Ciutat Meridiana, un barri més enllà dels desnonaments

7 julio 2022

Barcelona Televisió

l

Barcelona Televisió mostra a través de dos testimonis que porten tota la vida al barri, entre ells el del director de la Plataforma Social dels Salesians a Ciutat Meridiana, la seva evolució després de 50 anys.

Veïns del barri amb menys renda de Barcelona reivindiquen, però, una qualitat de vida que els fa continuar vivint allà després de 50 anys. Quan Ciutat Meridiana apareix en un titular és sinònim normalment de desnonaments, atur o pobresa. I de fet és el barri de Barcelona que encapçala els tres rànquings. Però es podrien posar altres etiquetes, més positives. Qui millor les coneix són els veïns que van arribar a mitjans dels anys 60 i hi continuen vivint.

Veure vídeo

Més urbanitzat però més empobrit

«La gent vol viure aquí, vol pagar un lloguer, es vol arrelar al barri, però no els deixen». Qui sentència així és Mariano Hernando, director de la Plataforma Social dels Salesians, un centre que treballa amb joves i nens del barri. I segueix: «Hi ha gent que vol especular amb aquests pisos i això a Ciutat Meridiana no té cap sentit».

Hernando, nascut al mateix barri fa 50 anys, defensa amb orgull el sentit col·lectiu del barri i les lluites compartides al llarg dels anys. «Comunitat» és una de les etiquetes que posaria. Una altra segura seria “Collserola”. L’entorn natural, a tocar del parc natural, amb paratges com la Font Muguera, és per a ell un dels punts forts de la zona i motiu per continuar vivint.

L’encaix dels nouvinguts

Del barri que van estrenar els pares de José o Mariano n’ha canviat especialment una cosa: la població. Si el 2001 els veïns nascuts a Catalunya o a la resta de l’estat eren un 94% del total, la població estrangera ha passat a representar gairebé la meitat del padró 20 anys després (44% dels més de 11.000 habitants). Alhora que alguns dels primers habitants han marxat, han arribat nous, de procedències molt diverses.

L’encaix no sempre és fàcil. «Una part important del veïnat no ho ha acceptat», se sincera Alegre. “És una falta de solidaritat, se’n recorden poc de quan van arribar. Si algú venia amb problemes, aquí hi havia un veí que l’ajudava”. «Hi ha gent que veu la diversitat cultural com un problema i gent que la veu com un repte i com una virtut», continua Hernando. En tot cas, conclou, “la gent que ve a Ciutat Meridiana troba un espai per viure i on troba il·lusions”.

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…

BlogsLas cosas de Don Bosco
La lámpara de gas

La lámpara de gas

Una nueva luz Nací en la fábrica “Gas e luce Torino”. Tanto yo, como cientos de hermanas mías, llevábamos impreso el sello del progreso. La intensa y brillante luz que brotaba de nuestras cabezas mejoraba el alumbrado de los hogares de la ciudad. Protegieron mi...