«Em dic Alhassane Cámara, vinc de Guinea Conakry, i m’agradaria explicar-vos una mica de la història de com vaig arribar aquí i compartir el meu camí amb vosaltres, el qual es va convertir en la meva aventura més gran.

Durant aquest temps vaig observar per primera vegada i vaig creuar el desert, on vaig poder veure la bellesa de les dunes i lo dura, cruel i dolorosa que pot ser la calor. També vaig navegar pel mar mediterrani i vaig travessar ciutats a peu.

Vam sortir de casa el 2017 per traslladar-nos amb bus a Mali, un país germà de Guinea i, després de dues setmanes allà, ens vam moure a la frontera amb Algèria, vam creuar el desert a peu durant tres dies, apreciant els regals que ens feia i patint-ne també la duresa. Va ser al tercer dia quan un grup armat ens va retenir i va demanar un rescat per la nostra llibertat. Per sort, la meva mare va aconseguir els diners i els va enviar perquè pogués continuar el meu camí.

Vam arribar a la ciutat algeriana de Blida sense menjar, ni diners, ni forces per continuar, per la qual cosa vam haver de buscar la manera de sobreviure treballant en la construcció fins a estalviar prou diners per continuar cap al Marroc. Allí ens esperava un amic que ens va donar un lloc on viure durant tres mesos, on seguim treballant per aconseguir més diners i poder creuar el mediterrani. Ho aconseguim! Després de reunir prou diners vam poder pagar a una persona per muntar-nos en una zodiac. Érem 59 persones, 50 homes i 9 dones, però no totes van acabar el camí fins a Espanya. Moltes es van perdre entre la immensitat del mar. Entre elles, Abdul, que va ser el meu company de viatge des que vam sortir de casa. Amb aquestes paraules no explico només la meva història, també narro la seva.

En despertar després del naufragi va començar el meu camí en solitari, encara que per poc temps doncs, per sort, en la meva aventura m’he envoltat sempre de persones que m’han estès la mà.

Vaig passar per un centre de menors on vaig començar a anar a Don Bosco en Málaga, a l’Escola Prelaboral i a classes d’Espanyol. Al cap de poc, vaig començar a viure en un pis de majoria i en aconseguir un contracte em vaig independitzar molt ràpid. Però va passar una cosa que va canviar la meva situació: va caducar la meva documentació i en no poder renovar-la pels problemes amb el consolat de Guinea vaig perdre la feina i van bloquejar el meu compte bancari. Gràcies a un amic vaig poder conservar, durant uns mesos, el lloc on vivia. Va ser llavors quan Stanley, antic company del centre de menors, em va recordar que podia tornar a Don Bosco, ja que allà sempre estaria casa nostra i potser ells podrien ajudar-me.

Després de reprendre el contacte amb ells, vaig fer una entrevista i vaig entrar al Hogar «Francisco Míguez». El que des de llavors s’ha convertit en la meva llar i la meva família. No he deixat de treballar en el meu futur, he aconseguit molts dels meus objectius, tenir el passaport, estudiar l’ESO, aprendre un ofici i obrir-me les portes per obtenir una feina de qualitat, conèixer noves persones i nous companys de camí. Ho he aconseguit també per l’Abdul, tots dos teníem els mateixos objectius, però el nostre destí va ser diferent.

Estic agraït a totes les persones professionals de Don Bosco que em van ajudar quan no era el meu millor moment  i a les que em segueixen recolzant avui dia. No deixaré de lluitar per tenir un futur millor.»

Les educadores d’Alhassane ens han enviat un vídeo que mostra molt bé la seva personalitat i el caràcter vitalista i alegre.