La Congregació Salesiana té un nou sant, Sant Artémides Zatti

10 octubre 2022

ANS / Redacció - Fotos: Vatican Media / ANS

l

El 9 d'octubre, el Papa va canonitzar Artémides Zatti, amb Juan Bautista Scalabrini, en una celebració dominical davant 40.000 fidels a la Plaça de Sant Pere al Vaticà.

«El salesià coadjutor Artémides Zatti va ser un exemple viu de gratitud». Amb aquestes paraules, pronunciades durant l’homilia de la Missa del 9 d’octubre, el papa Francesc va indicar a tots els fidels presents a la Plaça de Sant Pere al Vaticà el model del “sant infermer” i “parent de tots els pobres” que va ser el salesià coadjutor Artémides Zatti, el dia que va ser proclamada la seva santedat davant l’Església universal.

A les 10:15 hores va començar la celebració eucarística amb el Ritu de Canonització de Zatti i de Mons. Juan Bautista Scalabrini, bisbe i fundador de la Congregació dels Missioners de Sant Carles i de la Congregació de les Germanes Missioneres de Sant Carles Borromeu.

La celebració de la canonització el 9 d’octubre va ser el moment central d’un cap de setmana on la Congregació Salesiana va viure una sèrie d’actes molt importants al voltant de la figura de Sant Artèmides Zatti.

Missa del Rector Major

El dissabte, 8 d’octubre, va començar amb una missa presidida pel Rector Major, don Ángel Fernández Artime, a la sala “Pau VI” del Vaticà. A ella van acudir-hi centenars de salesians, membres de la Família Salesiana i devots del que seria proclamat nou sant de la Família Salesiana l’endemà. En total, prop de 3.000 persones.

Junt al Rector Major, van ser-hi presents els salesians que formen el seu Consell General, diversos Inspectors, cardenals i bisbes salesians, el Rector Major Emèrit, Pascual Chávez, la Superiora General de les Filles de Maria Auxiliadora, Sor Chiara Cazzuola, i també l’Alcalde de Boretto, ciutat natal de Zatti, Mateo Benassi.

A l’homilia, el Rector Major va destacar l’immens regal que suposa un nou sant per als Salesians: “Veritablement és un regal ser aquí, com a fills i filles de Don Bosco, per celebrar la santedat d’un dels fills: germà humil, senzill, migrant, salesià”.

Després va començar a dibuixar el perfil de Zatti: va recordar el testimoni que el salesià coadjutor va oferir el 1915 amb motiu de la inauguració d’un monument en memòria del salesià missioner Evasio Garrone, figura central de la seva vocació, i la frase de Zatti que va donar lema a la seva canonització: Vaig creure, perquè sabia per experiència que Maria Auxiliadora l’ajudava de manera visible. Vaig prometre, perquè sempre va ser desig ajudar el seu proïsme en alguna cosa. I havent Déu escoltat el seu servent, vaig sanar”.

Per aquest motiu, don Ángel va observar que “el perfil professional d’Artémides Zatti, que va començar amb una promesa, estava arrelat en la confiança en la Providència, en una gran fe en el Senyor i en un gran amor a la Mare de Déu Auxiliadora”. En tots els seus deures i serveis, “al pati, quan es desplaçava amb bicicleta, a la seva oficina d’administrador, a la sala d’operacions, a qualsevol sala d’hospital, sempre va ser un sant infermer dedicat a curar i alleujar, portant la millor medicina: la presència alegre i optimista de l’empatia”.

El Rector Major va remarcar la seva consagració com a salesià coadjutor: “Va trobar en la figura del salesià coadjutor l’estil de compromís per treballar directament amb els pobres. La seva consagració religiosa, viscuda des de la seva professió d’infermer, va ser el conjunt de la seva vida dedicada a Déu i als seus germans”.

També va destacar la seva forta devoció mariana: “Tota la vida va estar guiada i acompanyada pel gran amor de la Mare de Déu. Sempre als llavis i en molts moments el Rosari entre les mans, al final del dia o abans d’una cirurgia important, com han escrit els que han conviscut amb Artémides”, va afirmar.

El desè successor de Don Bosco va concloure la seva homilia definint Zatti com “un model de creient i de salesià coadjutor”, assegurant que “serà un sant intercessor per les vocacions a l’Església i a la Congregació Salesiana, en particular, a la bonica vocació dels salesians coadjutors”.

Després de la Santa Missa presidida pel Rector Major, a les 11 del matí, es va celebrar un acte en què es van donar testimonis sobre Artémides Zatti, de persones que van estar o estan molt vinculades amb la figura del nou sant salesià.

 

Audiència amb Francesc

A continuació, aproximadament a les 12 del mig dia, va tenir lloc l’audiència especial amb el papa Francesc a la mateixa sala Pau VI del Vaticà.

Rebut amb entusiasme per tots els fidels presents, al voltant de 3.000 persones, el Sant Pare va acollir la salutació afectuosa del Rector Major, don Ángel Fernández Artime, en representació de tota la Família Salesiana present a la trobada. Don Ángel li va agrair aquesta audiència general als pelegrins i devots de Zatti.

Posteriorment, el Pontífex va iniciar el seu discurs partint de la figura de Zatti com a migrant. Mentre que en el context de les migracions del segle XIX molts migrants van perdre les arrels i amb això la seva fe, els Zatti, en canvi, es van mantenir fidels. “La participació a la vida de la comunitat cristiana, les relacions cordials amb els sacerdots, la pregària comuna a casa, la freqüència dels sagraments no va decaure”. Artémides va créixer en un excel·lent ambient cristià”. Per això, després de conèixer els Salesians a Bahía Blanca (Argentina), Zatti va prendre la decisió de fer-se’n un d’ells.

Descrivint Zatti, a la llum del sobrenom que li va ser donat en vida: “parent de tots els pobres”, el papa Francesc va recordar el seu zel incansable per tots els malalts, fruit de la promesa feta en la seva joventut després de ser curat miraculosament de la tuberculosi que va patir. “En aquest tros de terra patagònica, on flueix la vida del nostre beat –va comentar el Papa amb paraules delicades– es va reescriure una pàgina de l’Evangeli: el Bon Samarità va trobar-hi, cor, mans i passió, sobretot pels petits, els pobres, els pecadors, els més petits”. I va prosseguir: “Així, un hospital ha esdevingut ‘L’Hostal del Pare’, signe d’una Església que vol ser rica en dons d’humanitat i de gràcia, demora del manament de l’amor de Déu i del germà, lloc de salut com peça de salvació”.

Precisament la seva unitat amb Déu li va permetre actuar com ho va fer pels necessitats: “L’intens treball i la incansable disponibilitat a les necessitats dels pobres estaven animats per una profunda unió amb el Senyor: la pregària constant, l’adoració eucarística perllongada, la pregària del rosari. Artémides és un home de comunió, que sap treballar amb els altres: monges, metges, infermers; i amb el seu exemple i els seus consells forma les persones, modela les consciències, converteix els cors”.

Zatti com a coadjutor va ser el tercer aspecte destacat de Francesc. Va citar les paraules de Zatti que donen forma al lema de canonització –Vaig creure, vaig prometre, vaig curar– i l’episodi quan el mateix Zatti les va pronunciar. “Per al nou sant aquestes paraules expressaven un programa de vida, una vida que –com va observar el Papa– un cop recuperada ja no és de la seva propietat, sinó completament per als pobres”, i va viure aquesta missió en comunió amb els seus germans salesians: “Ell és el primer a ser present en els moments comunitaris; amb la seva alegria i simpatia animava la fraternitat”.

Finalment, el papa Francesc, quan era Superior provincial dels Jesuïtes d’Argentina, va impulsar les novenes i les oracions per les noves vocacions dels germans consagrats a través d’Artémides Zatti, va subratllar el paper del salesià coadjutor com a intercessor, relatant el seu testimoni directe.

En concloure les paraules, el Papa va reafirmar el valor testimonial i operatiu de la consagració de germans, vocació triada amb plena consciència i viscuda en plenitud pel futur sant. “Els germans tenen un carisma especial que es nodreix en la pregària i la feina. I són bons per a tot el cos de la Congregació. Són persones de pietat, alegres, treballadors. No tenen complexos d’inferioritat pel fet de no ser sacerdots i no aspiren a ser diaques. Són conscients de la seva vocació i la volen així, va afirmar amb claredat el Papa, abans de donar a tothom la benedicció apostòlica i deixar l’aula “Pau VI” acompanyat de la joiosa salutació de tots els fidels presents.

 

Pelegrinatge dels salesians coadjutors

Dissabte a la tarda, uns 650 salesians coadjutors, vinguts de totes les parts del món i que van assistir a la canonització de Zatti per invitació del Rector Major, van omplir els carrers de Roma per descobrir junts, com a germans consagrats al mateix carisma, els llocs de Don Bosco a la capital d’Itàlia.

«Don Bosco i Zatti, sants a Roma» ha estat el lema del pelegrinatge, organitzat per la comissió encarregada d’organitzar els esdeveniments per a la canonització de Zatti. Gràcies a la col·laboració dels salesians, de diversos acompanyants i guies, els participants dividits en grups lingüístics van poder fer un recorregut per les cases de Don Bosco a Roma, els llocs més visitats per ell, les possibles cases salesianes que buscava a la ciutat, etc.

Els itineraris desenvolupats van permetre als salesians coadjutors visitar alguns llocs més i menys coneguts pel gran públic de turistes o pelegrins que abarroten carrers o esglésies cada dia el centre de Roma. Parada obligatòria va ser la Basílica del Sagrat Cor, on es troben les “habitacions romanes” de Don Bosco i on el Sant de la Joventut va escriure la seva famosa carta de maig de 1884 en què exhortava els Salesians a romandre sempre presents enmig dels joves.

“Estem tenint una experiència d´Església com un conjunt unit gràcies a la canonització de Zatti. Estic molt feliç per participar en aquests esdeveniments”, va comentar un salesià coadjutor del Brasil. “Avui Zatti ens recorda la importància de com ens hem de cuidar els uns dels altres, com ell va cuidar els malalts”, va afegir.

Dominic Nguyen Nam, salesià coadjutor i delegat del Rector Major per als Antics Alumnes de Don Bosco i els Salesians Cooperadors, va comentar: “És una ocasió meravellosa per a mi, un salesià coadjutor com ell, com Artémides Zatti. Quan veiem un salesià coadjutor, que va viure una vida senzilla, humil, però que en la seva vida quotidiana santificava cada acció que realitzava dedicant-se als pobres i als malalts, hi podem albirar un camí obert també per a altres salesians coadjutors com jo, un camí que hem de seguir, imitant-ne l’exemple”.

 

Artémides Zatti, nou sant

La celebració de la canonització va estar presidida pel papa Francesc i pel Prefecte per a la Causa dels Sants, Mons. Marcello Smeraro.

Amb la solemnitat que mereix una celebració d’aquesta mena, la Santa Missa va començar pel ritu de canonització d’Artémides Zatti i de Juan Bautista Scalabrini. El Cardenal Smeraro, acompanyat pels Postuladors –Graziano Battistella i el salesià Pierluigi Cameroni–, es va dirigir al Sant Pare per presentar la petició i procedir a la canonització dels dos beats. Es va llegir una breu biografia de tots dos pel propi Smeraro.

A continuació, tota la plaça plena de fidels va invocar, a través de les lletanies dels Sants, la participació de tota l’Església celestial per acompanyar la inscripció al Registre de Sants dels dos beats.

Aproximadament a les 10.45 del matí d’aquest diumenge 9 d’octubre, el Papa va pronunciar en llatí la fórmula solemne de canonització amb què va declarar sants Artémides Zatti i Juan Bautista Scalabrini.

Un gran aplaudiment de l’assemblea de fidels va acompanyar la proclamació, seguit poc després per la incensació i la deposició als peus de la imatge de la Verge Maria de les il·lustres relíquies dels dos nous sants i l’agraïment del Cardenal Prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants, qui, alhora, va demanar i va obtenir del Pontífex l’assentiment per a la redacció de la Carta Apostòlica relativa a la canonització.

Després del moment central de la celebració, es va reprendre la litúrgia eucarística dominical, concelebrada per diversos cardenals, arquebisbes, bisbes i sacerdots, molts Salesians, encapçalats pel Rector Major.

Do de la gratitud

Al moment de l’homilia, el Papa va aprofundir en les lectures del XXVIII Diumenge del Temps Ordinari. Dos aspectes subratllats en particular pel Pontífex: caminar junts i gratitud.

Caminar junts és la característica dels deu leprosos curats per Jesús: “És una imatge bonica també per a nosaltres”, va dir el Papa. “Quan som honestos amb nosaltres mateixos, recordem que tots estem malalts de cor, que tots som pecadors, tots necessitats de la misericòrdia del Pare. I llavors deixem de dividir-nos sobre la base del mèrit, els rols que cobrim o algun altre aspecte extern de la vida”, va afegir el successor de Pere.

“Germans i germanes, comprovem si a la nostra vida, a la nostra família, als llocs on treballem i que freqüentem cada dia, som capaços de caminar junts amb els altres, d’escoltar, de vèncer la temptació d’atrinxerar-nos en la nostra autoreferència i pensar només en les nostres necessitats”, va convidar el Papa.

Francesc va aprofitar per tornar a denunciar, una vegada més, l’exclusió dels immigrants, que el Papa va definir clarament com a “escandalosa, criminal, repugnant i pecaminosa”. “Avui pensem en els nostres migrants, els que moren… i els que aconsegueixen entrar, els rebem com a germans o els explotem?”, va emfatitzar.

Posteriorment, el Sant Pare destaca el valor de la gratitud, seguint el model del Samarità, de l’únic dels deu leprosos curats que torna a agrair a Jesús: “Aquesta és una gran lliçó també per a nosaltres, que ens beneficiem cada dia dels dons de Déu, però moltes vegades anem pel nostre propi camí oblidant-nos de cultivar una relació viva amb Ell. (…) I, així, acabem pensant que tot el que rebem cada dia és obvi i degut”.

Al contrari, va observar Francesc, “la gratitud, sabent dir ‘gràcies’, ens porta més aviat a afirmar la presència de Déu-amor. I també a reconèixer la importància dels altres, superant la insatisfacció i la indiferència que retreuen el nostre cor”.

“Saber caminar amb els altres i l’esperit de gratitud –va dir el Papa– són precisament el que va marcar la vida dels dos sants nous. De Mons. Scalabrini, que va fundar una congregació per a l’atenció dels emigrants, el Papa va oferir una cita per afirmar que “en el caminar comú de qui emigra cal veure no només problemes, sinó també un projecte de Providència. “Precisament per les migracions forçades per les persecucions –va dir– l’Església va traspassar les fronteres de Jerusalem i Israel i es va fer catòlica. Gràcies a les migracions d’avui, l’Església serà instrument de pau i de comunió entre els pobles”, en paraules de Scalabrini al llibre “L’emigració dels treballadors” de 1899. El papa Francesc va reflexionar sobre l’actualitat i la migració forçada de la població ucraïnesa: “No oblidem avui la Ucraïna turmentada”.

Sobre el salesià coadjutor elevat als altars, el Papa va reiterar: “Amb la seva bicicleta, Zatti va ser un exemple viu de gratitud: curat de tuberculosi, va dedicar tota la vida a gratificar els altres, a curar els malalts amb amor i tendresa. Es diu que se li ha vist carregar sobre les espatlles el cos sense vida d’un dels malalts. Ple de gratitud pel que havia rebut, va voler dir el seu “gràcies” assumint les ferides dels altres”.

L’homilia del Sant Pare va concloure amb una exhortació final: “Preguem perquè aquests sants germans nostres ens ajudin a caminar junts, sense parets divisòries; i cultivar aquesta noblesa d’ànima tan agradable a Déu que és la gratitud”.

A la conclusió de la Santa Missa, el Papa va saludar amb afecte el Rector Major i alguns cardenals salesians, entre ells, Mons. Cristóbal López, arquebisbe de Rabat. Va ser nombrosa la presència salesiana al Vaticà. Uns 60 salesians coadjutors van viatjar de les dues inspectories d’Espanya. També els seus dos inspectors, Fernando García, de Salesians Santiago el Mayor (SSM), i Ángel Asurmendi, de Salesians Maria Auxiliadora (SMX). Francesc va saludar els fidels presents vinguts de tots els racons del món congregats a la Plaça de Sant Pere al seu papamòbil.

 

Artémides Zatti

Artémides Joaquín Desiderio María Zatti va néixer a Boretto, Reggio Emilia (Itàlia), el 12 d’octubre de 1880, i va morir a Viedma (Argentina), el 15 de març de 1951. Va emigrar amb la seva família a principis de 1897 a Argentina per instal·lar-se a Badia Blanca, on va freqüentar la parròquia dirigida pels Salesians.

Als vint anys va ser rebut pel bisbe Juan Cagliero com a aspirant salesià i va ingressar a la casa de Bernal, on se li va encomanar la tasca d’assistir a un jove sacerdot tuberculós, contraient la malaltia.

Enviat per ser atès a l’hospital San José de Viedma, va conèixer el pare Evasio Garrone, missioner salesià. Amb ell va demanar i obtenir de Maria Auxiliadora la gràcia de la curació, amb la promesa de dedicar tota la vida a la cura dels malalts.

El 1908 va fer la seva professió perpètua com a salesià coadjutor. Va començar a ocupar-se de la farmàcia annexa a l’hospital i després va assumir la responsabilitat de dirigir l’hospital.

Com a ‘bon samarità’, va viure una entrega absoluta als malalts, reconeixent-hi el rostre de Crist. Seguint l’escola de Don Bosco va fer de la Providència el primer i segur ingrés al balanç de les seves obres.

Sant Joan Pau II el va proclamar beat el 14 d’abril del 2002 i el papa Francesc l’ha inscrit al registre dels sants aquest 9 d’octubre del 2022.

La Família Salesiana ja té un nou sant, al costat de Sant Joan Bosco, Santa Maria Dominga Mazzarello, Sant Domènec Savio, Sant Luis Versiglia i Sant Calixt Caravario.

La seva festivitat es continuarà celebrant com fins ara, el 13 de novembre de cada any.

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…

ActualidadCentros Juvenilesssm
Encuentro europeo de participación juvenil “EQUATOR GO!”

Encuentro europeo de participación juvenil “EQUATOR GO!”

23 jóvenes de toda Castilla y León han participado en este encuentro organizado en el marco del proyecto europeo de participación juvenil “Our voice at home: the gate to Europe”, en el que participa la Federación de Centros Juveniles Salesianos de Castilla y León en colaboración con Aspaym CyL y con el apoyo del Consejo de la Juventud de la Comunidad Autónoma.