador els 400 músculs que fem servir al riure.

«És un premi a la Fundació per la nostra tasca i per la vida d´aquests xavals»

Un resultat que des de FISAT es valora com a premi al treball de l’entitat. Raúl Hernández, director de la plataforma social de salesians Borriana, explica l’impacte que ha tingut el programa 400.

“L‟experiència del programa també ha creat un sentiment d‟unió, de família en el sentit de pertinença. Aquesta activitat ens ha ajudat a reforçar-nos, a alegrar-nos que el nostre dia a dia es vegi reflectit a la societat, en què hi hagi un moment de dedicació per a nosaltres i això ho faig extensible a tota la fundació.

A nivell personal ho he viscut sempre des de la tranquil·litat. Eren pocs els contres una vegada coneguda la línia editorial. Ho he viscut com un premi a la Fundació per la nostra tasca i per la vida d’aquests xavals i vaig gaudir molt tot el procés, l’experiència i el resultat.

Les respostes de la gent han estat molt bones. Veure el share del programa i saber que més de cent mil persones han vist FISAT i han vist com treballem em sembla brutal. Que la bona tarda de Juanxo parlant de Bartolomé Garelli, origen de la nostra entitat com a salesians, s’escolti a la televisió pública em sembla brutal així que jo crec que és un regal per a nosaltres com a entitat i ho és per als xavals”.

Complicitat darrere de les càmeres

La preparació de 400 ha durat uns quants mesos des de la primera presa de contacte de la productora amb FISAT. «Ja les primeres impressions van ser molt bones, potser des d’aquí la nostra seguretat a encaminar-nos en una cosa així», explica Raúl.

«Van fugir del sensacionalisme, volien relatar veritables experiències transformadores de persones que parteixen d’un clar desavantatge social i això crec que és el que ens va enganxar».

Tot el mes de setembre es van dedicar a trucades i videotrucades de més d’una hora explicant anècdotes, experiències, emocions, frustracions sobre tot el nostre sector i això els va donar moltes dades de com treballem, de les nostres intencions. En aquest procés es van anar destacant noms (Juanxo, Ana, Rehman). A mitjans d’octubre ens plantegen un guió, ens donen total llibertat per opinar, canviar, no hi ha una línia editorial que ens limités, al contrari, total llibertat per parlar del tema que fos, cosa que ens va agradar.

Vam veure un Pere Aznar molt humà, molt compromès a fer un projecte d’aquest estil. Són aquestes converses que tens amb persones que saps que no només estan per interès mercantil, sinó que també hi ha un fons de voler donar a conèixer alguna cosa, una història, una entitat…”

Les jornades de gravació van ser molt intenses. De 9 del matí a 7 de la tarda, amb una hora per dinar, amb horaris organitzats perquè totes les persones hi poguessin participar. Raúl agraeix l’acollida de la Casa Salesiana que va posar totes les facilitats i va cedir espais i instal·lacions, estant a disposició, “també ho van viure des d’aquella alegria”, assenyala.

Han estat molts els moments a destacar, per exemple, “el dia que es reuneixen amb els xavals de la casa va ser molt emocionant. Els xavals ho van viure com a protagonistes. Ensenyant-los com funcionava la casa, les instal·lacions, proposant idees, ells escoltant-los. Molt bonic. L’escena del menjador que inicia el programa reflecteix molt bé com es fan aquests moments de menjador, i els xavals van estar super bé, participant”.

El teatre, una tarda de rialles i emocions

El final de l’enregistrament del programa va transcórrer al teatre Principal de Castelló on es van gravar amb públic els monòlegs dels tres protagonistes. Allí estaven convidats destinataris i destinatàries dels diferents projectes, personal de FISAT; persones d’altres ambients de la casa salesiana de Borriana. Va ser una tarda molt divertida i sobretot emocionant.

“Aquella tarda va ser molt bonica perquè va ser el colofó i sobretot per poder escoltar el relat d’aquestes persones. Pensa que hi ha xavals que estan veient el possible futur; xavals que estaven asseguts escoltant com l’Ana ha superat cadascun dels sots, cadascun dels objectius que s’ha posat fins a assolir els seus objectius.

Juanxo, que és aquell educador que resulta que no coneixíem la seva història, i ens parla d’aquella infància complicada o Rehman, que sempre està amb un somriure però ens explica que ha creuat 14 països des del Pakistan fins a arribar a Espanya, tot això als xavals els va marcar aquell dia. I els va marcar quan després van veure el programa sencer tots junts al teatre de la casa salesiana i els xavals del PAE amb el testimoni de Juanxo es van remoure, -el nostre educador ha passat per situacions semblants a les nostres-.