Compartim aquí dos testimonis breus, corresponents a dos animadors d’Alep: Zeina i Cezar. Igual que els seus companys, fan el que poden per atendre qui ho necessita des dels oratoris salesians.

ZEINA CHAHOUD – ANIMADORA A ALEP – ENGINYERA CIVIL

Després del terratrèmol, centenars de persones van acudir a l’oratori tement nous tremolors i perjudicis. A la nit, ja sumaven unes 450 persones, la meitat nens i ancians. Tothom va intentar donar un cop de mà, ajudant en la distribució de mantes, menjar, beguda, etc. Els animadors van invertir el dia i la nit sencers acomodant tots aquells infants espantats i quedant-se al seu costat. Ningú parlava d’una altra cosa que no fos el terratrèmol, compartint les seves pors, però romandre amb els salesians va suposar un aixoplug de confort i esperança per a tots els presents.

CEZAR WARD – ANIMADOR SALESIÀ – DOCTOR CIRUGIÀ

Immediatament després del terratrèmol, em van trucar de l’hospital per brindar primers auxilis. No sé què dir, estic cansat i confós després de moltes hores rebent víctimes del terratrèmol i atenent-les, mirant de consolar i tranquil·litzar tots els que arribaven, alhora que sentia que l’escena em trencava el cor. Vam veure moltes persones arribar i acumular-se a la sala d’urgències, casos de persones que consideràvem sense esperança salvar-se per múltiples raons, com el d’un home que va saltar d’un sisè pis i es va salvar gairebé il·lès, o el d’una altra persona aixafada per una pedra i encara és capaç de caminar. Una nena d’any i mig va romandre sota la runa tot el matí, però van aconseguir treure-la sense cap ferida. Hi ha senyals de Déu que es manifesten fins i tot quan tot al voltant sembla sumit en la foscor.