«Què vols que faci per tu?»: La Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora celebra la professió perpètua del salesià Javier Alcedo Ruiz

6 junio 2022

Salesians Comunicació

l

A la tarda del dissabte 4 de juny, a la capella de Nuestra Señora del Carmen de Salesians Utrera en una eucaristia presidida per l'inspector Ángel Asurmendi, on va estar acompanyat pel Consell Provincial, nombrosos Salesians, familiars, amics, membres de la Família Salesiana, i més d'un centenar de joves procedents de diferents presències salesianes d'Espanya.

La Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora va celebrar en la tarda del dissabte 4 de juny, a la capella de Nuestra Señora del Carmen de Salesians Utrera, la professió perpètua com a salesià de Don Bosco per part de Javier Alcedo Ruiz en una eucaristia presidida per l’inspector Ángel Asurmendi, on va estar acompanyat pel Consell Provincial, nombrosos Salesians, familiars, amics, membres de la Família Salesiana, i més d’un centenar de joves procedents de diferents presències salesianes d’Espanya.

Sota el lema «¿Què vols que faci per tu? (Mc, 10 51) el jove salesià va dur a terme la professió perpètua com a signe del compromís de dir sí al Senyor per sempre. La professió va ser l’acte pel qual aquest jove es va comprometre amb Déu a viure d’acord amb la vocació que se’n diu: ser salesià. En una eucaristia, Javier va prometre viure en comunitat, ser obedient, pobre i cast, i dedicar-se completament als joves. Aquest pas es fa primer temporalment i després de temps per a tota la vida. Utrera va ser testimoni d’aquesta professió perpètua, moment en què el jove salesià es va comprometre amb Déu per sempre sent un dels moments més importants de la vida d’un salesià.

Durant l’homilia, el Provincial Ángel Asurmendi va dirigir un missatge en què va recordar a Javi el sentit d’aquest pas fet mitjançant la professió perpètua. «Aquesta és l’experiència bàsica que sosté la nostra fe i la teva consagració avui. Al fons del cor cristià sabem que Déu Pare és amb nosaltres. L’amor de Déu ha estat vessat als nostres cors per l’Esperit Sant. Està amb tu. Per això la nostra primera invocació a l’Esperit ha de ser donar-nos un cor nou, tocat per Jesús. Fes-li lloc a l’Esperit», destacava al seu missatge per agrair posteriorment el testimoni que deixava entre els assistents amb el seu compromís. «Tu avui ens comuniques l’Esperança com a Congregació i l’Església i, seguint l’Esperit, et compromets a estar amb Jesús amb més força, amb les paraules i les obres, per mostrar als joves la veritable mirada de Jesús. L’Esperit t’ajudarà a trobar aquesta coherència que necessitem i que ha d’existir entre el que diem i el que fem. És important i fonamental, per això, fes-li un espai a l’Esperit a la teva vida, omple’t d’ell», afegia.

Aquesta celebració, després de la recent ordenació de Bernabé Arjona, i les properes ordenacions de Jesús María Ortega i Sergi Moreno, s’emmarca dins dels actes finals del ‘Ens mou l’Esperança’, i va servir per donar gràcies pel do de la vocació durant els diferents moments de la cerimònia, com el ritu de la professió amb la crida al candidat, que va comptar amb la presentació de Koldo Gutiérrez, director del teologat, el diàleg sobre el compromís, la pregària litànica, la pròpia professió, amb els salesians Fernando Báñez i Ramón Ronda com a testimonis, la benedicció solemne, l’acollidat del nou profes i el lliurament del símbol de la professió perpètua.

Abans de finalitzar, el jove salesià va voler dedicar unes paraules d’acció de gràcies amb un record especial per a totes les persones que han jugat un paper clau en aquest procés amb un recorregut per la seva trajectòria vital. «Dono gràcies a Déu per totes aquelles persones que heu estat mediadores de la meva trobada amb Ell. Especialment a la meva parròquia de nuestra Señora del Carmen per mostrar-me que Jesús és l’únic que omple la meva vida i totes les persones que em van acompanyar en els meus primers passos vocacionals i de discerniment. Tinc presents els germans que em van acompanyar a Cádiz en els meus inicis. D’aquí vaig passar a Utrera, la casa Mare, aquí va començar el somni de Don Bosco a Espanya, però també va començar el meu somni amb els Salesians i es va iniciar un procés profund. Gràcies a una comunitat que em va saber mostrar aquest camí i a l’escola que em va saber ensenyar el significat veritable d’una casa salesiana. Tant de bo pogués dedicar una paraula a cadascú, però és impossible. Gràcies a tots els salesians que han estat models per a mi d’una vida salesiana autèntica”, compartia recordant totes aquestes etapes claus al començament.

«Gràcies per acollir-me després del procés del noviciat a Itàlia i els primers anys a Granada, on la teoria va poder ser compaginada amb la pastoral a Zaidín on vaig compartir la vida amb tants joves. A tots els que d’una manera i altra em van deixar marcat. Si Cádiz va ser la llavor, Utrera l’arrel, Itàlia i Granada la tija. San José del Valle ha estat la flor d’aquesta bonica planta on he après a estar a prop de tants joves amb dificultats. Tant de bo aquesta entrega sigui per sempre», expressava emocionat.

«Voldria acomiadar-me amb unes paraules especials per als joves. Aquest compromís no és simple voluntarisme. El Senyor té molt a dir-nos a través dels joves. Tant de bo molts de vosaltres pugueu conèixer aquest do. I com deia Don Bosco, que sigueu feliços en el temps i en l’eternitat», finalitzava.

Ángel Asurmendi posava fi a aquest moment amb unes paraules d’agraïment al jove salesià. «Moltes gràcies a Javi, per la il·lusió i les ganes, que és un buf d’aire fresc per a nosaltres. En nom de la Congregació volem agrair a la seva família pel regal que ens han fet a nosaltres i als joves. Això serà com el llevat. Creixerà i es multiplicarà», concloïa.

Amb el cant del ‘Rendidos a tus plantas’ i les tradicionals fotos de família finalitzava l’eucaristia on es va viure un dia de festa i acció de gràcies.

Des de la Inspectoria Maria Auxiliadora es comparteix l’alegria de la professió perpètua de Javi Alcedo com a salesià, expressió definitiva del seu desig de viure com a religiós a l’estil de Don Bosco, donant gràcies a Déu que segueix cridant els seus fills per portar el seu missatge d’amor als joves, sobretot als més pobres.

[deg_elastic_gallery gallery_ids=»78262,78264,78265,78266,78267,78268,78269,78270,78271,78272,78273,78274,78275,78276,78277,78278,78279,78280,78281,78282,78283,78284,78285,78286,78287,78288,78289,78290,78291,78292,78293,78294,78295,78296,78297,78298,78299,78300″ row_height=»82″ _builder_version=»4.17.4″ _module_preset=»default» hover_enabled=»0″ global_colors_info=»{}» sticky_enabled=»0″][/deg_elastic_gallery]

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.

También te puede interesar…

BlogsLas cosas de Don Bosco
La sotana

La sotana

Nací en el taller de sastrería del maestro Andrea Fanelli de Chieri; sastre de las sotanas que visten los seminaristas por vez primera. Prontamente fui instruida en la alta dignidad a la que había sido llamada. En una habitación llena de bobinas de hilo negro,...