A punt de fer els 80, fa poc més de dos mesos Mirand Ayoub va haver de salvar la distància que separa Alep, ciutat d’on és i on resideix, de Beirut, seu de la representació diplomàtica espanyola per als ciutadans sirians després del tancament de l’ambaixada en aquell país, per presentar la sol·licitud d’un visat Schengen que el van acabar denegant a principis d’aquest gener.

Un rebuig que es recolza en què «la informació que es va facilitar per justificar el propòsit i les condicions de l’estada de Mirand a Alacant no resultava fiable, a més d’haver-hi dubtes raonables quant a la seva intenció d’abandonar el territori europeu en expirar el visat», però realment va ser fruit d’una fallada de comunicació entre l’ambaixada i el Ministeri de l’Interior.

Error que, tot i així, no li evita el tràngol que hagi d’iniciar de nou el procés per tornar a demanar-lo amb el calvari que suposa reunir els 16 documents que es requereixen en un país assolat després de més d’una dècada de guerra i a la qual ara s’ha sumat la devastació d’un brutal terratrèmol.